El 10 de març vaig arrencar l’etiqueta #patrimonicablejat per denunciar per xarxes socials les males pràctiques del desplegament de la fibra i l’afectació que aquesta ha tingut sobre el nostre patrimoni. La idea era visualitzar un fet que, tot i ocupar gran part dels nostres carrers, i potser justament per això, semblava passar desapercebut.
El cert és que des de llavors la repercussió, com a mínim per xarxes, ha sigut gran. Moltes persones van començar a compartir fotografies de barris, pobles i ciutats diverses amb instal·lacions molt poc respectuoses. La premsa se’n va fer eco i van començar a unir-se veus que ja denunciaven aquest tema des de feia molt de temps.
Veus que provenien de molts àmbits, més enllà dels que estem interessats en temes de patrimoni: associacions de comerciants de barri que reclamaven dignitat per a les botigues; instal·ladors que reclamaven una regulació sobre el tema; entitats de l’àmbit tecnològic que reclamaven una racionalització del tema; entitats ecologistes que denunciaven el malbaratament de recursos…
S’han començat a moure temes que, al meu entendre, va en una bona direcció, com a l’Ajuntament de Barcelona on s’ha començat a assumir el problema i a començar a reclamar solucions, però el cert és que el problema està generalitzat més enllà de la ciutat i, a més, penja de lleis a nivell estatal. Per això cal no aturar-se i seguir reclamant que tot aquest tema es racionalitzi i es defensi el nostre patrimoni.
Una de les gran preguntes que sorgien per les xarxes era “I ara què?” Què més podem fer a banda de fer visible el problema? Des del Col·lectiu Patrimonis Invisibles portem una primera proposta per anar una mica més enllà. Hem impulsat un petit manifest que us convidem a compartir i signar, amb la idea de seguir fent pinya i pressió per aconseguir un canvi.
Us el compartim aquí i esperem, aviat, anar explicant més propostes.
Seguim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada