Dijous penjava l'actualització explicant l'obertura del refugi 819 i en dos dies hi hagut 2.000 visites al bloc. Tot un rècord per a aquest bloc, que funciona des de l'any 2008, que demostra l'interès que hi ha pels temes relacionats amb el patrimoni i més concretament amb el tema dels refugis antiaeris. Per això avui he decidit compartir un amb tots vosaltres un nou article que pretén oferir més llum sobre el tema, però que realitat potser ofereix més misteri.
Ara fa uns anys, en la presentació de Del somni al silenci a l'Ateneu Barcelonès, quan parlava dels refugis un dels assistents em va sorprendre amb una història que jo desconeixia. Ell, que havia treballat com a porter de l'Institució Montserrat, ens va explicar que al pati de l'escola encara hi havia una porta que donava a un túnel que podria ser d'un refugi. La visita a l'escola es va allargar en el temps però finalment gràcies al meu veí i company, el també escriptor Rafael Casas, varem visitar l'escola i ens van obrir el dit túnel.
 |
| Entrada al túnel de l'Institució Montserrat |
Rere una porta al mur del pati un túnel en galeria de mina, baixa en direcció als fonaments de l'església de Santa Maria. Després d'uns metres d'escala una paret tanca aquest petit espai que ara fa el servei de traster. Efectivament allò podria formar part del mateix refugi 819, però totes les referències que tenia fins llavors deien que el refugi tenia només dues sortides, una a la plaça Bonet i Muixí (abans Màlaga) i una altra cap a la plaça Iberia. De fet al pati de l'esplai espurna si us fixeu, a terra, sembla dibuixar-se la part superior d'una volta, tal i com em va indicar dijous Joan Poyatos, un veí que ha estudiat la història de la parròquia.
Tampoc se m'escapaven les moltes històries orals que sempre han explicat que la plaça Màlaga, abans fins i tot de la Guerra Civil, era creuada per túnels que comunicaven el recinte amb la finca de la família Santomà. Consultant el tema amb el company Josep Maria Vilarrubia-Estrany em va confirmar aquests rumors, i que aquests també explicaven l'existència d'un túnel que comunicava l'antiga parròquia, cremada durant la guerra, amb la casa pairal dels Cros, l'actual masia de l'escola.
Arribats a aquest punt l'obertura del refugi ens pot aclarir aquest misteri però hauran de ser els arqueòlegs qui desvetllin aquesta qüestió. És el túnel de l'escola part del refugi o és un altre túnel més que s'enfonsa sota els fonaments de la parròquia?
El cert és que comparant les imatges d'un túnel i de l'altre hi trobem enormes similituds, però caldrà esperar el que digui el Servei d'Arqueologia. En qualsevol cas esperem que tant un com l'altre es puguin estudiar i conservar.
5 comentaris:
Sembla que el rector de la parròquia Mn Puig i Moliné,que fou un del grup dels trabucaires que disparaven des l,esglèsia el 20 de juliol, quan fou envoltada i posteriorment cremada pels qui defensaven la República, va escapar per unes galeries que comunicaven amb la masia de Can Cros i pugué escapar a la casa d,una familia de comerciants de la carretera. Mes tard fou detingut
Aquesta és l'entrada del refugi que ahir et vaig comentar per tuiter. Fins i tot et diria que des de l'antic Orfeó de Sants (actual Caprabo) també hi havia un pas subterrani fins a la parroquia. HO tens estudiat? A mi em sona d'haver-ho sentit a familiars.
Doncs la veritat és que sobre l'existència d'aquest altre túnel no en tinc més dades, esperem que l'estudi d'arqueologia aporti més informació. Ja intentaré seguir investigant el tema.
Moltes gràcies!
A l'escola hi ha un altre túnel que certament conecta amb el actual Caprabo. De fet actualment aquell està habilitat com a sortida de incendis encara que mai l'hem utilitzat ni entrat en cap simulacre.
A l'escola hi ha un altre túnel que certament conecta amb el actual Caprabo. De fet actualment aquell està habilitat com a sortida de incendis encara que mai l'hem utilitzat ni entrat en cap simulacre.
Publica un comentari a l'entrada