dissabte, 7 de febrer de 2009

El tren a Sants (primera part)


Que la història de Sants esta lligada al tren és indubtable. El ferrocarril ha condicionat el desenvolupament social, economic i morfològic del nostre barri desde mitjans del segle XIX, quan Sants encara era un municipi.

Però que va condicionar que de forma tan temprana les vies de tren creuessin Sants? Evidentment hi ha un component geografic. Un cop la primera linea peninsular Barcelona-Mataró ja havia estat realitzada, la sortida lógica de la ciutat en direcció sud era seguint la costa, seguint el camí ral de Barcelona. Eren terrenys plans i sense gaires accidents geografics, a banda de les diverses rieres que baixaven de Collserola i que han quedat fossilitzades en els noms d’actuals carrers: Riera Blanca, Riera d’Escuder o Riera de Magòria.

Però si es va donar un condicionant encara més fort fou la pressió dels industrials que veien en el tren una oportunitat única per distribuir les seves mercaderies i aconseguir les materies primeres ràpidament i a un cost molt més baix. Llavors a Sants ja funcionaven les dues fàbriques que més influencia han tingut a la nostra història, el Vapor Vell (oberta el 1840) i l’Espanya Industrial (desde el 1847).

El 1851 Michael de Bergue un enginyer anglès que vivia a Barcelona va aconseguir la concessió per fer la linea Barcelona-Molins-Martorell. Les obres es van iniciar el 1854 i a l’any següent ja es va edificar la que seria la primera estació de Sants. Aquesta era al final del carrer Riego, de forma que fos molt propera a l’Espanya Industrial. La següent estació que es va inaugurar al terme municipal fou la de la Bordeta, també propera a una fàbrica, en aquest cas a la Aprestadora Española.

La linea va anar creixent, amb el conseqüent augment dels problemes per als veïns. Els santsencs van veure com s’anaven tallant els antics camins que enllaçaven amb les Corts i com el poble quedava seccionat entre Sants i la Bordeta. Els accidents eren freqüents i els conflictes entre l’Ajuntament de Sants i la companyia ferroviaria esdevingueren cada cop més cruents.

Els veïns veien amb por les obres del tren i s’organitzaren en diverses ocasions per protestar, però fins i tot l’Ajuntament santsenc es veia lligat de mans i peus. Els interessos económics dels Muntades i dels Güell, pesaven més que les demandes veïnals. Així fins i tot la Capitania General va arribar a amenaçar a l’Ajuntament de Sants amb enviar-los al vaixell-presó Europa en cas de permetre la destrucció de vies ferreas o telegràfiques.

Si voleu més informació sobre el tema consulteu el treball El ferrocarril, de Joan Sanromà i F. Xavier Pardo que és el número 14 dins la col·lecció Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc i és d'on he extret l'informació que heu trobat en aquest article.

4 comentaris:

Joanet del cabàs ha dit...

Aqueesta era l'antiga estació de Sants?

Agus Giralt ha dit...

Si, aquesta era la primera estació de Sants, tot i que no és ni la que va durar més ni la més antiga. A la propera actualització ja us mostraré l'imatge de l'estació que va precedir a l'actual.

Dani ha dit...

Així doncs això de que sants és un barri i no una estació ja bé de lluny!

Josep M. Ferrer ha dit...

Doncs si que ha canviat l'estació, no? Ma àvia va treballar al Vapor Vell i vivia al Carrer Sant Antoni quan les vies passaven pel carrer. Ja havia llegit als arxius de Sants la importància de les famílies Güell i Muntades. Estic frisos per llegir la segona part. Fins una altra!!!