Els darrers enderrocs d'edificis històrics a Creu Coberta i a la Carretera de Sants i la publicació de diversos articles a blocs i a les xarxes socials han generat una gran polèmica entre el veïnat d'aquests barris. Des de fa uns dies he rebut una gran quantitat de correus fent preguntes, moltes de les quals de moment no puc contestar, i aportant informacions que agraeixo molt.
Us adjunto un text que m'ha fet arribar Josep M. Vilarrúbia-Estrany, una de les persones que més ha fet per la recuperació de la memòria històrica dels nostres barris des de fa molts anys. És una carta enviada a La Vanguardia. Una carta que aclareix molt bé la història de la Casa dels Pollets i de la història del barri d'Hostafrancs.
Després de llegir “Enderroquen la primera casa d’Hostafrancs, l’Hostal del fundador del barri” crec que hem d’aclarir alguns aspectes erronis
En primer lloc sento molt un enderroc d'aquesta categoria. El territori avui Hostafrancs pertanyia al municipi de Santa Maria de Sants fins a l’any 1839, per orde de la Diputació de Barcelona. Territori conegut com Les Barraquetes i que en teoria no s’hi podia edificar.
El 3 de novembre de 1839 davant del notari Jaume Rigat Estrada es presentaren Antoni Plana, flequer amb fleques per tot el Pla de Barcelona, i els antic propietaris Josepa Nogués i el seu fill Felip Moner. Era una cessió en emfiteusi el document parla “d’una peça de terra campa de tinguda una mojada poch més o menos” Planas es comprometia a seguir llaurant la parcel•la i una vegada obtingut permís edificar fer-ho amb una despesa mínima de 300 lliures. Cada 25 d’octubre pagaria de cens 25 lliures. Si es volia redimir el cens l’efectiu es faria amb moneda d’or o argent, ja que no se’n fiaven dels bitllets de banc, acabats d’estrenar i que es consideraven “paper mullat” Els antics propietaris es comprometien a pagar censos anteriors.
A partir de la data indicada Planas pagaria l contribució, com totes les despeses per el contracte indicat. La família Moner Nogués rebria el dia del contracte dos pollastres. El forn, jo l’he conegut i sóc del 1957, fou construït, anys després la casa del seu costat esquerre seria la casa dels pollets. Amb els anys Planas vendria part del territori estudiat a Joan Corrades, originari d’Hostafrancs de Sió (La Segarra)
Primer va fer un cobert i més tard un hostal (conegut com a Hostal Vell i desaparegut el 1928). Corrades va batejar l’hostal “Cal Astafranchs”, topònim així pronunciat a La Segarra. Ben aviat els usuaris de “la Tramvia” es feien parar el vehicle davant de l’hostal i es va popularitzar el nom de l’hostal que va donar el nom al barri.
Josep M. Vilarrúbia-Estrany
1 comentari:
Bones Agus,
Has llegit això?:
http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20130214/54365359032/badalona-pierde-ultimos-vistigios-pasado-pescador.html
Més patrimoni valuós a destruir!, i a més tot fent ús de paranys i estratègies tramposes molt descarades. No puc entendre que a hores d'ara i amb la crisi immobiliària se segueixin fent aquestes coses, no ho entenc..Però clar, és evident, a Badalona com a Barcelona i al govern de Catalunya governa la dreta -que a efectes pràctics, en massa coses, sobretot en patrimoni i Interior és plenament Ultradreta-; abans governava el TristPartit i feien el mateix, encara que eren una miqueta més dialogants i no ho feien tan sota mà.
Salut!
Luis.
Publica un comentari a l'entrada