dilluns, 17 de desembre de 2012

Un temple romà a Sants?


El febrer de 1958 es van localitzar al número 12 del carrer de Bassegoda dues columnes. Automàticament va saltar l'alarma i es va començar a especular. Realment hi havia un temple romà a Sants? Us adjunto un article publicat a la pàgina www.patmapa.gencat.cat que parla sobre l'estudi que es va dur a terme.

El jaciment arqueològic es localitza al carrer Bassegoda número 12, al districte de Sants-Montjuïc. El carrer Bassegoda està delimitat pel carrer de Torns i el carrer Carreras i Candi, en una zona completament urbanitzada. Segons J. de C. Serra Ràfols (1960) al pati del número 363 del carrer de Sants, existia una columna de pedra posada horitzontalment sobre el sòl. El pati de la casa delimita amb el carrer Bassegoda, que a l'any 1957 es trobava cobert per escombraries i molt tacat de detritus pel taller de soldadura que existia. Era d'una sola peça de pedra sorrenca de Montjuïc, que amidava 3,45 metres de longitud i 0,42 i 0,45 metres de diàmetre en els seus extrems superior i inferior respectivament, i presentava 18 estries. Al mes de febrer de l'any 1958 J. de C. Serra Ràfols, juntament amb personal especialitzat de Francisco Closa Alegret, va realitzar en el pati diferents sondatges. Es descobrí una segona columna a menys de 10 centímetres de profunditat; cobertes per tàbics moderns. Col·locada horitzontalment i paral·lel al mur mitjaner de la finca número 365 del carrer de Sants amb el número 12 del carrer Bassegoda. Sota d'aquesta es trobava la terra verge estèril, constituida per argiles quaternàries compactes de tonalitat groguenca. Per la qual cosa en quant a la documentació d'un possible jaciment arqueològic romà a l'indret, va donar resultats arqueològics negatius. 

Però, junt al número 12 del carrer Bassegoda es va descobrir un mur, orientat nord a sud, aprofitat com fonaments de la casa amb argamassa de cal i sorra fina amb una coloració rosada, pròpies dels revestiments impermeabilitzants emprats a l'antiguitat. Conservava una alçada de 85 centímetres, però no es va poder documentar la seva amplada. Pel cantó del carrer Bassegoda, a un nivell inferior, s'observava un mur en direcció est-oest d'un gruix de 50 centímetres visible amb un revestiment semblant a l'anterior mur. Es va recuperar segons J. de C. Serra Ràfols (1960, pàg. 88) alguns fragments ceràmics a torn d'aparença antiga. La situació del jaciment arqueològic no respon a un jaciment romà, perquè les columnes romanes pertanyien a Santa Maria del Pi, ja que a partir de la intervenció realitzada per J. de C. Serra Ràfols a l'any 1958, va possibilitar la documentació de restes de murs i ceràmica a torn "d'aparença antiga". Malgrat, les escasses informacions es pot establir que corresponen a un assentament d'època del Ferro-Ibèric. Però, les construccions de bloc de vivendes a l'indret, segurament han terminat per destruir en bona part el jaciment arqueològic original.