Avui comparteixo amb vosaltres un breu article d’història fast food que em servirà per demostrar que la història local sovint és menys local del que ens pensem.
1 - Fundació del Vapor Vell, 1844-1846
L’any 1846 va començar a funcionar el vapor Güell i Ramis, una fàbrica popularment coneguda com el Vapor Vell. Fruït d’una associació entre Joan Güell, que s’havia enriquit a Cuba amb el comerç, entre d’altres productes també d’esclaus, i Domènec Ramis, que tenia la cèdula per produir pana el Vapor Vell va tindre una gran importància.
Si bé és cert que a Catalunya existeixen vapors des del 1833, quan començà a funcionar el Vapor Bonaplata, podem considerar que el Vapor Vell va significar l’entrada de Sants en la història obrera i també la consolidació dels Güell com a una de les famílies més poderoses i influents de Catalunya. De ben segur que les rendes que Joan Güell va començar a obtenir al Vapor Vell van permetre al seu fill, Eusebi Güell, encarregar alguns dels grans projectes de Gaudí: el Park Güell, la Colònia Güell, el Palau Güell o el Celler Güell.
2 - Procés de Montjuïc, 1896-1901
El 3 de maig de 1897 Tomàs Ascheri, Antoni Nogués, Josep Molas, Lluís Mas i Joan Alsina van ser executats al Castell de Montjuïc. Aquest és el moment culminant del conegut Procés de Montjuïc, un procés militar que es va desfermar contra l’anarquisme i el moviment obrer, després de l’atemptat del carrer Canvis Nous.
La repressió general i indiscriminada que els militars van desfermar contra tot el moviment obrer, torturant i detenint centenars de persones sense cap tipus de prova i un procés sense cap garantia jurídica va generar un moviment de solidaritat i de resposta internacional.
3 - Congrés de Sants, 1918
El 28 de juny de 1918, començava a l’Ateneu Racionalista de Sants, al carrer del Vallespir, el primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, més conegut com el congrés de Sants.
Un congrés on es van prendre algunes decisions que marcarien la història del moviment obrer. Per exemple de quina manera s’organitzarien els sindicats en endavant. Si fins llavors ho feien per oficis a partir d’aquell moment ho farien per rams productius, de manera que en cas de conflicte laboral tots els treballadors d’un mateix sector es solidaritzaven amb els que tenien el conflicte. Una organitació que donaria molta força al sindicat i que va permetre grans victòries obreres, sense anar més lluny la que segueix a continuació.
 |
| Solidaridad Obrera 01/07/1918 |
4 - Vaga de la Canadenca, 1919
El gener de 1919 l’empresa Recs i Força de l’Ebre van canviar les condicions de facturació, un fet que significava la disminució dels sous per als seus treballadors. Aquest conflicte laboral, aparentment aïllat, va ser l’aleteig de papallona que va acabar produint un tsunami a tot l’estat. El conflicte es va expandir a l’empresa de la qual Recs i Força de l’Ebre era filial, la Barcelona Traction Light and Power, més coneguda com la Canadenca, una empresa de la que encara conservem un element patrimonial ben significatiu, les xemeneies del Paral·lel.
La vaga va deixar Barcelona sense llum i el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l'estat de guerra. Més de tres mil obrers van ser detinguts i tancats al Castell de Montjuïc, un fet que va fer estendre la solidaritat. El conflicte es va convertir en una vaga general que va durar 44 dies, i que va forçar la negociació. Després d’una assemblea multitudinaria a la plaça de braus de les Arenes els obrers acceptaren un acord que entre d’altres victòries van aconseguir la jornada de 8 hores.
 |
| Manifestació durant la Vaga de la Canadenca |
5 - Exposició Internacional, 1929
L’exit de l’Exposició Universal de 1888, que va situar Barcelona en el món, va fer que les elits ben aviat comencessin a pensar en repetir l’experiència. L’any 1905 Puig i Cadafalch va engegar aquest projecte, però la convulsa història de l’estat va relegar la seva realització fins al 1929, quan es l’exposició va transformar per sempre la muntanya de Montjuïc. Sota la dictadura de Primo de Rivera el projecte es va depurar dels components catalanistes que van ser substituïts per un nacionalisme espanyol que va quedar imprès en la toponímia dels carrers, places i edificis.
Tot i que l’Exposició Internacional va ser una ruïna per les arques de la ciutat de Barcelona és innegable que l’esdeveniment va modificar la ciutat de Barcelona. Les obres monumentals a la capital catalana van atreure milers de treballadors vinguts de Múrcia i Almeria que van transformar la societat catalana.
«BarcelonaExpositionPanorama.1929.ws» per Records of the Bureau of Foreign and Domestic Commerce (151-FC-106-67) National Archives and Records Administration [1]. Disponible sota la llicència Domini públic via Wikimedia Commons.
6 - Execució de Ferrer i Guàrdia, 1909
El 13 d’octubre de 1909 Ferrer i Guàrdia, pedagog lliurepensador i impulsor de l’Escola Moderna, moria afusellat al Castell de Montjuïc. Ferrer i Guàrdia va ser acusat de ser l’instigador de la Setmana Tràgica tot i que no es tenia cap prova que avalés aquesta teoria i les que es van presentar es va demostrar que eren falses. En realitat se’l va fer el cap de turc per haver fomentat una educació laica a Catalunya.
La indignació per la mort de Ferrer i Guàrdia va traspassar les fronteres i els principals diaris europeus i americans es van omplir de protestes per l’arbitrarietat de la justícia espanyola. Ferrer i Guàrdia es va convertir d’aquesta manera en un símbol de la llibertat.
7 - Congrés d’esquerres i fundació d’ERC, 1931
El 17 de març de 1931 s'iniciava a l’Ateneu Republicà de Gràcia la Conferència d’Esquerres Catalanes, una conferència que va concloure els dies 18 i 19 al Foment Republicà de Sants, al carrer de Cros. En aquesta conferència van confluir les diferents corrents d’esquerres, republicanes i catalanistes, com la gent d’Estat Català, el partit de Francesc Macià i del Partit Republicà Català de Lluís Companys, així com la gent que era vinculada al setmanari L'Opinió de Joan Lluhí.
La conferència va concloure amb la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, un partit que es va presentar de forma precipitada a les eleccions municipals que havien de tenir lloc el 14 d’abril del mateix any. Només 26 dies més tard ERC guanyava les eleccions i Macià des del balcó de la Generalitat, proclamava la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques. En menys d’un més ERC s’havia convertit en un dels principals protagonistes de la política catalana.
 |
| Proclamació de la Segona República a Sants |
8 - Olimpíada Popular, 1936
Alguns es sorprendran pel fet que hagi escollit un esdeveniment que, com és sabut, no es va arribar a celebrar, però la Olimpíada Popular va tenir repercussió en la Guerra Civil.
L’any 36 s’havien de celebrar a Berlín uns Jocs Olímpics que estaven pensats com un espot publicitari del nazisme i de la supremacia de la raça ària. Alguns països van estudiar el boicot als jocs de Berlín, però des del moviment obrer es va anar més enllà, organitzant uns jocs alternatius, l’Olimpiada Popular de Barcelona. De fet la idea no era nova, ja que des del 1921 s’havien celebrat jocs olímpics obrers a Praga, Frankfurt, Moscou i Viena.
Montjuïc havia de ser el Poble de la Olimpíada i l’hotel de la Plaça d’Espanya l’allotjament per als atletes. Però el dia de la inauguració, el 19 de juliol, els feixistes s’alçaren a Barcelona i els jocs no van arribar a celebrar-se. Molts atletes estrangers es van integrar en les primeres milícies que es van formar per combatre els revoltats.
9 - Execució de Lluís Companys, 1940
El 15 d’octubre de 1940 Lluís Companys i Jover, el president de la Generalitat de Catalunya, va ser executat al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Detingut a França pels nazis Companys va ser entregat a les autoritats franquistes espanyoles, que després de torturar-lo i humiliar-lo a Madrid el van portar a Barcelona on va ser sotmès a una farsa Consell de Guerra i executat. Companys és l’únic president del món democràticament escollit que ha mort executat.
«Lluís Companys» per Anònim - Casal de Catalunya. Disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons.
10 - Olimpiada de Barcelona, 1992
El 17 d’octubre de 1986 Barcelona Barcelona va ser escollida seu dels Jocs de la XXV Olimpíada de l’Era Moderna, superant a París, Belgrad, Brisbane, Birmingham i Amsterdam. Barcelona aconseguia així ser la seu d’uns jocs olímpics després d’intentar-ho el 1924, el 1936, el 1940 i el 1972. Uns jocs que tindrien Montjuïc com a principal escenari i que van modificar profundament la ciutat de Barcelona, així com la visió d’aquesta al món sencer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada