dimecres, 26 de setembre de 2012

Indianes


Mostres d'indianes



Fins l'any 1854, quan va començar l'enderroc de les muralles, Barcelona va ser una ciutat encorsetada. La població barcelonina havia anat creixent però el que no augmentava eren els metres quadrats edificables. A barris com el de la Ribera s'edificava fins i tot sobre els carrers i Barcelona es convertia en la ciutat més densament poblada d'Europa.

Però la manca d'espai no era un problema exclusiu només per l'habitatge. A finals del segle XVIII es va començar a fabricar a la ciutat un nou producte que requeria grans espais oberts, les indianes. Les indianes eren teixits de cotó estampats per una sola cara, anomenats així pels estampats que d'origen indi. 

El procés de blanqueig i assecat era llarg, complex i requeria molt d'espai ja que les teles eren humitejades i esteses al sol en el que es coneixia com prat d'indianes. Una cop tenyides, les robes es posaven a assecar als prats, que havien de ser molt espaiosos.

Sants, dedicat fins llavors quasi de forma exclusiva a l'agricultura esdevenia un lloc perfecte per aquesta activitat ja que disposava de grans espais lliures. Així doncs entre 1789 i 1807 el municipi, amb la seva marina, va contar amb nou prats d'indianes on es blanquejaven i assecaven les teles de cotó i lli que després s'estampaven a les fàbriques de Barcelona. Entre els prats més coneguts el Prat Vermell, conegut amb aquest nom pel fet que sovint els terrenys adquirien el color dels tints emprats en la roba. Però aquesta activitat, considerada preindustrial, no va ser exclusiva de Sants. Sant Martí va ser el municipi on es van concentrar la majoria de prats d'indianes existents a Catalunya.

El segle XIX va ser molt convuls i Catalunya, la seva industria i sobretot els seus joves en van pagar les conseqüències. La Guerra Gran mantinguda entre l'estat francès i l'espanyol del 1793 al 1795, la Guerra del Francès, del 1808 al 1814, i la progressiva pèrdua de les colònies americanes van significar la decadència de les fàbriques d'indianes.

Però l'any 1833  Josep Bonaplata, fill de fabricants d'indianes, va decidir aplicar una innovació que estava triomfant a Anglaterra a la seva fàbrica, la màquina de vapor. D'aquesta manera començava a Catalunya la revolució industrial. El Raval s'ompliria de vapors, molts a antics convents buits des de la desamortització. Aviat però es faria evident que dins de la ciutat no hi havia lloc per més fàbriques i aquesta activitat també sortiria a municipis com Sants. L'any 1844 començaven les obres d'una gran fàbrica, el Vapor Güell i Ramis, popularment conegut com el Vapor Vell.

Si esteu interessats en el tema de les Indianes el MUHBA està organitzant una exposició que us permetrà aprofundir. Fent clic aquí trobareu un dossier informatiu.