diumenge, 1 de setembre de 2013

Aturar la industria catalana

Ja fa força mesos vaig escriure un article d'opinió, La bomba que mai va caure en el que especulava sobre el fet que, tot i que podrien haver estat possibles objectius de l'aviació franquista, algunes de les fàbriques catalanes no van ser atacades pels bombarders italians durant la Guerra Civil Espanyola.

Dic que especulava per que tot i que La Guerra Civil Espanyola és un dels temes que més m'interessen el meu àmbit d'estudi fins al moment s'ha limitat quasi de forma exclusiva al barri i hi ha molts detalls que se m'escapen. Però fa poc llegint el magnífic llibre La Guerra Aèria a Catalunya (1936-1939) de David Gesalí Barrera i David Íñiguez Gràcia vaig llegir un paràgraf que em confirmava part de les meves sospites.

Un dels principals objectius dels bombardejos feixistes va ser la paralització de la industria catalana. I el millor sistema va ser atacar els punts vitals del subministrament, una forma amb que s'evitaven atacar les centrals i molt especialment les fàbriques.

Evitar causar d'anys a les instal·lacions no era per que sí. Cal recordar que els industrials van donar suport als revoltats i aquests volien recuperar les seves fàbriques, ara col·lectivitzades, en bones condicions un cop Barcelona caigués en mans feixistes per posar-les ràpidament a produir. Un informe de l'Estat major de l'Aire de l'Exèrcit Franquista el Proyecto de paralización de la Industria Catalana, així ho recollia el 31 de gener de 1937. 

Les xarxes d'espies presents a Catalunya i els vols de reconeixement de l'aviació alemanya i italiana amb fotografies aeries van ser eines imprescindibles dels feixistes. Entre algunes de les opcions podriem destacar la central de reus (la mineta), Casa Barba i la terminal de Sants.