dilluns, 21 de març de 2011

Cronologia de l'Espanya Industrial

Avui he volgut publicar un Cronologia que ens recull alguns dels moments destacats de la España Industrial i que van realitzar Jaume Fabre i Josep Maria Huertas per al dossier La penúltima mort de la España Industrial. Un assaig d'història oral, que va apareixer al gener de 1981 a la revista l'Avenç.

M'he permés completar breument aquest excelent treball amb alguns dels esdeveniments més propers.

  • 1812 - Matias Muntadas i Font treballa com a paraire - fabricant de draps- a Igualada.
  • 1828 - Els Muntadas tenen una fàbrica a Barcelona, concretament al carrer de Tàpies (és una filatura de cotó)

  • 1839 - Es constitueix la firma Pau Muntadas i fills, que un any després serà Muntadas Germans, néts del Matias Muntadas d'Igualada. La fàbrica és instal·lada al carrer Riereta, també al Raval de Barcelona.

  • 1842 - Compren el solar a Sants

  • 1843 - Durant els aldarulls de la Jamància traslladen 80 dies a Gràcia les oficines de la fàbrica.

  • 1847 - El 25 de gener es constitueix a Madrid La España Industrial. En la primera junta de govern hi figuren Pascual Madoz i Bonaventura Carles Aribau. Tenen una fàbrica al carrer Riereta, una altra a Sants i dues a Sabadell.

  • 1851 - Traslladen el domicili social de Madrid a Barcelona. La idea de crear fàbriques arreu d'Espanya romandrà somorta.

  • 1854 - El 15 de juliol, en ple conflicte social per causa de les selfactines, mor a trets el contramestre del carrer de la Riereta, Bartomeu Miserachs.

  • 1855 - Un any més tard, durant la vaga general, es produeixen diverses detencions. Al desembre s'arriba a parlar de tancar la fàbrica.

  • 1860 - Visita la factoria de la reina Isabel II. Detenció d'alguns obrers acusats de fer "política", per reclamar drets socials.

  • 1865 - Còlera al pla de Barcelona. S'instal·len dos hospitals dins l'empresa. Inici de la política "social" o paternalista de la direcció.

  • 1873 - Visiten La España els presidents de la I República Emilio Castelar i Estanislau Figueras.

  • 1877 - Ara és el jove rei Alfons XII qui visita La España i perdona tres obrers condemnats per qüestions socials a petició de la direcció.

  • 1877 - De marçç a agost, enfrontaments continus per evitar una rebaixa de salari. Es viu ja la forta crisi econòmica que durarà més de vint anys.

  • 1888 - Es reforma la maquinària.

  • 1889 - Gran premi per a La España en l'Exposició de París pels seus estampats.

  • 1890 - Primer primer de maig. La fàbrica roman una setmana en atur.

  • 1897 - Festes del cinqüentenari. Es dóna un premi de 1.500 pessetes per a l'obrer que porti de 40 a 50 anys a l'empresa i li toca a un que ja s'ha mort. Li donen a la filla, que també hi treballa. Comença la secció de teles per relligar llibres.

  • 1902 - La crisi derivada de la pèrdua del mercat colonial porta a crear la secció de panes, que donarà justa fama a La España Industrial.

  • 1908 - Ara és Alfonso XIII qui visita la fàbrica.

  • 1909 - Matias Muntadas i Rovira, actual director, és nomenat comte de Santa Maria de Sants.

  • 1918 - Al març intenten cremar la fàbrica, enmig d'una forta tensió social.

  • 1921 - Moren assassinats el subcap de filatures Joan Perramon i l'escrivent Salvador Miralles, el fill del qual estudiarà per capellà amb l'ajut dels Muntadas.

  • 1924 - S'abandona l'edifici del carrer de la Riereta, avui dia caserna de la guàrdia civil. Les oficines passen a la plaça d'Urquinaona.

  • 1927 - El gendre de Matias Muntadas, que mor aquest any, assumeix la direcció. És Esteve Albert, baró de Terradas.

  • 1929 - S'inaugura l'Obra Social: la Cassa-Bressol, el menjador, el dispensari i el servei mèdic i qurùrgic per a obrers.

  • 1931 - Absorbeix Filatures Mohair, de Sabadell.

  • 1936 - Col·lectivització amb motiu de la Guerra Civil. La fàbrica no s'aturarà mai i una bona direcció assegurarà que al final, en 1939, la fàbrica estigui millor que abans.

  • 1940 - Comandes fortes de banderes espanyoles per part del Ministeri de governació.

  • 1941 - L'Ajuntament declara mançana industrial la fàbrica. S'hi celebren exhibicions esportives de l'Alemanya Nazi.

  • 1945 - El baró de Terrades, alcalde de Barcelona.

  • 1946 - S'inaugura el camp de futbol i el casinet.

  • 1947 - Centenari de l'empresa. Hi ha 1892 obrers.

  • 1962 - Primera reestructuració de les set hagudes. Les altres tindran llocen 1965, 1969, 1972, 1972, 1977 i 1979. El 1980 s'ha demanat la setena, quan queden uns 150 obrers.

  • 1972 - Trasllat a Mollet de l'empresa.

  • 1973 - S'ensorra la nova factoria per deficiències de construcció.

  • 1974 - El Pla Comarcal torna a assenyalar el sector com edificable.

  • 1976 - El Pla Comarcal manté la qualificació, malgrat l'oposició de les associacions de veïns.

  • 1978 - El ministeri congela l'aprovació del Pla Comarcal pel que respecta a La España.

  • 1979 - El mes de març, l'Ajuntament compra els terrenys de La España Industrial. Resten en peu algunes naus, el casinet, la casa-bresol i la històrica Casa del Mig, on visqueren els Muntadas.

  • 1980 - El darrer expedient presentat per La España proposa la liquidació honrosa de l'empresa.

  • 1981 - Es tramita l'expedient de cancel·lació com a empresa de la històrica España Industrial, un cop fracassats els intents per salvar-la a la factoria de Mollet, on es va traslladar l'any 1972, en abandonar els terrenys de Sants.
  • 2010 - Reinaugurat el Parc de l'Espanya Industrial després de les obres de reforma. Finalment els esplais i caus poden fer l'Acampasants 2010 i acampar a l'Espanya Industrial. Finalment la Festa Major Alternativa es celebra al Parc.

2 comentaris:

Josep M. Ferrer ha dit...

Déu n'hi do, quina feina de recerca Agustí! Estàs molt ben documentat! Molt interessant. Enhorabona!

Agus Giralt ha dit...

Moltes gràcies Josep Maria.

De fet la gran majoria de dates són extretes de l'estudi que van fer Jaume Fabre i Josep Maria Huertas per a la revista l'Avenç, al final si que n'he destacat algunes dates més recents que creia que podien apareixer. Espero que pugui ser interessant i útil als que estiguin estudiant o fent treballs sobre la història local.