Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalana una burxa és una vareta de ferro terminada en punxa, que es feia servir als burots per examinar les càrregues. Un estri que de ben segur que al nostre barri, que feia frontera amb Barcelona, va donar més d’un ensurt a algú dels molts que intentaven entrar productes de contraban a la ciutat. Com es feia servir per buscar allò que era ocult per extensió aquest estri ha donat lloc al verb burxar, que en una de les seves accepcions significa Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom.
Després d’uns anys vuitanta on els moviments socials de Sants semblaven haver perdut l’empenta de la dècada anterior, als noranta una nova generació de santsencs va començar a generar nous projectes que poc a poc anirien enllaçant amb la rica història reivindicativa del barri. Noves lluites, nous projectes que necessitaven espais de llibertat on créixer i desenvolupar-se. Així doncs, Sants es va omplir de Centres Socials Okupats que van oferir als joves l’oportunitat de descobrir el que significava l’autogestió.
Sants començava a bullir amb aquests espais i tot el que en ells s’anava gestant. Però calia un pas més per aconseguir que tot allò que estava naixent no quedés silenciat. L’inici del 1998 va portar al barri una onada repressiva que es va traduir en desallotjaments i detencions. Però sovint la repressió al nostre barri s’acaba tornant en contra dels repressors. Volent tallar les branques de l’arbre no es van adonar que l’estaven esporgant i com a resultat aquest donà més fruits. La resposta a la repressió del 1998 va ser un fruit del que encara en gaudim, La Burxa. Una publicació que va començar sent un Din A3 plegat, però que poc a poc es va anar convertint en un referent de la comunicació local.
La Burxa no ha sigut l’única publicació dedicada a la informació local santsenca. A la història més propera trobem publicacions com Trenc d’Alba, una revista que van publicar els joves de l’Ateneu Popular de Sants de l’any 1982 al 1986; L’Informatiu de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, que va tindre molta distribució, i algunes que van tenir un pas molt fugaç, com El 15. Però cap d’elles ha tingut una durada tant llarga com la Burxa, que ja fa 18 anys que es pot trobar als carrers del barri.
Però el principal mèrit de la Burxa no és només la seva ja llarga vida, és seguir sortint gràcies a l’esforç de persones que treballen de forma desinteresada, és seguir explicant i donant veu a aquelles noticies que difícilment es publicarien a d’altres llocs, és haver-se convertit en aquesta eina que ens serveix mes rere més per burxar dins les carretades d’informació que ens podríem empassar si no tinguéssim sentit crític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada