dijous, 23 d’abril de 2015

Sant Medir, el cor de la Bordeta

El 8 de desembre de 1948 mossèn Amadeu Oller prenia possessió com a primer rector de la parròquia de Sant Medir. Una parròquia que el Bisbat havia creat l’any 1945, depenent de l’església de Sant Isidre a Santa Eulàlia, però que encara no disposava de cap edifici. I encara van haver de passar nou mesos fins que la parròquia va tenir un local propi, un espai humil al número 56 del carrer Constitució cedit per la familia Planas-Pahissa. Una situació provisional que es va perllongar durant 12 anys però que no va impedir a mossèn Amadeu desenvolupar una important tasca a la Bordeta.

Parròquia vella de Sant Medir, 1962, Arxiu Històric de Sants-Montjuïc.

Mossèn Amadeu Oller amb la important tasca social que la parròquia va desenvolupar es va convertir en una figura molt estimada a la Bordeta. A l’aixopluc de la parròquia va néixer un grup de teatre, una biblioteca, un equip de bàsquet, un servei d’assessorament jurídic, una escola parroquial i una escola professional nocturna per als joves. I entre moltes altres activitats es començà a celebrar la festivitat de Sant Medir, es va editar una revista, es van organitzar conferències, cinefòrums, campaments i fins i tot es va impulsar la construcció de pisos socials l’any 1957.

De forma simultània a la construcció dels pisos socials també  va començar la construcció de la nova parròquia al número 17 del carrer de la Constitució. Una església que també havia de donar cabuda a totes les activitats nascudes a Sant Medir. Mossèn Amadeu, qui havia impulsat tota aquesta ingent tasca, va morir abans que l’edifici s’inaugurés l’any 1960 quan mossèn Vidal era el rector.

Absis de la parròquia de Sant Medir, 1961, Arxiu Històric de Sants-Montjuïc
L’actual temple va ser obra de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, conegut per ser director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des de 1985 fins al 2012. Bonet va rebre l’encàrrec de fer el temple però també dels habitatges adjacents. Gran entès i amant de l’obra de Gaudí, Bonet va dissenyar un edifici d’aire gaudinià on la coberta de l’església s’inclina sobre si mateixa. D’aquesta l’arquitecte facilitava que la gent que vivia davant de la parròquia no tingués un mur davant de les finestres.

Mossèn Josep Maria Vidal Aunós i els mossens que el precediren: Josep Bigordà i Francesc Vilamala van seguir en la mateixa línia de servei al barri i d’obertura de l’església. En els darrers anys del Franquisme aquesta obertura va fer que a Sant Medir, sota l’aixopluc de l’església, tinguessin lloc gran quantitat d’activitats polítiques clandestines que no s’haurien pogut realitzar enlloc més. Als locals de Sant Medir es van reunir opositors al règim, es van imprimir fulls ciclostilats i fins i tot s’hi van amagar perseguits polítics. El 20 de novembre de 1964 a Sant Medir es va realitzar una assemblea amb 300 treballadors, fruït de la qual va néixer Comissions Obrers de Catalunya. I el 29 de febrer de 1976 al teatre de la parròquia s’hi va refundar la CNT. Una tradició associativa que s’ha mantingut fins a l’actualitat, ja que Sant Medir continua sent un dels espais més vius del ric teixit associatiu de la Bordeta i Sants.