Terrisseria Batllori

Els orígens d’aquesta terrisseria els podem trobar l’any 1793, quan la familia Batllori s’establí a tocar de la carretera de Sants. Però la transformació radical de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX: amb l’enderroc de les muralles l’any 1854; el projecte d’Eixample de Cerdà de 1860; l’Exposició Universal de 1888 i l’annexió dels pobles de 1897 va motivar un revulsiu en el negoci de les terrisseries, que en aquells anys produïen elements necessaris per a la construcció d’edificis, ja fossin peces decoratives com tant necessàries com per exemple canonades.

Fotografia redibuixada de l'antiga terrisseria
Fons de la família Batllori

Les necessitats de la nova societat industrial portaven a edificar immobles de més alçada i fàbriques de grans dimensions. El totxo, que permetia construir més ràpid i a un cost més barat, es va fer imprescindible a l’arquitectura de finals del segle XIX i les bòbiles van esdevenir negocis molt rentables. L’augment de la producció va fer que els terrissaires instal·lessin fora de Barcelona, a pobles com Hospitalet, Esplugues, Sants o Les Corts, on podien edificar instal·lacions més grans i on sovint tenien a matèria primera a prop.

L’any 1877 les famílies Cros i Batllori van fer una permuta de terrenys pel pla d’obertura del carrer Cros. La terrisseria llavors tenia botiga a carretera i un taller cobert a la banda del darrera. L’acord, entre Amadeu Cros i Mariano Batllori, es concretaria l’any 1880. L’any 1894 Francesc Batllori i Munné, fill de Mariano, encarregà al mestre d’obres Enric Figueras Ribas un nou edifici al carrer Cros que acolliria la terrisseria però també d’altres usos, com l’Ateneu de Sants.  

Treballadors de la terrisseria Batllori
Fons de la família Batllori