Ara fa un any l’especulació, que molts pronosticaven morta com a conseqüència de la crisi, juntament amb l’absurda pressa dels malls, enderrocaven dos edificis històrics del districte. El primer la Casa dels Pollets, on milers de santsencs i hostafranquins de diverses generacions, ens vàrem embadalir mirant uns aparadors atapeïts de pollets. Un edifici que no es va respectar ni pel fet de ser, en part, les arrels del propi barri. La voracitat urbanística, una mutació monstruosa del pla Cerdà; i les ments quadriculades i sense xamfrans de l’Ajuntament, per a les quals els barris són només espais buits entre vies de comunicació, no en van deixar més que un solar.
El segon la casa de Mossèn Pere, al 214 de la carretera de Sants. Un edifici que va ser llar de desemparats i d’expressoners de totes les persones que la ciutat no volia. Ni les darreres voluntats de Mossen Pere, que va demanar que es mantingués l’edifici i l’ús, van valdre al costat de les decisions d’un bisbat més preocupat pel regne terrenal que no pas pel regne dels cels. I un cop més l’església jeràrquica, allunyada de la realitat s’imposava a la parròquia implicada amb el barri i els seus veïns.
Ara els voltors de l’especulació esperen al carrer dels Jocs Florals, la caiguda d’un edifici també històric, Can Vies. Però no és només el fet que sigui un edifici de l’any 1879, motiu pel qual jo crec que valdria la pena per considerar l’edifici com a patrimoni, sinó el que a dintre d’aquesta “closca” s’ha generat al llarg de 17 anys. Un patrimoni immaterial fet de rebel•lia i de rauxa, on molts hem après a no acceptar la realitat tal com és, a implicar-nos per canviar-la i a no claudicar.
Can Vies és la història d’un impossible que fa 17 anys que dura i que cada dia que obre les portes es converteix en una petita victòria que no ha pogut tòrcer ni la violència dels còctels Molotov dels atacs feixistes, ni la violència disfressada de toga de TMB reclamant un patrimoni que va abandonar fa més de 25 anys.
El nostre patrimoni, el del barri, el dels santsencs que no tenim ni Parks Güells ni Sagrades Famílies, són les nostres lluites. Les que porta cadascú per tirar endavant les nostres vides, però també les col•lectives per canviar la realitat i aconseguir un barri més just que serveixi a una societat més justa.
L’Ajuntament de Barcelona informa que posarà a disposició dels “ignorados ocupantes” unes naus d'un polígon industrial de Sant Andreu de la Barca per a emmagatzemar-hi les pertinences durant un temps. Però crec que ignoren que les principals pertinences dels que hem passat per Can Vies les portem amb nosaltres: el nostre sentiment, el nostre compromís i la nostra acció. Can Vies és de Sants i nosaltres som Can Vies, una voluntat ingovernable que no poden enderrocar a cops de mall.
