dimarts, 23 de setembre de 2014

Quan les veritats molesten...

Coincidint amb l'inici de Festes de Sants varem presentar el col·lectiu Patrimonis Invisibles. Un grup de gent de diverses disciplines que volem destacar el patrimoni de la nostra ciutat, alertar del risc que aquest corre i denunciar-ne la seva destrucció quan totes les accions anteriors no arribin a bon port, i que ho volem fer de manera divulgativa i fent ús d'accions o intervencions a l'espai públic.

Per presentar-nos en societat varem fer una petita exposició d'un dels elements perduts a Sants, la casa de Mossèn Pere, una antiga casa de la carretera de Sants, que a banda de ser un element destacable i que ens permetia explicar la carretera, també amagava una història apassionant.

Tot i la modèstia d'aquest primer projecte, nosaltres mateixos ens varem veure sorpresos per l'expectació que de seguida es va generar al voltant: dotzenes de persones aturant-se per llegir els tres plafons, ressò a les xarxes socials, una noticia a La Vanguardia, correus de la gent que havia col·laborat amb Mossèn Pere felicitant-nos per la iniciativa...

Però totes les repercussions no han sigut tant positives. Pocs dies després de la nostra inauguració desapareixia el plafó que potser podia ser més polèmic, on s'esmentava la postura de Districte i Bisbat davant l'enderroc de la finca. Com varem veure que amb els altres dos plafons restants l'efecte funcionava igualment varem decidir mantenir-los. Ara però algú els ha retirat de les portes de la finca.

Creiem que aquests plafons únicament oferien informació al veïnat de Sants sobre una figura tant digna d'admiració com la de Mossèn Pere i sobre un edifici destacable del patrimoni santsenc. No entenem, o preferim no entendre, a qui pot molestar aquesta informació i per això volem compartir amb tots vosaltres la nostra exposició a Internet, on esperem que no aparegui algun censor d'amagat.

Podeu consultar el document sencer fent clic aquí 


2 comentaris:

Miquel ha dit...

Esta semana se han cargado el bar Muy Buenas, de la calle del Carmen. A fin de año tienen previsto cargarse El Indio; El rey de las Gorras acabó en solar. La casa de al lado del rey de las Gorras, las de los pollitos, así le decíamos cuando era un crio, tenía un reloj de sol vertical declinante mirando al sur que fue fabricado cuando la carretera era de tierra.

Nuestro alcalde no rige, no gobierna, no está por la labor. Así de claro y sencillo.
Unos son descendientes de la gallina, y otros llevan la gallina amb barretina. Sólo interesa el dinero, los bares, las terrazas y los hoteles; el turismo a mansalva y que nos dejemos de joder, que eso "ara no toca"
Ahora ya pueden empezar a edificar.
Salut.

Agus Giralt ha dit...

Fa molta ràbia. No es valora el patrimoni a no ser que se li vegi un rendiment econòmic. Acabarem tenint una ciutat impersonal igual a qualsevol altre no-lloc.