Imagineu-vos que esteu caminant per la carretera i de cop i volta un aparador crida poderosament la vostra atenció. Els articles que conté, la composició, els colors, la il·luminació, tot és perfecte. Però després de creuar la porta us adoneu que aquella botiga no té res del que us ha embadalit, aquell aparador que us ha cridat com cants de sirena, no era més que un decorat. Si heu sentit algun cop aquesta sensació apliqueu-la a l’àmbit de l’arquitectura i més concretament al que sovint se’ns ven com rehabilitació, però que en realitat és obra nova.
En les últimes dècades s’ha estès un fenomen d’intervencions que consisteixen en enderrocar l’interior d’un edifici, conservant només la seva façana. Aquesta pràctica, anomenada façanisme, no només ha permès fer desapareixer interiors originals de cases, sinó que a més ha estat aprofitada com acció especuladora per part d’empreses immobiliàries. Els espais que s’han generat amb el buidatge d’aquests edificis han sigut aprofitats per fer nous pisos que, amb una façana original encara conservada, permetien incrementar el preu de venda.
El centre de Barcelona és ple d’exemples d’aquesta pràctica que ha convertit carrers sencers de l’Eixample en decorats propis d’un Port Aventura del modernisme, però que ha acabat amb els interiors d’aquestes cases. És aquest un conflicte difícil de controlar, que es troba en la frontera entre el públic i el privat. Una balança en que, com a mínim fins ara, les façanes han tingut molta més importància que la resta de l’edifici.
 |
| Obres a una finca del carrer de Valladolid |
Però que és el què ha facilitat el façanisme? En primer lloc, la necessitat del desenvolupament urbà en els centres històrics per adaptar-los a les noves condicions de vida. En segon lloc, la condició de parcel·les i immobles com a propietats privades, i les continues petites reformes internes que han possibilitat que un bé patrimonial només pugui ser catalogat com a bé urbanísticament protegit amb element de façana com element destacable.
El patrimoni santsenc tampoc és una excepció. Si la gran economia, que en el fons és el que hi ha darrera del façanisme, amb el beneplacit de les administracions, no ha respectar ni tan sols un element com la plaça de Les Arenes, un magnífic edifici neomudèjar d’August Font i Carreras de l’any 1900, que entre moltes altres coses va ser escenari de la lluita que ens va fer guanyar les 8 hores, que no farà amb els edificis que van ser pensats per la gent humil de barris com el nostre. Passegeu per carrers com Valladolid o Melcior de Palau i veureu el façanisme en acció. Una pràctica que manté les façanes però que en molts casos substituirà tot l’interior, habitants inclosos.
Marta Sánchez Natera i Agus Giralt Anales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada