A les darreres eleccions municipals, molts ens hem sorprès per l’augment del vot basat en la xenofobia. Amb uns arguments barroers, demagogics i falsos uns antics feixistes, reconvertits a demòcrates, han instigat l’odi a l’altre, al diferent, buscant culpables propers a una crisi que s’ha generat en esferes més altes que els nostres carrers.
Podriem entrar en disquisicions de caire més aviat filosófic. Qui pot distingir entre un nosaltres i un ells? I segons quin criteri? Al meu entendre dividint a la gent es pot iniciar una espiral en la que al final la distinció no sigui entre nosaltres i ells, sinó entre jo i la resta del món. I dividir mai fa més forta a la gent, al contrari, l’afebleix,
Tots els que vivim a Sants som fruit de les migracions. O de les actuals, vingudes de tots els origens possibles, o de les dels anys 50, 60 o 70, d’Andalusia, Aragó, Galicia, Castella, Extremadura... o de les del final del segle XIX o de principis del segle XX, provinents primer Catalunya i de la Franja d’Aragó i posteriorment de Murcia. La prova més clara és constatar que la població de Sants fa dos-cents anys només la formaven 436 habitants.
L’arribada de les grans industries: El Vapor Vell (1846), la España Industrial (1849), Can Batlló (1878) i Serra i Balet (1912), entre d’altres, va fer que la població en pocs anys es multipliques amb els obrers que venien amb les fàbriques de l’interior de la ciutat i amb gent que vinguda de totes les comarques catalanes.
L’any 1897 Barcelona s’annexaria els pobles del pla i Sants es convertiria en un barri obrer de la periferia d’aquesta gran ciutat, però la influencia de la ciutat que creixia seguint les quadrícules de Cerdà, es va notar molt abans del Decret d’Agregació. Una fita important que cal destacar és l’Exposició Universal de 1888 amb que polítics i industrials van voler situar la capital catalana al mapa del món. A partir d’aquest moment Barcelona va iniciar un procès de creixement a batzegades, supeditat a grans projectes, el segón dels quals és el que serveix d’escenari a aquest relat, l’Exposició Universal de 1929.
La Barcelona de l’Eixample, que mutiplicava el terreny edificat de l’antiga ciutat, de les exposicions i del metro necessitava una ingent quantitat de mà d’obra, una gent que en gran part, a partir de les obres preparatories de l’Exposció de 1929 va arribar de Murcia. Molts dels obrers que construien aquesta ciutat anaven a viure a les barraques de Montjuïc i, entre els murcianos, molts van anar a la Collblanc i a la Torrassa, fins al punt que aquest darrer barri era conegut com “la petita Murcia”.
Podriem entrar en disquisicions de caire més aviat filosófic. Qui pot distingir entre un nosaltres i un ells? I segons quin criteri? Al meu entendre dividint a la gent es pot iniciar una espiral en la que al final la distinció no sigui entre nosaltres i ells, sinó entre jo i la resta del món. I dividir mai fa més forta a la gent, al contrari, l’afebleix,
Tots els que vivim a Sants som fruit de les migracions. O de les actuals, vingudes de tots els origens possibles, o de les dels anys 50, 60 o 70, d’Andalusia, Aragó, Galicia, Castella, Extremadura... o de les del final del segle XIX o de principis del segle XX, provinents primer Catalunya i de la Franja d’Aragó i posteriorment de Murcia. La prova més clara és constatar que la població de Sants fa dos-cents anys només la formaven 436 habitants.
L’arribada de les grans industries: El Vapor Vell (1846), la España Industrial (1849), Can Batlló (1878) i Serra i Balet (1912), entre d’altres, va fer que la població en pocs anys es multipliques amb els obrers que venien amb les fàbriques de l’interior de la ciutat i amb gent que vinguda de totes les comarques catalanes.
L’any 1897 Barcelona s’annexaria els pobles del pla i Sants es convertiria en un barri obrer de la periferia d’aquesta gran ciutat, però la influencia de la ciutat que creixia seguint les quadrícules de Cerdà, es va notar molt abans del Decret d’Agregació. Una fita important que cal destacar és l’Exposició Universal de 1888 amb que polítics i industrials van voler situar la capital catalana al mapa del món. A partir d’aquest moment Barcelona va iniciar un procès de creixement a batzegades, supeditat a grans projectes, el segón dels quals és el que serveix d’escenari a aquest relat, l’Exposició Universal de 1929.
La Barcelona de l’Eixample, que mutiplicava el terreny edificat de l’antiga ciutat, de les exposicions i del metro necessitava una ingent quantitat de mà d’obra, una gent que en gran part, a partir de les obres preparatories de l’Exposció de 1929 va arribar de Murcia. Molts dels obrers que construien aquesta ciutat anaven a viure a les barraques de Montjuïc i, entre els murcianos, molts van anar a la Collblanc i a la Torrassa, fins al punt que aquest darrer barri era conegut com “la petita Murcia”.
 |
| De Memòria de Sants |
Gràfic realitzat amb les dades del llibre "Catalunya Contemporanea (1900-1936) de l'historiador Albert Balcells.
1 comentari:
Com, per exemple, els meus avis per part de mare. Salut!
Publica un comentari a l'entrada