dimecres, 22 d’abril de 2015

Acomiadem 1984!

Fotografia de Lluc Miralles

Avui no us parlaré de la història de Sants, ni del seu patrimoni, les seves fàbriques o les seves lluites. Avui, amb el vostre permís, us vull parlar d'una de les coses que més m'apassiona, el teatre, i d'un dels projectes que més feina em dóna però que a la vegada més em satisfà, Liada Nacional.

Des de fa molts anys he tingut l'enorme fortuna de trobar-me sempre envoltat de gent meravellosa. Persones normals que són no es resignen a acceptar les regles de joc que sovint la vida ens dóna i que s'uneixen per tirar endavant projectes de tota mena pel simple fet de fer-los, sense buscar rèdits econòmics, simplement per compartir el seu temps, les seves experiències i les seves creacions.

Gent capaç de fer intervencions artístiques al carrer, de fer curts, d'escriure novel·les o de fer milers de coses diferents només amb el capital que representa el seu temps lliure. Aquesta fortuna es va veure incrementada quan un grupet d'aquests companys vàrem decidir engrescar-nos (o com diem en conya "liar-nos") en un projecte molt més gran, muntar una companyia de teatre amateur.

Jo feia temps que tenia una obra escrita La Tertúlia, una d'aquelles coses que els lletraferits fem sense més, sense imaginar mai que allò podria ser representat. Les meves companyes de companyia la van llegir i van decidir portar-la a l'escenari i ara fa un any vàrem fer d'aquest petit somni una realitat. No sé si ens creixem amb els reptes, però ja fa un temps que ens llancem a totes les piscines i per això vàrem buscar un repte molt més gran, 1984.

Tal com imaginavem l'obra ens calia un escenari que transmetés els canvis dels personatges i la dominació que el partit buscava sobre Winston Smith, calien també videoprojeccions que es superposessin als somnis del nostre protagonista, descàrregues elèctriques que fossin creïbles i moltes altres tortures diferents, per no parlar del fet que passàvem de fer una obra que no arribava a una hora a fer-ne una que sobrepassava les dues hores i mitja.

Hem estat treballant amb el mínim pressupost, alternant assajos amb les nostres feines, amb els nostres estudis, amb les nostres militàncies diverses i amb les altres obligacions del dia a dia i després d'un any de feina hem aconseguit fer una obra de la qual ens sentim molt i molt orgullosos i que hem portat ja per tres escenaris diferents.

Diumenge al Casinet d'Hostafrancs serà la nostra darrera representació i a tots els que formem aquesta companyia que es diu Liada Nacional ens agradaria compartir aquest moment tan especial amb tots vosaltres.

Gràcies!

2 comentaris:

Rafel ha dit...

Molt bona la representació a Les Corts.

Endavant!!!

Agus Giralt ha dit...

Moltes gràcies Rafel, us vaig veure des del control però no varem poder baixar.

Una abraçada!