dilluns, 8 de juny de 2020

La Porcellana - Josep Valls

L’any 1846 un home anomenat Drapeyron, nascut a Llemotges, establia als nostres barris (probablement al límit entre Hostafrancs i la Bordeta), la que seria la primera fàbrica de porcellana a Catalunya. Originaria de la Xina, la porcellana és un tipus de terrissa fina que es fa amb feldespat, i caolí. La porcellana es va fer servir, en origen, per a la producció de vaixelles i objectes de decoració, però el fet de ser un aïllant elèctric, va fer que a partir del desenvolupament d’aquesta indústria fos molt utilitzada.

No hi ha gaires notícies més de la fàbrica de porcellana del senyor Drapeyron, només una breu ressenya del seu fill, Ludovic Drapeyron. Nascut i educat en els seus primers anys a Barcelona, Ludovic va ser enviat de nou a Llemotges per educar-se. Amb el temps Ludovic esdevindria un eminent geògraf, topògraf i historiador que va fundar la Revue de géographie i la Societat de Topografia. Molts anys després, quan el seu pare ja era mort, Ludovic va visitar la ciutat de Barcelona poc abans de l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1888, cartejant-se amb el llavors alcalde Rius i Taulet.

En aquestes missives queda clar que Drapeyron pare ja havia mort i que la fàbrica ja no seguia en mans de la família, però que seguia funcionant, com deia Ludovic a la seva cartay que después de nosotros ha tomado tan feliz impulso como lo he notado en mi último viage.

Segurament després de la mort de Drapeyron pare qui es va fer amb el control de la fàbrica va ser Josep Valls, que l’any 1854, va impulsar la societat La Porcellana SA, una empresa domiciliada al número 10 del carrer d’Escudellers. Valls havia comprat també i engrandit una rajoleria que havia sigut propietat de Manuel Lasala.

A la dècada de 1860 l’empresa havia millorat notablement la qualitat de les seves peces i ampliat el seu catàleg, el qual ja incloïa objectes relacionats amb la indústria, però en aquells mateixos anys arrencaven dues noves empreses de porcellana, La Nova Porcellana a Sant Andreu del Palomar i La Porcellana Sarrianenca, una competència que va complicar la situació de la fàbrica de la Bordeta. L’any 1865 la societat, finalment, es va dissoldre, començant un llarg període de liquidació, tant de la fàbrica com dels estocs. 

Cap comentari: