dilluns, 13 d’abril de 2020

El silenci de la Browning - 5

El rellotge ha donat les vuit quan s’obre la porta i entra Garrigós alterat.

-No pinta bé, hi ha quatre tipus voltant pel barri que no conec de res. M’han seguit fins aquí.

-Són al carrer? - pregunta Luís, un dels joves que es troba a la sala.

Garrigós obre els porticons de fusta que donen al balcó. Garrigós mira d'esquitllada però no veu a ningú. 

-Potser han marxat... -es qüestiona Garrigós.

Luís apropa un paquet de cigarretes a Diego, qui accepta l’oferiment i pren una. Garrigós en pren una altra i tots dos l’encenen. A un racó Luisa seu a una butaca. Els homes ja sense la por inicial surten al balcó des d’on miren al carrer buscant als desconeguts. De cop un soroll els sobresalta a tots, són passes ràpides. Els quatre homes del carrer Rei Martí s’havien refugit de les mirades just a sota del balcó del sindicat, aprofitant l’angle mort que deixa el mateix. Quan tenen la distància suficient treuen les pistoles i comencen a disparar contra els sindicalistes del balcó. Es senten crits i unes quantes explosions seques, seguides de sorolls metàl·lics. 

Tot passa ràpid. Els sindicalistes s’amaguen com poden al despatx. El més proper a Garrigós, un jove que es diu Lluís Sánchez, es llença cap a la calaixera on guardaven el segell del sindicat. Obre un dels calaixos i treu una petita pistola, és una Star 1919. Abans que el sindicalista pugui carregar la pistola els pistolers ja han girat cua, marxant sense gaires presses carrer avall. Quan l’home de la Star ha aconseguit carregar l’arma surt al balcó des d’on dispara cap als tres agressors que fuguen en direcció al carrer Guadiana, per on s’esfumen. Les bales s’estavellen a l’empedrat del carrer sense assolir el seu objectiu. 

-Esto si que ha sido una goleada! Como el 4 a 1 que la que metimos a los del Sans hace dos meses en la inauguración de Sarriá -fanfarroneja León.

A Sant Crist s’obren subtils algunes finestres des de les quals els veïns espien el que passa al carrer. Quan els agressors ja són lluny el carrer s’omple amb molts d’aquests curiosos. L’home de la Star entra de nou al despatx. A terra jeu Garrigós, que entre gemecs procura treures la sabata, una bala l’ha ferit al peu dret i una segona al genoll. L’home de la Star es guarda la pistola a la butxaca i atén a Garrigós. Diego s’aixeca, sortint de darrera de l’escriptori on s’ha amagat. Els germans es busquen amb la mirada i sense dir cap paraula confirmen que es troben bé. 

Un altre dels sindicalistes tanca la porta del replà i després surt al balcó on es queda fent guàrdia. Passen els minuts i el carrer sembla recobrar tranquilitat. Les persianes es baixen i els curiosos tornen a les seves tasques quotidianes. Al despatx la mateixa pregunta es va repetint “Tothom bé?” Per sort ningú, a banda de Garrigós, ha pres mal. La Maria, una jove d’uns 18 anys surt del bany on l’ha sorprès el tiroteig i on ha esperat fins ara, arrecerada de les bales. Davant seu es dibuixa una escena dantesca. Un grapat d’homes s’arrepleguen a l’entorn del ferit, mentre d’altres miren i assenyalen pel balcó. Al moble del despatx es veuen senyals de bala i per terra tot de papers que han volat.

Ràpidament els sindicalistes, malauradament acostumats a situacions que no haurien de ser normals, intenten prendre mesures. Luís, l’home de la Star, ha marxat corrent a donar la veu d’alarma al barri, els pistolers ronden i qualsevol espai o company pot córrer risc, cal muntar guàrdies als locals del sindicat únic, els pistolers del lliures ronden pels carrers. Un altre ha marxat a buscar un cotxe per portar a Garrigós a que se’l miri un metge, al dispensari d’Hostafrancs, i els que queden decideixen que el millor és que els més joves marxin a casa. Diego i Luisa només han de desfer el camí per on han vingut i en menys de 15 minuts poden ser a casa de nou. 

Quan l’home que fa guàrdia al balcó fa un gest d’aprovació amb el cap Luisa obre la porta del replà, i sense pensar-s’ho dos cops, baixa les escales, rera d’ella el seu germà, que li diu que l’esperi. Quan arriben al portal del carrer Diego i Luisa miren des de la porta, afora no s’hi veu ningú a banda dels dos vigilants que els companys del sindicat han situat a les cantonades de Cros amb Sant Crist. La Maria no sap que fer, però després d’uns moments de dubte segueix als germans. Pensa que al cap i a la fi en aquest moment el carrer deu estar tranquil. 

Però de cop, a poc més de cent metres un furgó gira pel carrer del Guadiana, just al punt on fa menys de mig hora l’home de la gavardina esperava, és la policia. El conductor accelera per encarar la pendent de Sant Crist, mentre l’acompanyant assenyala endavant, ràpidament superen la Capella del Sant Crist. Els sindicalistes que fan guàrdia al carrer Cros criden alertant de l’arribada d’aquell vehicle ple d’homes armats. Els 4 agents que seuen a la part de càrrega del furgó comencen a preparar les seves armes. A pocs metres, rere el furgó una motocicleta amb sidecar on arriben dos policies més. El carrer s’omple de crits i de provocacions. 

Maria, que segueix als germans a pocs metres s’atura, però Diego i Luisa es troben atrapats entre els sindicalistes que fan guàrdia i els vehicles de la policia, així que corren endavant. Poc abans del carrer de Cros el furgó fa un gir de 90 graus encarant-se en direcció cap a la carretera i frena en sec. Els policies comencen a saltar del vehicle i es parapeten amb la caixa del propi furgó. Al balcó l’home que fa guàrdia dona el crit d’alerta i tot d’homes surten al balcó. Maria escolta trets i entra ràpid al portal més proper. La jove intenta calmar-se però el carrer s’ha omplert de crits i trets i de cop… un crit sec que ofega el tiroteig.

Maria empeny la porta lleugerament i per una escletxa veu l’escena del carrer. Sobre les llambordes reposen Luisa i Diego, en un bassal de sang. La jove esbufega amb una respiració feble. L’han ferit a la galta dreta i a les cervicals i ha rebut quatre impactes de bala entre el glutis i la panxa. A Maria se li encongeix el cor en veure a la seva companya a terra. Serà morta? A pocs metres Diego, estirat a terra, crida a la seva germana. També l’han ferit al genoll esquerra i a la cuixa dreta i no es pot aixecar però no pot parar de preguntar per la seva germana.

A la Luisa, a terra, li passen mil imatges pel cap: Casa seva al carrer del Vidriol, el Mercat d’Hostafrancs amb els traginers descarregant els carros, l'envelat de la plaça d’Espanya per la festa major d’Hostafrancs, el seu germà acomiadant-se quan marxa ben de matinada a treballar, els seus pares donant-li les mans un dia de petita caminant per la plaça del Sol, el mestre Roigé i les aventures de Nono i els cels foscos de Sants infectats de xemeneies. Luisa tanca els ulls i les imatges s’esvaeixen.

Els policies retenen i desarmen als sindicalistes. Enrique, un dels guardes que han baixat del furgó, contempla el seu rellotge, que s’ha desintegrat per una bala que ha passat fregant. Té un blau al canell i una rascada, però sense el rellotge segurament la ferida hauria estat molt més greu. Ple de ràbia Enrique s’apropa a un dels homes que feien de vigies i el colpeja amb furia a la panxa, l’home cau sobre els seus genolls. Maria tanca la porta mentre al carrer ressonen els crits i els cops. Poc després una tromba de policies entra a l’edifici del sindicat.

Els germans són carregats al furgó. Diego acaricia la mà de la seva germana i repeteix el seu nom, i, per fi, amb els pocs sons que Luisa és capaç d’articular els germans es comuniquen. El vehicle marxa ràpid en direcció a l’ambulatori d’Hostafrancs. L’estat de tots dos és molt greu. Els policies entren al sindicat on comencen un escorcoll amb males maneres. Quan troben una pistola a un dels presents el colpegen, l’emmanillen i se l’enduen detingut. 

Després de passar per l’ambulatori d’Hostafrancs els dos germans arriben en una situació d’extrema gravetat a l’hospital de Sant Pau. Tot fa preveure el pitjor, especialment per a la jove Luisa. Els següents dies diaris de tot l’estat es fan eco del Tiroteo de Sans sense qüestionar la versió oficial dels fets, només Solidaridad Obrera plantejarà dubtes sobre l’actuació policial, un fet que li ocasionarà problemes, veient-se obligats a anar a prestar declaració. També arreu de l’estat es segueix amb interès l’estat de la noia sobre la que no hi ha gaires esperances de recuperació.

Retall de la noticia apareguda a Solidaridad Obrera el 13/04/1923
Fons: CEDALL
En poques hores són detinguts tres membres del lliure: José Raflo Casanovas, Manuel Viadar i José Casas Company i un membre del sindicat únic: Luís Sanchis Miret. Tots són enviats als calabosos del Palau de Justicia, amb la diferència que el sindicalista de la CNT és incomunicat. Dos dies més tard García Otemin ordena escorcolls a les cases de tres membres del sindicat lliure: José Casasas Corretjen, Rafael el Rata i León Simón Sanz, un home forçut que havia sigut legionari.

Pel que fa als germans Luisa és operada d’urgència pels doctors Ribas i Vilardell. Però la pista de tots dos es perd el 20 d’abril de 1923 quan el diari El Diluvio publica que, per fi, estan fora de perill. La tensió però seguirà present als carrers de la ciutat i també de Sants.

Capítols anteriors


Articles

PADILLA, Toni, Hooligans en blanco y negro, a la revista Panenka 47.

PADILLA, Toni, Hooligans en blanco y negro, a la revista Panenka 47.

Hemeroteca

Solidaridad Obrera. 13/04/1923

La Correspondencia de España: diario universal de noticias. 13/04/1923

La Correspondencia de España: diario universal de noticias. 17/04/1923

ABC. 17/04/1923

La Voz, diario gráfico de información. 20/04/1923

El Diluvio. 20/04/1923

2 comentaris:

mercè ha dit...

Agus, m'ha agradat molt. No he pogut deixar la lectura.

He fet un gran sospir al final!!

Moltes gràcies

mercè ha dit...

Visca la República!!!!

Mercè Compte