És divendres a la tarda i som al carrer Sagunt de Sants, el cau de la Dharma. Després del seu cinquè concert al Palau de la Música Catalana, el 24 d'octubre del 2011, aturen màquines, però segur que les jams improvisades seguiran en aquest niu d'història col·lectiva. Un a un, els músics de la companyia més familiar s'asseuen per explorar els fragments d'una història musical i personal que ha estat la banda sonora d'un país. Una muntanya russa que comença en una comuna, que els porta a omplir estadis arreu de la pell de brau i a viure els anys difícils de la travessia del desert. Una trajectòria basada en l'autòcton com a estil i marcada per l'etern record del seu guitarrista i germà Esteve Fortuny (1954-1986). Què és la Dharma? La Dharma és emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada