dimecres, 17 de novembre de 2010

"Barcelona és bona si la bomba no sona" La cronologia dels fets luctuosos a Sants


AnyEsdeveniment
1848Segrest dels lladres del pou. Un grup de carlistes disfressats com a mossos d'esquadra segresten al Café Baldiri l'alcalde de Sants i alguns dels principals industrials.
1854Sants és l'epicentre del conflicte de les Selfactines. Els obrers amotinats van intentar cremar el Vapor Vell i la España Industrial.
1855Del 2 al 11 de juliol té lloc la primera vaga general a Catalunya

El 2 de juliol Josep Sol i Padrís, director del Vapor Vell i president de l’Institut Industrial de Catalunya es assassinat a trets a la fàbrica de Sants.

Mor en ple conflicte sindical Josep Sol i Padrís, director de l'Espanya Industrial. Domenec Ràmis, un dels propietaris, serà ferit per arma blanca.
1870El 4 d’abril esclata la Revolta de quintes a Sants. Els revoltats fan barricades a carretera i s'enfronten a l'exèrcit. També assalten l'ajuntament per cremar els arxius i maten a Gabriel Carbonell, tinent d'alcalde.
1877De març a agost hi haurà enfrontaments continus a La España Industrial per evitar una rebaixa de salari.
1886El 1 de juliol es troba un cartutx de dinamita recobert de planxes de ferro lligat a un arbre i en direcció a les habitacions del director de la fàbrica.
1887El 14 de desembre esclata un cartutx de dinamita davant de la casa de la familia Santomà, al carrer Vilardell número 60
1891El 2 de maig dos petards exploten a l'Espanya Industrial. Un tercer es trobat al mateix indret sense esclatar.
1893El 29 d'abril esclata un artefacte a la canonada d'aigua de la rectoria de la parròquia de Santa Maria de Sants.

El 24 de setembre l’anarquista Paulí Pallàs i Latorre, veí del carrer Salou atempta contra el general Arsenio Martínez Campos, Capità General de Catalunya, llançant dues bombes durant una parada militar a la Gran Via.

El 6 d’octubre Paulí Pallàs es executat al Castell de Montjuïc.

El 16 d'octubre la guàrdia troba a la muntanya de Montjuïc dues orsini i altre material explosiu.

El 17 d'octubre de 1893 es detingut un home a Sants. En un registre a una vinya propera es van troben dues bombes i d'altres materials explosius.

El 23 de desembre es troba una cova a Montjuïc on es construïen bombes i es celebraven reunions clandestines.
1901El 7 de maig diverses societats obreres inicien una vaga en solidaritat dels tramviaires, que estan en vaga des del 28 d’abril. A Sants s’assalta la fàbrica de sabons Bonnefoy, a l’actual Rambla de Brasil amb Avinguda Madrid, es crema el mobiliari i la documentació. També es cremen els burots.
1907El 20 de gener, després d'un míting carlista a la plaça de les Arenes, es produeixen disturbis a Hostafrancs.

El 19 d'abril Frances Cambó es tirotejat per un grup de radicals lerrouxistes a Consell de Cent amb carretera quan es dirigia a un míting al Círcol de Sants.
1908El 8 d'agost es executat Juan Rull, el coix de Sants. Confident de la policia Rull es acusat d’organitzar atemptats i denunciar-los per cobrar rescat.
1909Del 26 de juliol al 2 d’agost té lloc la Setmana Tràgica.
1916De juny a agost es produeix una vaga general del tèxtil. Les empreses de la Asociación de Industriales Textiles de Sants-Hospitalet impulsaran la substitució de vaguistes per esquirols. La España Industrial contracta esquirols amb postures antisindicalistes Les tensions entre vaguistes i treballadors seran molt grans.

Alejandro Miró Ferrer, contramestre esquirol de Can Batlló serà agredit.

Els sindicalistes denuncien els actes violents dels esquirols a fàbriques santsenques.

A Balet i Vendrell hi ha una baralla amb armes blanques i de foc
1917Té força virulència la vaga general revolucionària.

El 25 de febrer el cap dels esquirols, Epifani Casas es tirotejat.

El 3 de març Federic Roigé dirigeix un grup d’esquirols que es dedica a intimidar vaguistes. Fereixen de gravetat Joan Bosch
Hi ha protestes a la España Industrial i són ferits 2 esquirols.

El 31 de maig Federic Roigé, qui sembla ser confident de la policia, es assassinat a la porta de la seva casa a Bogatell.

A finals de Juliol es produeixen atemptats contra un contramestre de l’Espanya Industrial i contra el contramestre de Balet i Vendrell, Josep Ollé Oliveras.

El 30 de novembre es produeix un atemptat al carrer Portugalete amb Aguila contra el fabricant Antonio Trinxet. Mor el seu cotxer, Miguel Esquirol.

El 27 de desembre es assassinat al carrer d’Olzinelles Juan Llopis, treballador de la fàbrica Trinxet.
1918Al març s’intenta cremar la España Industrial enmig d'una forta tensió social.
1919Entre febrer i març té lloc la Vaga de la Canadenca.
1921En els enfrontaments que es produeixen entre sindicalistes del Sindicat Únic i els pistolers del Sindicat Lliure moren assassinats el subcap de filatures de La España Industrial, Joan Perramon i l'escrivent Salvador Miralles.

El 17 de març l’'industrial i regidor carlista de l'ajuntament de Barcelona, Salvador Anglada, pateix un atemptat i queda ferit. Dos desconeguts li disparen dos cops a l'encreuament del Paral·lel amb Creu Coberta, on encara no s'ha urbanitzat la plaça d'Espanya. Anglada havia fundat el centre carlista de Sants i havia participat en la creació del Sindicat Lliure i en aquell moment tenia càrrec al Sometent dirigit per Josep Bertran i Musitu. Entre els sospitosos de cometre l'atemptat Ferran Sánchez Rojas, el Negre de Gràcia, i Joan Baptista Acher, el Poeta.

El 3 de maig de 1921 esclata una bomba al carrer Toledo del barri de la Bordeta. En l'explosió moren 4 persones. Les investigacions policials descobreixen que a la botiga de roba on es produeix l'explosió era una tapadera on es fabricaven explosius on treballava el grup de Roser Benavent i Vicenç Sales.
1922Atemptats diversos contra anarcosindicalistes. Els patiran entre d'altres, Simó Piera i Pagès i Joan Peiró.
1923El 10 de març de 1923 els dirigents obrers Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i Francesc Comas, el Paronas, van ser assassinats per pistolers de la patronal catalana a la confluència dels carrers de Sant Rafael i de la Cadena. Comas era veí del carrer d’Hartzemburg, a la Bordeta.
1933El dissabte 14 de maig una bomba incendiària esclata a la sala de transformadors de la fàbrica Tints i Aprestos, S. A. Minguell, al carrer Melcior de Palau 36; l’artefacte, que anava carregat amb metralla, va produir una gran explosió a la fàbrica, on es va iniciar un incendi.
1934Un tiroteig entre la policia i un grup d'anarquistes entre el Paral·lel i la Creu Coberta acaba amb la vida de l'anarquista italià Bruno Alpini, nou vianants més van ser ferits.

El 3 d’agost ell propietari de l’empresa, Tints i Aprestos, S.A. Minguell, Joan Minguell Calix, i un obrer, Horacio Llansana Giralt son tirotejats quan es dirigeixen en cotxe a la fàbrica i eren al carrer Ternor Massini amb Miquel Àngel. El propietari morirà.


Octubre 1934. Durant els fets d'octubre Sants i Hostafrancs també viuen moments violents. A plaça Espanya dues furgonetes es tirotejaran per error.
1936El 19 Juliol de 1936 es produeix la sublevació contra la República. Els civils s'enfronten als militars sublevats a la Creu Coberta. es munta una barricada que serà atacada per una unitat del Regiment d'Artilleria de Muntanya.

El 20 Juliol milicians armats cremen l'església de Santa Maria de Sants, Can Santomà, Can Catà, el Círcol de Sants i l'escola dels Maristes. També es veurà afectada l'església de la Mare de Déu dels Dolors, que no era acabada encara.
1937El 3 de maig els militants anarquistes de Sants i Hostafrancs organitzen barricades protegint el barri. Es realitza un assalt al quarter de la Guardia Nacional Republicana i també a Les Arenes.

El 4 maig són desarmats 300 guardes al carrer Lleida. Molts guardes seran detinguts per les forces proletàries a l'interior de l'Espanya Industrial.
1939El 30 d’abril de 1939 el grup d'acció anarquista de Joaquim Pallarés assassina al comissari en cap del districte d'Hospitalet, José León Jimenez, al bar España de la plaça España.
1943El 31 de març són garrotats a la presó Model 12 joves llibertaris dels barris de Sants, Hostafrancs i la Torrassa.
1975El 27 de juny es produeix un atemptat feixista contra el Centre Social de Sants

El 14 de setembre es produeix un atemptat feixista contra el Centre Social de Sants i l'escola bressol Gimbó
1976El 20 d'abril de 1976 esclaten dos artefactes incendiaris a l'edifici de l'Ateneu Batllori, ocupat llavors per Falange Española Tradicionalista. La policia atribueix l'atemptat al GRAPO.
1986El 14 d'octubre a les 22'13 esclata un cotxe bomba a la plaça Espanya, aprop del quarter de Belchite de la Policia Nacional, davant de la sortida del metro de Creu Coberta. L'atemptat, obra de ETA, acaba amb la vida del policía Angel Gonzalez Pozo. Es produeixen 12 ferits més i gran part dels vidres dels edificis propers es trenquen.
1988El 3 de maig dues bombes esclaten a la seu del Banc Central a carretera de Sants. La primera bomba a les 2'05 de la matinada i la segona 15 minuts més tard, quan havia arribat la policia nacional i la guardia civil. L'acció va ser feta per Terra Lliure. Setze persones van resultar ferides.
1993El 29 d'octubre a les 16'42 de la tarda esclata una bomba a l'aparcament de l'hotel Barcelona-Sants de l'estació de tren. L'atemptat no produeix víctimes, però si caos a l'estació. Els tedax intenten desactivar la bomba, però finalment explota abans del previst. L'atemptat es obra de ETA
1994El 7 de febrer de 1994 l'organització ETA assassina al coronel de l'exèrcit Leopoldo García Campo. Aquest es tirotejat a les 14'50 quan entrava a casa seva, al número 106-108 del carrer Tenor Massini.
2000El 10 d'octubre es produeix un atemptat contra el Centre Social de Sants.

El 31 d'octubre tres individus prenen foc a la porta del Centre Social Autogestionat Can Vies.
2001El 3 de març una cèl·lula neonazi intenta atemptar a Cotxeres de Sants, on havia de produir-se un concert antirepressiu. L'artefacte, una olla a pressió, va esclatar abans del previst i van resultar ferits dos dels que la manipulaven. Quatre joves d'ultradreta van ser detinguts, entre els quals Santiago Royuela, fill del lider ultradretà Alberto Royuela.
+info a:

La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo 1884-1909 llibre publicat pel Grupo de Afinidad Quico Rivas.

El procés de Montjuïc, Llibre d'Antoni Dalmau publicat per l'Editorial Base.

3 comentaris:

Dani ha dit...

Apa quin currículum! El llibre que cites està molt bé. Sós gent que s'ha autoeditat i autodistribuit.

Unknown ha dit...

On era Can Catà i Can Sanromà?, no recordo haver sentit parlar a ningú de la "gent gran" que conec i porto molts any al barri.

Agus Giralt ha dit...

Can Catà era una finca que era localitzada, aproximadament, on avui hi ha l'estatua del ciclista, sobre les vies del tren. Can Santomà era la finca qu hi havia davant de l'esglesia de Santa Maria de Sants, on avui hi ha l'escola dels Maristes.