dimecres, 11 de febrer de 2009

El tren a Sants (segona part)



Als primers anys del segle XX les lineas de tren creixien, i Sants anava configurant-se com un punt vital de la xarxa ferroviaria. Aquest creixement, que per als industrials supossava un gran benefici, per als veïns, cada cop més, era una font de problemes.

Als darrers anys d’independència del poble de Sants les inversions del seu Ajuntament en infraestructures per minimitzar els talls de les obres foren enormes económicament parlant. Es feien ponts al carrer del Nord (actual Galileu) i al carrer Alcolea per mantindre dues de les areas principals del poble comunicades. Un cas ben diferent fou el del pont que els amos de Can Catà, uns dels terratinents del barri, es varen fer amb diners públics per a un us privat de la familia. Els santsencs recordaren molt bé això quan a la revolució del 36 la seva finca fou una de les dues que va cremar al barri.

Els voltants de les vies del tren, com la publicació local de l’época, El Eco de Sans constata, es tornaren llocs inhòspits i solitaris on els robatoris eren cada cop més freqüents. El tren també representava un tall al trànsit lliure de carruatges, limitant el creixement dels principals eixos santsencs. I els accidents seguient sent freqüents.

Tot això va generar protestes i veus en favor del soterrament de les vies. Però tot i que aquest es va acceptar en part el 1905 el contracte d’execució d’obres no es va signar fins al 1923. Acordant com a punt innegociable que en cap cas ni l’estació de Sants ni el servei de mercaderies quedarien tancats. Evidentment els Muntades seguient exercint el seu poder desde la fàbrica, com a amos, o desde l’alcaldia, com a freqüents inquilins.

Les obres de la nova estació i del cobriment de les vies es van eternitzar. De forma que les andanes d’aquesta no es van inaugurar fins al 1936, però l'edifici no fou plenament acabat fins al 1944. Durant tot aquest temps les protestes de veïns i comerciants foren gairebé constants.

Com veiem l'història de Sants i del tren han estat desde els seus inicis lligades. Tristament, en l'actualitat, podem constatar de nou com un cop més, els interessos economics es situen per davant de les problemàtiques socials o urbanístiques que aquests generen. El barri seguirà tallat (més encara que abans) i l'Estació duplicarà el seu tamany amb franquicies de grans multinacional per l'arribada d'un nou tren pensat per a les élits. I Sants tornarà a ensopegar de nou, com ve fent desde el final del segle XIX, amb les mateixes vies.


Si voleu més informació sobre el tema consulteu el treball El ferrocarril, de Joan Sanromà i F. Xavier Pardo que és el número 14 dins la col·lecció Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc i és d'on he extret l'informació que heu trobat en aquest article.

3 comentaris:

Joanet del cabàs ha dit...

Nones, jo hauré de posar a històries santsenques la segona part. A part, la primerra, ja em va sortir gbastant cutre. Ho fas millor que jo,.,., saps?

Joanet del cabàs ha dit...

Vols veure els vídeos sobre la maternitat d'Elna?? Els tens a

http://petfamilia.blogspot.com/2009/02/la-maternitat-delna-en-espectacle.html

A veure si t'agraden.

Joanet del cabàs ha dit...

Què diferent com era en aquesra foto quan es veien les vies comparat amb ara...
Àra, el merder és el de l'AVE... que ja ens porta prou feina per seguir lluitant contra l'especulació i altres temes. Millor soterrar les vies que cobrir-les.