Des de sempre m'ha agradat la història. De petit em passava hores llegint una col·lecció de còmics que resumien la mítica serie de dibuixos Erase una vez el hombre. També van arribar a les meves mans, no sé ni com, uns llibres que explicaven amb molt detall algunes de les civilitzacions de l'antiguitat. A això seguiren els llibres de La máquina del tiempo, la versió "intel·lectual" dels populars llibres de Elige tu propia aventura, en que viatjaves per episodis històrics per resoldre enigmes. Fascicles diversos, i rarament complerts, de col·leccions que parlaven d'història, patrimoni, arqueologia, el Dragui, el drac rosa que ens explicava la nostra història... Tot servia per memoritzar noms o dates, per entendre conceptes i per intentar recompondre l'enorme enigma que esdevé el passat.
Però si sobre la gran història hi havia molts materials a l'abast d'aquell nen encuriosit, sobre la petita història, la que ens envolta en silenci des dels racons del barri, no era tan fàcil. Per casa voltava el llibre Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona. Una meravella d'estudi del geògraf Carles Carreras i Verdaguer que segurament havia comprat feia anys el meu pare. Un anàlisi complex i de gran profunditat sobre el territori, l'economia i la societat santsenca però dificilment comprensible per a un nen com era jo.
Imagino que el meu interès per la història santsenca va venir, en gran part, pel meu pare que va estar sempre vinculat al teixit associatiu del barri i que des de petit m'havia explicat coses sobre els carrers i sobre les històries que els nostres avantpassats hi havien viscut. Però el meu pare va morir massa aviat i no vàrem poder compartir més. Un dia però la meva germana Mari, fent de germana gran com sempre ha fet tant bé, em va regalar un llibre que segur que em va canviar moltes coses a la vida. Sants, Hostafrancs, La Bordeta. Itinerari per tres barris de Barcelona. Un petit llibre de Josep Maria Vilarrúbia que et transportava per carrers ja circulats però en el fons desconeguts. Uns itineraris que anaven desgranant en petites dosis la nostra història local. Tot farcit amb un ric anecdotari de la micro història, detalls de les memòries personals, confessions de moltes veïnes i veïns.
El vaig llegir una vegada i una altra, del dret i del revés, prenent notes i omplint-lo de posits de colors. Com podia ser que tot allò que s'explicava en aquelles poc menys de vuitanta pàgines no ho coneguessin gran part dels nostres veïns i veïns? Vaig començar a buscar més publicacions sobre Sants i vaig descobrir la col·lecció: Coneixer el Districte de Sants-Montjuïc - Dossiers de l'Arxiu Municipal del Districte, uns llibrets monogràfics que servien d'entrada, de forma molt divulgativa, a una gran quantitat de temes. Una iniciativa molt interessant que malauradament es va abandonar l'any 2006.
Gràcies a tota la tasca que durant anys ha fet un munt de gent existeix un bloc com aquest i gràcies a totes aquestes persones segueixo fent les coses que faig. Per això per a mi és un gran privilegi participar en la presentació del nou llibre de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, el tercer volum de les Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, aquest cop centrat en la segona meitat del segle XIX. Un mestre que ha acabat esdevenint amic. Un savi dels nostres barris, de la seva gent i de la seva història que fa anys que recupera les petites històries al costat de la gran història.
Felicitats i gràcies!
Gràcies a tota la tasca que durant anys ha fet un munt de gent existeix un bloc com aquest i gràcies a totes aquestes persones segueixo fent les coses que faig. Per això per a mi és un gran privilegi participar en la presentació del nou llibre de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, el tercer volum de les Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, aquest cop centrat en la segona meitat del segle XIX. Un mestre que ha acabat esdevenint amic. Un savi dels nostres barris, de la seva gent i de la seva història que fa anys que recupera les petites històries al costat de la gran història.
Felicitats i gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada