Una noticia trista, avui ens ha deixat en Josep Fortuny, bateria de la Companyia Elèctrica Dharma. Crec que el millor homenatge és compartir amb tots vosaltres una cançó que a mi em posa la pell de gallina i que crec que diu molt de la gent de la Dharma.
No el vaig conèixer en profunditat, a banda de trobar-lo sovint pels carrers de Sants, però sí que tinc una història que diu molt del tipus de persona que era. Fa uns quants anys tenia un grup, Xaca la Veri. En el nostre primer concert va ser al KOP Alta Tensió del Prat del Llobregat. Després de l'actuació tornavem cap al barri quan un camió se'ns va creuar al camí. El nostre cotxe va quedar creuat al mig de l'autopista i alguns dels ocupants, amics nostres tots, en van sortir força malparats.
A partir d'aquell moment van començar a passar imatges que no semblaven gaire reals, sirenes, conductors ajudant-nos, ambulàncies, bombers intentant treure els nostres companys del cotxe, policia. Ens van portar a tots a Bellvitge on els dos que estavem millor esperavem mentre la resta eren tractats d'urgència. Els metges deurien començar a trucar als contactes dels accidentats per informar i al cap de poc van començar a arribar amics i familiars. El primer de tots va ser en Josep, que en aquell temps tocava al grup de la nostra violinista. Amb el meu amic Sergi sempre hem recordat aquest episodi que finalment, per sort, tots podem explicar. I sempre recordarem també l'aparició del Josep a l'hospital, un gest que als nostres ulls ja ens va deixar ben clar que es tractava d'una gran persona.
1 comentari:
A mi també m'emociona especialment aquesta cançó, l'he triada pel meu post.
Trista notícia, sí, però seguirem ballant amb energia damunt tota la porqueria.
Publica un comentari a l'entrada