dissabte, 29 d’abril de 2017

Sense solta però amb volta

Fa uns 10 anys que el tema dels refugis antiaeris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta ocupa un espai important entre les meves obsessions. Molt especialment des del moment en què vaig començar a trobar veïns i veïnes que omplien de vida i d'històries aquells espais subterranis que, quan ells eren petits i probablement sense que en fossin gaire conscients, van protegir les seves vides.

Molt ha canviat des d'aquell moment. La consciència ciutadana entorn de la importància de la conservació dels refugis ha guanyat força en paral·lel al fet que, per fi, ha deixat de ser un tema tabú. En alguns aspectes els investigadors que comencin ara ho tenen més fàcil a l'hora de trobar la documentació gràcies a la tasca de digitalització de l'Arxiu Històric Contemporani de Barcelona, però en canvi ho tenen més difícil a l'hora d'escoltar les veus dels que van viure els bombardejos. Molt del que no s'hagi recollit fins ara difícilment ho podrem salvar. Les memòries s'esborren i les persones a poc a poc ens deixen.

Però hi ha coses que no han canviat. Els refugis se segueixen destruint a cada nova obra a la ciutat. Sí, és cert, per sort moltes vegades hi intervenen els serveis d'arqueologia i com a mínim obtenim estudis de les troballes, però segons el meu criteri encara falta molt per fer. Sota el meu humil criteri d'historiador local aquests crec que són alguns dels punts que caldria tenir en compte.

Descoberta d'un refugi al carrer de Casteràs, cantonada Sugranyes

1- Cal que l'administració clarifiqui i expliqui a la ciutadania quin són els criteris amb què es decideix el manteniment o no d'un refugi.

2- Calen accions preventives que evitin les falses troballes (quan l'inventari dels refugis existeix des de la Guerra Civil) i que permetin evitar les destruccions de patrimoni.

3- Cal que es revisi l'inventari dels refugis que es van fer a la ciutat i que s'investigui l'estat dels que es mantenen.

4- Cal que les empreses o persones que han sigut responsables de destrucció de patrimoni siguin sancionades.

5- Cal que els refugis existents a la ciutat siguin, com a mínim, localitzats i senyalitzats per mantenir-ne el record. I caldrien més refugis accessibles a la ciutadania.

6- Cal que les constructores que actuen al subsòl en espais on és coneguda la presència d'elements patrimonials actuïn seguint els mateixos paràmetres i normatives que quan treballen a altres elements patrimonials.

7- Cal que hi hagi retorn a la ciutadania dels estudis arqueològics, fins ara poc visibles, i que puguin ser localitzables per als no experts.

8- Cal que l'administració es comprometi a fer divulgació d'aquest patrimoni històric.

9- Cal un treball transversal que impliqui des de la ciutadania activa fins a l'ajuntament, passant pels centres d'investigació, arxius, escoles o instituts.

10- Cal que en aquest i en d'altres temes relacionats amb el patrimoni es tingui una visió més àmplia i de proximitat, que valori els elements patrimonials també en funció del seu arrelament al territori.


1 comentari:

M. Lluïsa ha dit...

Ep, les fotos no les vaig fer jo. Me les van enviar des dels serveis tècnics del Districte de Sants-Montjuïc. Les vaig difondre perquè són un manerial públic, i per posar-les a disposició de tothom. Em sap greu si es va interpretar que les fotos eren meves. No vaig posar-ne l’autoria perquè no sé qui les va fer.
Lluïsa Pahissa