dijous, 25 de novembre de 2010

Pirates a la Marina de Sants


De Memòria de Sants

L’inici del segle XVI a Sants, i en general a Catalunya, va ser un moment crític, com ens constata clarament el descens de població que va patir la nostra vila. Dels 25 focs o cases que hi havien, segons el fogatjament general de Catalunya a finals del segle XV, l’any 1553 només en constaven 12 focs. Entre els diversos factors que van motivar aquest descens caldria apuntar-ne un que potser avui en dia ens podria sobtar, la pirateria. Al llarg del segle XVI la presencia de pirates, principalment tunisencs, a tota la costa Barcelonina fou constant. Aquesta amenaça va fer, fins i tot, que la capital catalana es fortifiquès, tancant la muralla per la banda de mar. Pel que sembla un dels espai on era habitual trobar pirates era al delta del Llobregat, un espai no defensat on es podien aprovisionar d’aigua. Aquesta presencia habitual va impedir que el terreny es poguès conrrear. Segons l’historiador Carreras Candi aquest pas dels pirates, majoritariament d’origen tunisenc va fer que una de les platjes on paraven es coneguès com a Can Tunis. Per impedir aquestes incursions tan perilloses l’any 1566 el Virrei comte de Melito va decidir que s’havia de construir una torre fortificada. Però ni tan sols aquesta fortificació es va escapar de les accions dels pirates, ja que el 1567, durant les obres de construcció la torre va ser atacada.

Tot i això la torre es va acabar el mateix any i amb una guarnició de 6 homes i 3 peces d’artilleria ja va entrar en acció. Aquesta construcció va ser utilitzada posteriorment en les diverses guerres i revoltes que va patir la ciutat, des de la Guerra dels Segadors, quan va ser volada, fins a la Guerra de Successió, quan el 1713 Felip V la va convetir en un baluard amb dues baterie per poder atacar el port de la ciutat de Barcelona, que es trobava assetjada. Poques referencies han quedat als nostres barris d’aquest passat relacionat amb la pirateria. Tot i que un dels carrers del nostre barri si que ha conservat el nom d’un corsari, Béthencourt, però en aquest cas no era un pirata que preocupes als monarques, al contrari, ja que Béthencourt va treballar per a la corona i en nom seu va conquerir les Canàries, masacrant i evangelitzant a la població autoctona, els guanxes.

dimecres, 17 de novembre de 2010

"Barcelona és bona si la bomba no sona" La cronologia dels fets luctuosos a Sants

Des del moment en que es van construir les grans industries als nostres barris: Sants, Hostafrancs i La Bordeta s'han viscut grans conflictes socials. Conflictes que en molts casos han generat atemptats i fets luctuosos. Sovint s'han relacionat els atemptats exclusivament amb l'anarquisme, però el cert és que resseguint els diversos actes que han tingut lloc als nostres barris també podem descobrir l'acció de carlistes, pistolers de la patronal, de lerrouxistes, d'independentistes bascos i catalans i fins i tot de la policia.

Aquesta llista no te més objectiu que poder oferir una eina a tots aquells que estiguin interessats en tots i cadascun dels actes violents que han tingut lloc al Sants, Hostafrancs i La Bordeta dels segles XIX i XX, sense entrar en detalls, ja que les temàtiques de molts d'aquests són molt variades i responen a moments diferents. La següent llista és una llista oberta en la qual segurament encara hi manquen accions diverses, que probablement desconec, o sobre les quals estic buscant informació, com la vaga dels tramvies de l'any 51. Si coneixeu o teniu documents on apareguin accions no descrites podeu contactar amb mi a memoriadesants@gmail.com
Avui us he volgut apropar una cronologia amb els principals fets ocorreguts als nostres barris.

  • 1848. Segrest dels lladres del pou. Un grup de carlistes disfressats com a mossos d'esquadra segresten al Café Baldiri l'alcalde de Sants i alguns dels principals industrials.

  • 1854. Sants és l'epicentre de la vaga general. Els obrers amotinats van intentar cremar el Vapor Vell i la España Industrial.

  • 1855. Mor en ple conflicte sindical Josep Sol i Padrís, director de l'Espanya Industrial.

  • 4 d'abril de 1870. Revolta de quintes a Sants. Els revoltats fan barricades a carretera i s'enfronten a l'exercit. També assalten l'ajuntament per cremar els arxius i maten a Gabriel Carbonell, tinent d'alcalde.

  • 1 de juliol de 1886. Aquest dia es va trobar un cartutx de dinamita recobert de planxes de ferro lligat a un arbre i en direcció a les habitacions del director de la fàbrica.

  • 14 de desembre de 1887. Aquest dia va esclatar un cartutx de dinamita davant de la casa de la família Santomà, al carrer Vilardell número 60

  • 2 de maig de 1891. Dos petards van explotar a l'Espanya Industrial. Un tercer va ser trobat al mateix indret sense esclatar.

  • 29 d'abril de 1893. Va esclatar un artefacte a la canonada d'aigua de la rectoria de la parròquia de Santa Maria de Sants.
  • 16 d'octubre de 1893. La guàrdia civil de la línia de Sants troba a la muntanya de Montjuïc dues orsini i altre material explosiu.

  • 17 d'octubre de 1893. Va ser detingut un individu a Sants. En un registre a una vinya propera es van trobar dues bombes i d'altres materials explosius.

  • 23 de desembre de 1893. Es va trobar una cova a Montjuïc on es construïen bombes i es celebraven reunions secretes.

  • 20 de gener de 1907. Després d'un míting carlista a la plaça de les Arenes es van produir disturbis a Hostafrancs.

  • 19 d'abril de 1907. Frances Cambó es tirotejat per un grup de radicals lerrouxistes a Consell de Cent amb carretera quan es dirigia a un míting al Circol de Sants.

  • 8 d'agost de 1908. Es executat Juan Rull.

  • 1917. Té força virulència la vaga general revolucionaria.

  • 1921. En els enfrontaments que es produeixen entre sindicalistes del Sindicat Únic i els pistolers del Sindicat Lliure moren un majordom i un escrivent de la secció de filats de la España Industrial.

  • 3 de maig de 1921. Esclata una bomba al carrer Toledo del barri de la Bordeta. En l'explosió van morir 4 persones. Les investigacions policials descobreixen que a la botiga de roba on es produeix l'explosió era una tapadera d'una fàbrica d'explosius on treballava el grup de Roser Benavent i Vicenç Sales.

  • 1922. Atemptats diversos contra anarcosindicalistes. Els patiran  entre d'altres, Simó Piera i Pagès i Joan Peiró.

  • 1934. Un tiroteig entre la policia i un grup d'anarquistes entre el Paral·lel i la Creu Coberta acaba amb la vida de l'anarquista italià Bruno Alpini, nou vianants més van ser ferits.

  • Octubre 1934. Durant els fets d'octubre Sants i Hostafrancs també viuen moments violents. A plaça Espanya dues furgonetes es tirotejaran per error.

  • 19 Juliol de 1936. Sublevació contra la República. Els civils s'enfronten als militars sublevats a la Creu Coberta. es munta una barricada que serà atacada per una unitat del Regiment d'Artilleria de Muntanya.

  • 20 Juliol 1936. Milicians armats provinents de la Torrassa cremen l'església de Santa Maria de Sants, Can Santomà, Can Catà, el Círcol de Sants i l'escola dels Maristes. També es veurà afectada l'església de la Mare de Deu dels Dolors, que no era acabada encara.
  • 3 Maig de 1937. Els militants anarquistes de Sants i Hostafrancs organitzen barricades protegint el barri. Es realitza un assalt al quarter de la Guardia Nacional Republicana i també a Les Arenes.
  • 4 Maig de 1934. Son desarmats 300 guardes al carrer Lleida. Molts guardes seran detinguts per les forces proletàries a l'interior de l'Espanya Industrial
  • 30 abril de 1939. El grup d'acció anarquista de Joaquim Pallarés assassina al comissari en cap del districte d'Hospitalet, José León Jimenez, al bar España de la plaça España.
  • 27 de juny de 1975. Atemptat feixista contra el Centre Social de Sants
  • 14 de setembre de 1975. Atemptat feixista contra el Centre Social de Sants i l'escola bressol Gimbó
  • 20 d'abril de 1976. Esclaten dos artefactes incendiaris a l'edifici de l'Ateneu Batllori, ocupat llavors per Falange Española Tradicionalista. La policia atribueix l'atemptat al GRAPO
  • 14 d'octubre de 1986. A les 22'13 va esclatar un cotxe bomba a la plaça Espanya, aprop del quarter de Belchite de la Policia Nacional, davant de la sortida del metro de Creu Coberta. L'atemptat, obra de ETA, va acabar amb la vida del policia Angel Gonzalez Pozo. Es van produir 12 ferits més i gran part dels vidres dels edificis propers es van trencar.

  • 3 de maig de 1988. Dues bombes van esclatar a la seu del Banc Central a carretera de Sants. La primera bomba va esclatar a les 2'05 de la matinada i la segona 15 minuts més tard, quan havia arribat la policia nacional i la guardia civil. L'acció va ser feta per Terra Lliure. Setze persones van resultar ferides.

  • 29 d'octubre de 1993. A les 16'42 de la tarda va esclatar una bomba a l'aparcament de l'hotel Barcelona-Sants de l'estació de tren. L'atemptat no va produir víctimes, però si que va generar caos a l'estació. Els tedax van intentar desactivar la bomba, però finalment va explotar abans del previst. L'atemptat va ser obra de ETA

  • 7 de febrer de 1994. L'organització ETA va assassinar al coronel de l'exèrcit Leopoldo García Campo. Aquest va ser tirotejat a les 14'50 quan intentava entrar a casa seva, al número 106-108 del carrer Tenor Massini.

  • 10 d'octubre de 2000. Atemptat contra el Centre Social de Sants.

  • 31 d'octubre de 2000. Tres individus prenen foc a la porta del Centre Social Autogestionat Can Vies.

  • 3 de març de 2001. Una cèl·lula neonazi va intentar atemptar a Cotxeres de Sants, havia de produir-se un concert antirepressiu. L'artefacte, una olla a pressió, va esclatar abans del previst i van resultar ferits dos dels que la manipulaven. Quatre joves d'ultradreta van ser detinguts, entre els quals Santiago Royuela, fill del lider ultradretà Alberto Royuela.
+info a:

La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo 1884-1909 llibre publicat pel Grupo de Afinidad Quico Rivas.

El procés de Montjuïc, Llibre d'Antoni Dalmau publicat per l'Editorial Base.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Entrevista al programa "Gent del Barri" de Sants 3 Ràdio

Avui he volgut compartir amb vosaltres una entrevista que em van fer al programa "Gent del Barri" de Sant 3 Ràdio, on parlo sobre alguns aspectes de la meva vida, de la història de Sants i de les entitats on participo o he participat: la Burxa, l'Esplai Xiroia i el Cros Popular de Sants.
També trobareu cançons de Rabia Positiva, Nous Espectres, Els Pets i Bob Marley.
Si voleu escoltar l'entrevista podeu entrar en aquest enllaç.
La història del barri amb l’Agus Giralt
Recuperem detalls esborrats, amagats o obligats del vell poble de Sants
A mans d’una de les persones amb més coneixements sobre la història del Sants-montjuïc parlem precisament del barri. Aquest és el jove Agus Giralt, historiador i actualment treballador del Museu d’Història de la Ciutat. Els refugis antiaeris, el barri obrer dels anys 30, els Vapors Vells, el cooperativisme i l’herència associacionista del barri són temes en els quals aprofundim. A més, és també col·laborador de Sants3ràdio i durant molts anys responsable de l’Esplai Xiroia.

Més sobre el barri a Gent del barri.