Un sostre pels joves

Fa pocs dies companys meus, exmonitors tots de l’Esplai Xiroia, em comentaven que gent jove del barri està impulsant una assemblea per aconseguir un Casal de Joves de Sants, una lluita que diferents generacions de joves han anat mantenint com a mínim, des de l’any 99. Des d’aquest petit espai he volgut aportar la meva col·laboració reflexionant sobre aquesta mancança i sobre la lluita del jovent del nostre barri: Per això he preparat un seguit d’articles al debat que volen aportar arguments i idees al debat. 

I aprofitar per encoratjar als joves a seguir lluitant i aconseguir una victòria que nosaltres no vàrem poder aconseguir.

Pancarta de la Taula de Joves de Sants reclamant espais per joves al barri, 2005

La veritat és que se’m fa estrany parlar des d’un punt de vista històric, de mogudes en les que he participat. Però crec que començo a tenir una edat com per fer-ho abans que la memòria em guardi tots els records, apilats els uns amb els altres, en un magatzem sense més referències que un cartell a l’entrada que indiqui: “el passat”. 

Els joves de Sants, els actuals i els de les generacions que els han precedit, han tingut un greuge respecte als joves d’altres barris. La gran participació i la implicació del jovent dels nostres barris en el teixit associatiu s’ha vist premiada amb l’absència de polítiques de joventut durant més de trenta anys. 

Des de l’arribada dels ajuntaments democràtics els successius regidors de Sants-Montjuïc han tingut el privilegi d’inaugurar molts equipaments que havien sigut lluitats pel veïnat: escoles, biblioteques, centres d’atenció primària, centres cívics, casals d’avis… però cap d’ells ha inaugurat un Casal de Joves de Sants.  De fet, l’equipament que va desenvolupar una tasca més semblant a un casal de joves va ser la Casa del Mig i l’any 99, després d’unes obres que suposadament havien d’adequar l’edifici, l’espai per als joves va desaparèixer.

El jovent de Sants ha patit un greuge comparatiu històric respecte a molts d’altres barris. Barcelona disposa de set casals de joves, cap d’ells al districte de Sants-Monjuïc. N’hi ha un a Ciutat Vella, un a Les Corts, un a Sarrià-Sant Gervasi, un a Gràcia, dos a Sant Martí, i tres a Nou Barris. Comparem tots aquests districtes amb Sants-Montjuïc per fer-nos una imatge mental de la situació. 

Consultem les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona per veure que ens diuen sobre aquests districtes i comparem-les amb Sants-Montjuïc 

Districte	Població	Joves de 15 a 24	Casals de Joves
Ciutat Vella	102.237	9.484	1
Les Corts	81.610	7.281	1
Sarrià-Sant Gervasi	146.754	15.499	1
Gràcia	120.843	9.331	1
Sant Martí	234.489	19.803	2
Nou Barris	165.718	14.843	3
Sants-Montjuïc	182.234	15.751	0

El primer que podem constatar és que no existeixen uns criteris o ratios que l’administració hagi aplicat als districtes per decidir la creació de casals. Amb més població jove a Sants-Montjuïc que a Nou Barris, ens trobem la paradoxa que a Sants Montjuïc no hi ha cap casal, mentre que a Nou Barris hi ha un cada 5.000 joves. O com si que hi ha un casal a Les Corts que en canvi té la meitat de població jove que Sants.

No és la intenció d’aquest article posar en dubte aquests casals, al contrari, voldria destacar-ne la tasca que fan i com en són de necessaris als seus respectius barris,  justament per mostrar quin servei podrien fer casals de joves al nostre districte. Les meves feines m’han convertit en un barcelonauta i sé que cada barri de Barcelona viu unes realitats molt diverses, i que no tot es pot resumir amb estadístiques. Però si a districtes com Nou Barris hi ha un casal cada 5.000 joves, crec que amb 15.000 joves a Sants-Montjuïc perfectament es podrien habilitar tres espais. I com que tot això no és més que una especulació, de les bones, de les que no acaben portant a la gent a dormir al carrer... especulem amb un casal a la Marina, un a Poble Sec i un tercer a Sants, a Hostafrancs o a la Bordeta.