dijous, 25 de novembre de 2010

Pirates a la Marina de Sants


De Memòria de Sants

L’inici del segle XVI a Sants, i en general a Catalunya, va ser un moment crític, com ens constata clarament el descens de població que va patir la nostra vila. Dels 25 focs o cases que hi havien, segons el fogatjament general de Catalunya a finals del segle XV, l’any 1553 només en constaven 12 focs. Entre els diversos factors que van motivar aquest descens caldria apuntar-ne un que potser avui en dia ens podria sobtar, la pirateria. Al llarg del segle XVI la presencia de pirates, principalment tunisencs, a tota la costa Barcelonina fou constant. Aquesta amenaça va fer, fins i tot, que la capital catalana es fortifiquès, tancant la muralla per la banda de mar. Pel que sembla un dels espai on era habitual trobar pirates era al delta del Llobregat, un espai no defensat on es podien aprovisionar d’aigua. Aquesta presencia habitual va impedir que el terreny es poguès conrrear. Segons l’historiador Carreras Candi aquest pas dels pirates, majoritariament d’origen tunisenc va fer que una de les platjes on paraven es coneguès com a Can Tunis. Per impedir aquestes incursions tan perilloses l’any 1566 el Virrei comte de Melito va decidir que s’havia de construir una torre fortificada. Però ni tan sols aquesta fortificació es va escapar de les accions dels pirates, ja que el 1567, durant les obres de construcció la torre va ser atacada.

Tot i això la torre es va acabar el mateix any i amb una guarnició de 6 homes i 3 peces d’artilleria ja va entrar en acció. Aquesta construcció va ser utilitzada posteriorment en les diverses guerres i revoltes que va patir la ciutat, des de la Guerra dels Segadors, quan va ser volada, fins a la Guerra de Successió, quan el 1713 Felip V la va convetir en un baluard amb dues baterie per poder atacar el port de la ciutat de Barcelona, que es trobava assetjada. Poques referencies han quedat als nostres barris d’aquest passat relacionat amb la pirateria. Tot i que un dels carrers del nostre barri si que ha conservat el nom d’un corsari, Béthencourt, però en aquest cas no era un pirata que preocupes als monarques, al contrari, ja que Béthencourt va treballar per a la corona i en nom seu va conquerir les Canàries, masacrant i evangelitzant a la població autoctona, els guanxes.

2 comentaris:

joanbcn ha dit...

Tinc entés que a Sants existíen un gran nombre de contrabandistes. Per tal d'estalviarse els impostos al descarregar al port de Barcelona, els contrabandistes santsencs baixaven les mercaderies a la Marina de Sants, actual Zona Franca.

Agus Giralt ha dit...

Tens tota la raó, a Sants el contraban era un dels negocis que movien molts calers. També cal tenir en compte que quan Sants era un poble independent els productes també eren més barats a Sants que a Barcelona, per que encara no havien passat pels burots. Llavors molta gent es dedicava a passar productes de Sants cap a Barcelona amagats als llocs més diversos per escapar dels burots.

Aquest fet va ser tan important que fins i tot, quan es plantejaven l'agregació a alguns diaris citaven dos factors: el fet que les fàbriques de Poblenou pagarien els impostos a Barcelona i que s'evitarien el contraban de Sants