Avui he volgut recollir un article integre que parla sobre el Sants de fa més de cent anys. Aquest article va ser escrit per al diari Sans Nou i es va publicar el 15 de setembre de 1901. És molt curiós veure que, si no fos pel català prefabrià que utilitzen per escriure aquest article, el tema ens podria resultar absolutament actual. Quasi cent deu anys després encara seguim pagant els desgavells urbanistics que ens expliquen al diari Sans Nou. I sense afegir res més us deixo amb aquest article:
SANS NOU, 15 de setembre de 1901, número 9
Quatre mots sobre urbanisació
Empero, la urbanisació se fá d'una manera poch ficsa en moltas ocasions, principalment per la falta d'un pla general al que's deguin sometre ls propietaris qu'edifican. Carrers hi ha com Olzinellas, per exemple en que haventse aixecat casas en los solars dels seus extrems, resulta que las del un y las del altre están en diferenta rasant, y en lloch de ermetre unas aceras á igual nivell, fan uns alts y baixos que semblan conspirar contra la integritat de las camas dels traseunts.
Lo carrer d'Abadal, destinat a ser una especie de rambla del barri no es prou alt ni prou baix, perque'l pont del carril que'l parteix no li sigui un destorb del trásnsit rodat y un empantano de mal gust; y altres carrers que ara per ara no cal precisar tampoch se veuhen lliures de desventatjas per l'istil de las apuntadas.
La culpa no és pas dels propietaris, sino de l'Ajuntament, y tal vegada dels concejals que hi representan la nostra barriada, a quins sembla que tocava mirar per l'embelliment de Sans y pels interessos dels propietaris.
Aquestos volguent edificar per no tenir improductius sos diners y en vaga sos terrenos, han tingut de construir segons la rasant que bonament los ha semblat, perque no se'ls ha donat oficialment, per mancar un pla general d'urbanisació; y vejam si algún dia haurán de pagar la dessidia de l'Ajuntament, trovant-se obligats per aquest á aixecar o abaixar las aceras de sas casas, ab perill de quedarse ab los portals massa baixos ó de pujar per una escala de ma per entrar á las botigas segons los casos.
Sembla que ja es hora de pensarhi en establir un criteri per la urbanisació, y de péndres á la barriada de Sans en serio bon xich més que fins ara: perque, la veritat sigui dita que'ls concejals del barri vajin á ofici per la festa major a ferse veure, y tot l'any se fassin dir si senyor pels municipals, es cosa que al públich no li fa ni mal ni be, pero que no's recordin de lo que convé als propietaris y als demés vehins, que's tinguin oblidats los interessos generals, y que's préngui al vehinat com á un zero a l'esquerra, son figas d'un altre paner, que diu el ditxo.
Quatre mots sobre urbanisació
D'uns quants anys á aquesta banda ha crescut bona cosa la població d'aquesta barriada. Ab l'implantació de novas industrias que donan feyna á numerosos trevalladors, y especialment ab b l'establiment d'algunes fábricas, obertas aquí algunas per primer cop y trasladadas altras á Sans desde l'interior de la ciutat ó de localitats vehinas, s'ha sentit la necessitat d'edificar casas per habitcions, y ab la fundada esperansa de colocar regularment lo capital, s'han anant urbanisant carrers avans poch menos que deserts y obrint y edificant novellas vias que extenen lo perímetro urbá considerablement.
Empero, la urbanisació se fá d'una manera poch ficsa en moltas ocasions, principalment per la falta d'un pla general al que's deguin sometre ls propietaris qu'edifican. Carrers hi ha com Olzinellas, per exemple en que haventse aixecat casas en los solars dels seus extrems, resulta que las del un y las del altre están en diferenta rasant, y en lloch de ermetre unas aceras á igual nivell, fan uns alts y baixos que semblan conspirar contra la integritat de las camas dels traseunts.
Lo carrer d'Abadal, destinat a ser una especie de rambla del barri no es prou alt ni prou baix, perque'l pont del carril que'l parteix no li sigui un destorb del trásnsit rodat y un empantano de mal gust; y altres carrers que ara per ara no cal precisar tampoch se veuhen lliures de desventatjas per l'istil de las apuntadas.
La culpa no és pas dels propietaris, sino de l'Ajuntament, y tal vegada dels concejals que hi representan la nostra barriada, a quins sembla que tocava mirar per l'embelliment de Sans y pels interessos dels propietaris.
Aquestos volguent edificar per no tenir improductius sos diners y en vaga sos terrenos, han tingut de construir segons la rasant que bonament los ha semblat, perque no se'ls ha donat oficialment, per mancar un pla general d'urbanisació; y vejam si algún dia haurán de pagar la dessidia de l'Ajuntament, trovant-se obligats per aquest á aixecar o abaixar las aceras de sas casas, ab perill de quedarse ab los portals massa baixos ó de pujar per una escala de ma per entrar á las botigas segons los casos.
Sembla que ja es hora de pensarhi en establir un criteri per la urbanisació, y de péndres á la barriada de Sans en serio bon xich més que fins ara: perque, la veritat sigui dita que'ls concejals del barri vajin á ofici per la festa major a ferse veure, y tot l'any se fassin dir si senyor pels municipals, es cosa que al públich no li fa ni mal ni be, pero que no's recordin de lo que convé als propietaris y als demés vehins, que's tinguin oblidats los interessos generals, y que's préngui al vehinat com á un zero a l'esquerra, son figas d'un altre paner, que diu el ditxo.
5 comentaris:
Una excel·lent crònica del segle XXI, perdó d'inics del segle XX.
Publica un comentari a l'entrada