diumenge, 19 de juliol de 2015

Oliveres i xemeneies

L’any 1970 es fundava l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta per protegir els veïns que es veien afectats per l’obertura de la Ronda del Mig, una obra que feia perillar centenars d’habitatges. Però ben aviat aquesta associació va ampliar les seves lluites ja que aquesta zona de Sants era mancada d’equipaments i d’espais verds. 

Entre els carrers de Begur i de Carreras i Candi hi havia un gran espai on hi havia dues fàbriques: la tèxtil Serra i Balet, que ocupava una illa sencera i part de l’altra, i la Celograf, que quedava a la banda de Carreras i Candi. Els veïns van creure que aquests antics espais fabrils podrien oferir al barri oportunitats per millorar-ne les condicions de vida. Així a principis dels anys 80 va començar la lluita per reivindicar-ne l’ús. 

Gràcies a la implicació del Club Esportiu Mediterrani els veïns van aconseguir que, després del tancament de la fàbrica Serra i Balet, aquest primer edifici es reconvertís en un poliesportiu. Pel que fa a l’edifici de la l’antiga fàbrica Celograf aquest havia quedat buit quan l’empresa va marxar de Barcelona. L’espai d’aquesta fàbrica era desitjat per les immobiliàries per fer-hi pisos, però després de moltes reivindicacions els veïns van aconseguir que el Districte de Sants-Montjuïc, llavors governat per Mercè Sala, es comprometés a adquirí el solar. Finalment l’Ajuntament va comprar l’espai per 102 milions de pessetes als propietaris. 

La fàbrica Celograf va ser enderrocada, quedant un enorme solar obert que encara es va trigar anys en ser urbanitzat convenientment. Finalment l’annex de la fàbrica Serra i Balet també va ser enderrocat, conservant-se només l’enorme xemeneia, i tot l’espai resultant es va reconvertir en una plaça que l’any 1994 va rebre el nom de plaça de l’Olivereta.

Xemeneia de l'antiga fàbrica Serra i Balet, Font: Viquipèdia
Amb aquest nom es recordava que els terrenys dels voltants s’havien dedicat a les oliveres. Un nom que havia quedat a la memòria del molta gent que anomenava popularment l’escola Lluís Vives, a tocar de la plaça, com l’Olivereta. De fet amb els anys al patí de l’escola es va plantar una olivera per mantenir-ne aquest record.