La Creu Coberta

Poques vegades em remunto en el temps més enllà de l'edat mitjana per parlar d'algun espai dels nostres barris, però avui si que ho faré. Anirem fins a l'època romana, moment en el qual el plà de Barcelona ja es trobava centuriat però només era ocupat per una petita ciutat de 10 hectàreas i per algunes viles que la rodejaven.

Aquesta ciutat, a mig camí entre Empúries i Tàrraco, es trobava perfectament enllaçada per un vial que anava per la costa en paral·lel a la Via Augusta i que comunicava amb aquesta.

La via Augusta comunicava Roma, la capital de l'imperi amb Gades, actual Cadis. Si ens movem encara per molts carrers de la ciutat actual, podrem seguir el trajecte d'aquest vial. Podriem caminar per l'eix que formaven els carrers Corders, Carders i Bòria fins a la Plaça de l'Àngel, on hauriem trobat les portes de la ciutat romana i per on hauriem entrat cap al Cardo Maximus. Des d'allà podriem seguir pel carrer Llibreteria, la plaça de Sant Jaume i el carrer del Call fins sortir de la ciutat. Un cop fora aquest camí seguia pels actuals carrers Boqueria i Hospital cap a l'avinguda Mistral, la Creu Coberta i la carretera de Sants.

De fet tot aquest darrer tram durant molt de temps es va anomenar el camí de Sants. Arribats a aquest punt, a la Creu Coberta avançarem en el temps. A l'espai on actualment trobem la Plaça de braus de Les Arenes es podia trobar un petit turó anomenat el Coll dels Inforcats. Aquest nom, que prové del llatí, inforcatos vol dir cruïlla de camins.

En aquest coll l'any 1344 es va aixecar una creu de terme municipal que posteriorment va ser coberta per un templet. Aquesta creu, destruïda el 1823 pels liberals va ser novament aixecada el 1866 en un moment en que es va reparar la carretera Reial que anava de Barcelona a Madrid.

En aquest camí que s'apropava a la ciutat, des del segle XV i fins l'any 1715 es van situar les forques amb els executats, de forma que servís d'escarment als que s'apropaven a Barcelona. Aquest paisatge esgarrifós va compartir espai, entre el 1584 i el 1785 amb molins de vent que servien per moldre el blat que alimentava la ciutat i amb les freqüents batalles, operacions militars i campaments de setge que va patir Barcelona. Fins i tot a la Creu Coberta es va edificar un punt fortificat del Castell de Montjuïc, la Torre de'n Damians.

Des d'aquest punt es podien seguir camins cap a Martorell, Sant Boi i el delta del Llobregat. Si seguiem per on passava l'antiga carretera es podia arribar a Sants, un petit poblet pagès, que envoltava l'església de Santa Maria.

Tornant a la Creu Coberta podem indicar que, durant molt de temps, va ser la fita que ens marcava l'entrada al municipi de Sants. Aquest espai, amb les forques i el petit carner que hi havia a sota es va anar convertint en un lloc misterios i al que molta gent tenia por. Com narra Joan Amades "Era costum, en passar per davant de la creu, resar una oració per l'ànima de l'infeliç que penjava de la forca (...) al peu de la forca hi havia un carner on queien les despulles que es desprenien dels pobrets penjats. Era tingut com un lloc esgarrifós i ningú no s'hi acostava" El mateix Joan Amades també ens recull diverses llegendes molt sucoses sobre la Creu Coberta, llegendes que en una altra ocasió, més detingudament, ja narraré.

Durant el regnat de Carles III de Borbó, es van iniciar moltes obres per modernitzar el país. Obres en les quals fins i tot es va mobilitzar l'exercit i els enginyers militars. L'any 1764 es va iniciar la construcció d'una carretera que sortia del Portal de Sant Antoni, que avançava per l'avinguda Mistral fins la Creu Coberta i que des de aquí seguia en línia recta fins a Esplugues.

Aquesta carretera, d'entrada a Barcelona, ben aviat es va anar omplint d'hostals pensats per als viatgers i carreters, un dels quals, va donar nom a tot el barri que hi hauria al voltant d'aquesta via, Hostafrancs. Però d'això ja en parlarem un altre dia.