Ahir em va arribar un correu del company Joan Manuel V. Parisi amb el text que trobareu a continuació i l'he volgut compartir amb tots vosaltres tal com el vaig rebre. També l'acompanyo amb un vídeo que va penjar Sants TV. Un petit homenatge per al Josep Pons.
Era també dilluns i era tal dia com avui, 16 de febrer, de fa cinc anys. En Josep Pons passava per una de les seves cases associatives, les Cotxeres de Sants, i ens demanava d’asseure’s. Estava enormement cansat. Va prendre una mica d’aigua i, al cap d’una estona, ja s’havia eixerit prou, segons ell, per continuar la seva aventura diària. Era avui fa cinc anys quan sortia de les Cotxeres i iniciava molt poques hores més tard el seu viatge a la terra de ningú, que és també la terra de tots i totes diferida en el temps.
Si alguna persona que l’hagués conegut em digués que mai no havia discrepat amb en Josep, no m’ho creuria; era necessària la discrepància per bastir ponts i connexions que enllacessin l’amistat i la companyonia.
Lluny de les accions concretes queda la lluita global. “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”, deia l’Ovidi Montllor traspassat fa vint anys. Així era en Josep, que havia anat acumulant molles i molles al llarg de la seva vida i uns quants pans sencers. I, deixeu-me que ho digui, encara n’acumula ara perquè les seves accions eren les nostres i la seva lluita és la nostra.
Ara, quan ja fa cinc anys del seu traspàs, ens queda una biblioteca amb el seu nom i un trofeu del torneig internacional d’escacs de Sants d’on era un seguidor fix. Potser és el moment de començar a fer guardiola amb noms de dirigents socials dels nostres barris com el mateix Pons Mogas i tenir-hi altres com Vidal Aunós i Guinovart Grau per quan s’obrin nous vials al territori. No sé si ho voldrien o no; n’hi ha prou, però, que ho vulguem nosaltres perquè rere aquests tipus de noms hi som una mica tots i totes nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada