dilluns, 23 de maig de 2011

Can Batlló, petit recull històric

Avui he volgut compartir amb vosaltres un article que no he fet jo, sinó que és obra de'n Josep Domingo, en el que se'ns parla sobre la història d'una de les grans fàbriques que van marcar els nostres barris, i més concretament la Bordeta, Can Batlló.

Un espai pel qual molts veïns, veïnes i entitats del nostre barri estan lluitant per aconseguir recuperar-lo per a usos ciutadans i tenir espai per als molts equipaments que fan falta a la Bordeta. Per aquest motiu s'ha creat la Plataforma de Can Batlló que ja ha anunciat que el proper 11 de juny entrarà al recinte de l'antiga fàbrica.
Can Batlló, petit recull històric


El 1868 s’instal·là, a l’aleshores terme municipal de les Corts de Sarrià, una fàbrica tèxtil dels germans Fèlix, Joan i Jacint Batlló d’origen olotí, a la qual s’atorgaren quatre mansanes de l’eixample de Cerdà. El 1876 canvià la raó social, que des d’aleshores es digué Batlló i Batlló, ben possiblement perquè Joan l’abandonà per a crear la fàbrica de la Bordeta. Aquesta fàbrica de les Corts funcionà fins el 1895. Posteriorment l’edifici fou venut a la Diputació Provincial que el convertí en Escola Industrial el 1908.

La fàbrica de la Bordeta s’instal·là en els terrenys de Can Mangala, unes terres agrícoles situades a tocar amb el Canal de la Infanta. Els propietaris veïns es resistiren un temps a deixar construir les clavegueres que havien d’evacuar les aigües de la fàbrica; fins al desembre de 1877 no s’arribà a un acord provisional per tal de començar la construcció de la fàbrica. Finalment el 1880 entrà en funcionament sota la raó social “sobrinos de Juan Batlló S.A.”. Ja a l’any 1888 la fàbrica comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors. A la matrícula industrial de Sants del 1912 hi figura amb 73 KW de potencia instal·lada que movien 2716 fusos, una perxa, 720 telers, tres cilindres d’estampar, un bloqueig, vint-i-una màquines d’aprest i un tint; la contribució que pagava era de 51.455 pessetes.

La historia de la família Batlló, les seves vicissituds i dificultats, separacions i fusions, crisis i problemes laborals, mereixerien un llarg relat que depassa la intenció d’aquest recull. En tot cas, cal fer esment que en diferents ocasions havien recorregut a importants acomiadaments a la fàbrica. En un cas van ser vuit-cents treballadors que anaren al carrer, fet pel quan van sofrir terribles represàlies: des de l’assassinat del director de la secció de teixits Ermengol Porta el 1882, fins un atemptat amb bomba contra la seu de la direcció de l’empresa a la Ronda Universitat, que no va ferir a cap Batlló, però va matar al conserge de l’edifici*. A causa de la impunitat fiscal que gaudien els grans empresaris d’aquells temps, permetia als Batlló fer inversions profitoses pels seus negocis fins i tot en moments d’atur i fam entre els treballadors. Aquest va ser el cas de la forta inversió econòmica que representà l’any 1904 la reforma de la casa del passeig de Gràcia, la cèlebre Casa Batlló obra de Gaudí o de les adquisicions fetes pels germans Enric, Àngel i Pia (els nebots d’en Joan Batlló) de cases al carrer Mallorca i a la Rambla de Catalunya.

Josep Maria Domingo – novembre 2004

*sembla ser que tant l'atemptat contra Ermengol Porta com la bomba a les oficines van afectar a l'empresa dels Batlló que van seguir a l'actual escola del treball.