dilluns, 5 de gener de 2015

Il•lustres carreteres

Carles III, el fill gran de Felip V, ha passat a la història com un rei il·lustrat per les reformes que va impulsar, des de la liberalització del mercat amb Amèrica, fins a un projecte de repoblació de les zones despoblades d’Andalusia. Un projecte no gaire conegut a casa nostra, que va portar a centenars d’alemanys catòlics i flamencs als camps de Jaén, Còrdova i Sevilla. Durant el regnat de Carles III també es va legislar sobre els gitanos i sobre els xuetes de Mallorca, dos grups que al llarg de la història han estat marginats i perseguits per les lleis.

Les reformes reials dotaren de més llibertat a aquestes poblacions, però a la vegada també intentaren assimilar-les. Per gaudir d’aquestes noves condicions els gitanos havien de renunciar a la llengua romaní. I el romaní no va ser l'única llengua perseguida. Durant el regnat de Carles III, dues cèdules reials, l’any 1768 i el 1770 van establir el castellà com a llengua obligatòria a l’educació, tots els altres idiomes serien perseguits. I és que eliminar els elements propis de les poblacions no castellanes és una constant dels Borbons, il•lustrats o no. Carles III també va ser el responsable de la creació dels principals símbols del nacionalisme espanyol, la bandera i l’himne.

Entre les obres que impulsà el monarca trobem un pla de camins rals. Una xarxa radial que comunicà Madrid amb València, Andalusia, Galícia i Catalunya. Al segle XVIII l’estat de les carreteres era pèssim, ja que els encarregats de la cura de les mateixes eren els propietaris dels terrenys per on passaven i era habitual que aquests modifiquessin el pas de les carreteres per ampliar les seves parcel•les. El traçat de les vies seguia les antigues vies romanes i medievals.

Carretera de Sants des del carrer de Sant Medir, 1925

Com en època romana, per fer aquestes obres, es mobilitzaren els exèrcits i els enginyers militars. L’any 1764, sota la direcció de Pedro Martín Cermeño, començà la construcció d’una carretera que sortia de Barcelona pel Portal de Sant Antoni i arribava a la Creu Coberta pel que avui en dia és l’Avinguda Mistral. Després creuava el terme de Sants i seguia en direcció Vilafranca i Tarragona avançant gràcies a infraestructures monumentals com el Pont de Carles III a Molins de Rei, un pont edificat per presoners algerins o el viaducte del Lledoner a l’Ordal. A Sants aquesta carretera va substituir l’antic camí ral, que serpentejava pel carrer de Sant Crist, i aviat es va convertir en l’eix al voltant del qual va créixer el municipi, la carretera de Sants.

3 comentaris:

Quima GAY CARBONELL ha dit...

Hola, Agus,
Des que vaig descobrir el teu blog en sóc assídua. M’encanta, perquè sempre he estat una enamorada del meu barri i de la seva història.
Et volia demanar què en saps de la compra-venda, pels vols de l’any 1912 de la fabrica de la Porcellana de la Carretera de la Bordeta, 147. Hi va treballar el meu avi, durant un període curt, però no el puc situar amb exactitud. He pogut trobar que en Ramon Florensa la va tancar el 1912, però voldria saber en quina data la vendre a Lluís Berenguer.
Gràcies per la teva magnífica feina.

Agus Giralt ha dit...

Bon dia Quima, disculpa però se m'havia passat el teu missatge. M'ho apunto i si trobo alguna informació ho publicaré.

Una abraçada!

Quima GAY CARBONELL ha dit...

Moltes gràcies, Agus.

Estaré pendent de les teves publicacions, com sempre.

Una agraçada