L’any 1854 Hippolyte Léon Denizard Rivail, un pedagog francès va sentir a parlar d’un fenomen estrany: l’existència d’unes taules que semblaven girar soles. Un fet suposadament paranormal que canviaria totalment la seva vida.
Des d’aquest moment l’intel•lectual, que acabaria canviant el seu nom pel d'Allan Kardec, es va dedicar a l’estudi d’aquest nou camp i tres anys més tard publicaria un llibre que esdevindria la base d’una nova creença, El llibre dels Esperits. Ens trobem a l’origen de l’espiritisme.
Una creença que inspirada pel mètode científic va pretendre estudiar la naturalesa, l'origen i el futur dels esperits, així com les seves relacions amb el món corporal. Tot i que actualment podem imaginar aquest moviment com un fet residual hem de dir que va tenir una gran expansió des de la meitat del segle XIX fins als anys trenta del segle XX.
Kardec creia que les religions no podien fer millors als homes pel fet de tractar-se, en el fons, d’institucions humanes. I com ell molts altres intel•lectuals crítics amb l’esglesia i imbuïts pels canvis radicals que estaven sacsejant la societat es van interessar per l’espiritisme. Per això mateix no ens ha d’estranyar que hi hagués d’altres mestres espiritistes o que aquesta creença tingués molta relació amb l’anarquisme.
 |
| Congrès Espiritista Internacional de Barcelona , 1934 |
Sense sortir de Sants en tenim exemples diversos, com per exemple el cas de Mateu Ripoll i Boldú, un dels detinguts, arbitrariament, pels atemptats de la Gran Via contra Martinez Campos l’any 1893 i del carrer dels Canvis Nous, l’any 1896, que va patir la cacera de bruixes contra l’anarquisme, era espiritista.
A La Publicidad, un diari republicà publicat a Barcelona, trobem un atac contra els espiritistes en un petit retall del 13 de desembre de 1895 que ens demostra en el fons que no era només un tema de gent de pocs estudis. Dentro de breves días, un espiritista del templo de la calle de San Juan, (…) de esta secta de fanáticos, será el depositario de los intereses de este pueblo. La circunstancia de ser concejal el padre del futuro depositario, demuestra una vez más que hay gente que sacan provecho de todo.
El temple del carrer de San Joan, l’actual Miquel Àngel ens connecta amb l’espiritista més cèlebre, i segurament el més esperpèntic, del nostre barri, Nicasi Unceti, un mestre que va ser conegut com el curandero de Sants. Un personatge que es va atrevir a prometre la curació a tots els esguerrats que acudissin a Sants, sent l’origen d’un disturbi sonat i d’una dita encara més coneguda: Esguerrats cap a Sants.
 |
| Cal Nicasi, temple espiritista del carrer Miquel Àngel |
Segons sembla durant molts anys alguns geperuts encara s'apropaven a l'antiga finca del carrer de Miquel Àngel amb el carrer de de Jacquard per refregar el gep a l'arbre que hi havia esperant el miracle del conegut guaridor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada