dimarts, 2 d’abril de 2013

Cal Ros de Maiol


El número 92 del carrer Sagunt, on hi ha la seu de l'escola Perú, era antigament una Casa Pairal lligada a una coneguda família de Sants i Les Corts, els Piera. Un tema sobre el que trobareu dos interessants articles al bloc Can Farinetes que aprofundeix en la història de la família Piera de Les Corts i gràcies al qual he descobert aquesta història. Us adjunto una carta que apareix al bloc. 



"Benvolguts:
Llegeixo a la vostra pàgina web sobre la història de l'Escola, que per haver-se cremat l'Arxiu Històric de Sants no s'han pogut trobar les fonts que desvetllessin la història real del seu fundador.Puc omplir aquest buit. La meva mare a.c.s. portava de primer cognom el de Piera i va néixer l'any 1899 al palauet que ara és l'Escola.Pel que ella explicava i pel que després he sabut, el meu rebesavi Antonio Piera i Ros, provenia de Can Ros del Mayol, a Les Corts. El seu pare es va casar amb una Ros del Mayol. Cal dir a més que a la família, fins arribar al meu avi matern, n'hi havia molts de rossos i després n'hi ha continuat havent. El meu avi també era ros de cabell.La família Piera -que està estudiada en un llibret sobre les Masies de Les Corts- entronca amb tres masies, on hi vivien branques del mateix cognom, tots parents. La meva branca és la de Can Bruixa que fins fa poc encara existia i ara ha quedat només el nom del carrer de Les Corts on hi havia la vella masia.
El meu besavi Anton Piera i Sagués va comprar -gravats però amb un cens a favor d'un aristòcrata local- la casa i pati on ara hi ha l'Escola. La finca també incloïa la punta de l'illa entre Sagunt i Burgos i altres terrenys veïns on hi havia quadres pels animals de Foment. Al cap d'uns anys va redimir el cens i en va passar a ser amo. El meu avi matern, Anton Piera i Jané, amb el seu pare i el seu germà Salvador, foren els fundadors de Fomento de Obras y Construcciones que també explotava unes pedreres a Montjuïc i portava carreus a Madrid principalment amb carros de mules. (Els guarniments de les mules són avui propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que va dir que els exposaria). Després, l'Empresa, sense abandonar el comerç de la pedra, es va anar decantant cap a la construcció (per exemple, l'obertura de la Via Laietana). Els Piera van deixar de ser-ne presidents i gerents cap a final de segle XX, quan van entrar-hi les germanes Koplowitz amb seu a Madrid, on sempre hi havia hagut una delegació. El meu avi, essent gerent del Foment va deixar de viure-hi l'any 1923, per anar-se'n de lloguer a Barcelona, a l'Eixample (carrer Diputació, casa Garriga i Nogués). Allí se sentia més segur a l'època dels pistoleros que mataven patrons. L'any 1939 la va vendre a l'Ajuntament i d'aquí neix l'Escola.
Els seus hereus foren, en parts iguals, els meus oncles Antonio (que esmenta el vostre paper com a transportista i que fou arquitecte i contractista d'obres), Josep i Antoñita, i la meva mare, Carmen, tots ells difunts i que a.C.s. Recordo de petit (abans de la guerra civil) haver anat algun diumenge a la que avui és la vostra Escola a recollir joguines que la mare havia deixat quan es va traslladar a Ciutat.
Confio en que aquesta informació us pugui ésser útil per a alguna cosa.
Ben cordialment,

Manuel Ribas i Piera
Barcelona, març de 2009"

Per saber-ne més: