divendres, 30 d’octubre de 2015

Troballes romanes a Sants

La romanització del pla de Barcelona es va iniciar a finals del segle III aC, uns 200 anys abans de la fundació de Barcino. De molt antic el territori que avui conforma el nostre districte, i en especial la muntanya de Montjuïc, que garantia una major seguretat i la vigilancia de l'entorn, era habitat per poblacions iberes (anomenats laietans al pla de Barcelona) que gaudien dels recursos de la Marina de Sants: caça, pesca i recol·lecció; així com l'existencia d'un port natural i la llera navegable del Llobregat facilitaven el comerç amb la Mediterranea, la prova és l'aparició de ceràmiques gregues, africanes o eivissenques en les diverses troballes que s'han fet.

De fet aquesta presencia ibera als nostres barris ens queda constatada fins i tot en els toponímia, com ens descriu Antoni Jaquemot en aquest petit article.

Mogoria, és la Magòria actual que dóna nom a una estació dels FFGG a la Gran Via. Era, o és, el nom d’una riera que procedia de Sarrià, passava entre Sants i Hostafrancs, arribava a la Gran Via i anava a parar a la Riera Blanca a l’alçada de la plaça Cerdà.El fet és que el nom no és d’una riera sinó d’una muntanya. El nom de “mogo” és del substrat aparentat amb “muga”, en castellà “mogote” i en basc “mogoki”. És el nostre Montgó (amb una “n” afegida) de l’Empordà i de Dénia. Aleshores de quina muntanya es tracta?. Pot ser d’un dels turons que envolta Barcelona. El que està més al sud del Monteroles, entre la Via Augusta, Ronda General Mitre i carrer Muntaner. També el mateix Montjuïc: Mogorrot, després Morrot. Coromines indica que l’antic nom hauria de ser *“mogauria”, això vol dir que conté dos noms: mogo + aur. “Aur” és un nom ibèric que es repeteix en toponímia: Valldoreix (Valle Auresis), Sta. Eulàlia de Ronsana (aurensana). ‘Aur’ vol dir en basc actual “mare”, “parir” o “nen”. És, doncs, nom de “dona” o “mare”. Valldoreix seria equivalent a Valldonzella que també el trobem en la nostra toponímia. El topònim estaria dedicat a una deessa: “La muntanya de la Deessa”. En el lèxic ibèric trobem a Sagunt, l’antiga Arse, ‘bokon’ nom d’una muntanya i a Llíria ‘bokokakubitebakis’ o sigui: “Mogo Kaku bide bagis”: Muntanya de Kaku (un santuari) camí contempla” (busca el camí de la Muntanya de Kaku).Magòria es pensava que estava situada a l’alçada de la Travessera on està ara la Comissaria dels Mossos. En el nomenclàtor dels carrers hi figura en la confluència de l’avinguda de Sarrià i la Diagonal.

Amb l'arribada dels romans aquests també van tornar a ocupar el peu de la muntanya, on han aparegut viles, pel que es veu principalment dedicades a l'exportació del conegut vi de la laietana. També van ser molt importants les pedreres de Montjuïc, un ús que es va perllongar fins al sXX.

La fundació de Barcino va significar també la creació d'una important xarxa viaria per garantir el control polític i militar del territori i per facilitar el comerç. August va fer construir un ramal costaner de la Via Augusta, que passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino cap a Sants i Ad Fines (Martorell). Tot i que els traçats no estan clars del tot, les vies romanes van seguir, en gran part, funcionant al llarg de l'edat mitjana i moderna, i de fet molts dels nostres carrers actuals coincidirien en part amb aquestes. La Via Augusta sortia de Barcino per l'actual carrer del Call, travessant Sant Pau del Camp i l'Avinguda Mistral fins al Coll dels Inforcats (l'actual plaça Espanya). Des d'aquest punt sortien dos camins, un marítim per Santa Eulàlia de Provençana, cap al port conegut com Les Sorres i el que posteriorment va ser el Cami Ral, per Sants, Hospitalet, Esplugues i Sant Just Desvern es dirigia a Sant Feliu de Llobregat. Aquest, després de passar per Sants es fussionava a Collblanc amb la Via Francisca (Travesera de les Corts).

A banda de les troballes a la Marina, les altres troballes d'época romana que s'han fet a Sants es poden considerar aïllades. Cal destacar una estatua colosal de més de dos metres d'alçada de Priap, déu de la fecunditat, trobada l'any 1848 a la Creu Coberta. L'escultura que es troba al Museu d'Arqueologia de Catalunya no és gaire coneguda segurament per un motiu alié a la l'importancia de la seva troballa. L'escultura de Priap, com he dit, deu de la fecunditat, el representa en plena erecció, com era habitual, i per aquest motiu va estar molts anys al magatzem del museu. (Noticia de la Vanguardia)

Príapo

Fotografia de l'usuari de Flickr: mmarftrejo

Algunes de les altres troballes destacades són la necrópolis que la'any 1959 es va trobar a Travessera de les Corts entre Joan Güell i Galileu, que podrien indicar un antic poblament, d'entre el segle I al III dC a l'espai on posteriorment hi va haver la masia de Sol de Baix. Una altra necrópolis, en aquest cas del segle IV al V dC, va apareixer l'any 1970 al carrer Begur, però en aquest cas no es va poder relacionar amb cap vila.

Una història molt diferent tenen les anomenades "Columnes de Sants" que van ser trobades l'any 1957 al jardí de la casa de Francesc Carreras Candí a la carretera de Sants 363. En realitat aquestes columnes, que formaven part d'un portal grecoromà pagà, no eren al seu emplaçament original, havien arribat alla per una serie de casualitats i en realitat segueixen sent un misteri.

Enllaços recomanats:

Museu Arqueològic de Catalunya

Reconstrucció de Barcino en 3D