dijous, 15 d’agost de 2013

Foragitats dels carrers

L’any 2006 vaig començar a escriure articles d’història local a La Burxa. Un dels primers va ser De qui són els carrers? una reflexió sobre el fet que la majoria dels carrers dels nostres barris recorden terratinents i industrials i en canvi les referències a obrers i obreres són purament testimonials.

Han passat set anys de tot alló, un temps que m’ha servit per descobrir moltes històries i molts personatges de Sants. Persones que no van lluitar per deixar els seus noms a les plaques dels carrers, sino que ho van fer per millorar les condicions laborals i socials de la gent. Justament per això cobra sentit el fet que siguem nosaltres, els treballadors, els que només heredem les lluites, els que recuperem la seva memòria.

Personatges com Francesc Comas i Pagès, un militant anarcosindicalista que va neixer l’any 1896 a la Bordeta, i que va viure al carrer Hartzenbusch 24, a tocar de Can Batllo. Un jove que va estar implicat en lluites laborals de l’època; que va participar entre d’altres al Congrés de Sants; que va escriure fulletons sota el pseudònim Perones i que com molts va patir la repressió.

L’any 1923 el Sindicat Lliure, format pels matons de la patronal, terrotitzava la ciutat amb total impunitat. El 10 de març, al bar El Tostadero, es van trobar Salvador Seguí, Lluis Companys, Vicenç Botella i Francesc Comas per comentar la tensa situació que es vivia a Barcelona. 

Després d’acomiadar-se primer de Companys i després de Botella, Seguí i Comas van anar cap al Sindicat del Ram de la Construcció. Tots dos van arribar fins al carrer de la Cadena, on Comas va entrar a l’estanc mentre Segui l’esperava al carrer. Quan Comas va sortir els matons de la patronal: Carlos Baldrich, Manuel Simón i Amadeo Buch van actuar matant a Salvador Seguí d’un tret al cap i ferint greument amb tres trets a Francesc Comas, que moriria tres dies més tard.

Un atemptat sobre el qual Angel Pestaña va afirmar que es van pagar molts diners, fins a 254.000 pessetes, segons ell aportades per un dels germans Muntadas de l’Espanya Industrial, un amic íntim de Martinez Anido. 

Enterrament Francesc Comas

L'enterrament de Salvador Seguí, davant la protesta general, es va celebrar a porta tancada. Dilluns les industries van parar i hi va haver una gran manifestació de la plaça de Catalunya fins a Governació. L'enterrament de Francesc Comas seria ben diferent, amb l’assitència d’unes 200.000 persones que van voler acomiadar als dos sindicalistes. 

Però noranta anys més tard noms com el de Francesc Comas segueix foragitats dels carrers, mentre que els Muntadas encara mantenen el seu domini de l’Espanya Industrial.