El "Xato" el "Ninyu"

En un barri d’origen obrer com és Sants, que s’ha fet gran amb el treball i amb les lluites de la gent, semblaria dificil trobar exemples d’obres arquitectóniques o escultóriques que no acomplissin una funció merament funcional. I certament no abunden tant com a d’altres barris. Sants recorda més el seu passat gràcies a les grans xemeneies com la del Vapor Vell o la de l’Olivereta, pensades per moure les grans fàbriques, que no pas a d’altres conjunts escultorics pensats per embellir els carrers.

Tot i això també podem trobar alguns exemples que qualsevol santsenc reconeixeria de seguida. Deixant a banda la més recent “Estatua del ciclista”, inaugurada per commemorar l’origen santsenc de la Volta Ciclista a Catalunya, i que sempre ha tingut partidaris i detractors; gairebé tothom recordaria dos exemples ben peculiars, l’estatua del “Ninyu” i la del “Xato”.

La primera ès l’estatua que es pot trobar a la Plaça de Can Mantega, una font coronada per una estatua d’un nen. Aquesta font va estar anteriorment a la plaça de l’ajuntament santsenc, a l’actual encreuament entre Carretera i la Rambla Brasil, però amb l’obertura del cinturó el barri va perdre la plaça, l’edifici de l’antic ajuntament, i alguns santsencs fins i tot les cases. De tot allò l’ajuntament barceloní només va poder reubicar la font, enviant-la a Can Mantega.

Però l’història de la segóna estatua citada, la que molta gent coneix encara com “el Xato”, fins i tot resulta més peculiar. Aquesta és l’estatua que actualment es troba a Plaça de Sants i que representa un un vell barbut amb un corn de l'abundància, una al·legoria del riu Llobregar. Però tot i que ja porta molts anys a la plaça aquest no fou el seu emplaçament original.

Com explica Joan Amades l’estatua del suposat Neptú formava part d’un conjunt monumental, una font que era a l’actual plaça del teatre, a tocar de la Rambla. La dita font fou ornamentada l’any 1802 en ocasió d’una visita de la familia reial, afegint una piràmide ornada amb plantes i flors amb una figura d’un satir on també hi havia la figura del vell Llobregat. Però a l’imaginari popular l'al·legoria del riu era de difícil interpretació, raó per la qual la font fou coneguda com “La Font del Vell”. Enderrocada la font l’any 1877 el vell Llobregat va iniciar el seu periple per la ciutat, que el va portar primer al Parc de la Ciutadella, al costat de la cascada, i finalment a la Plaça de Sants.

Però segons expliquen el trasllat de la Plaça del Teatre al Parc de la Ciutadella fou força accidentat i l’estatua del vell es va golpejar perdent part del nas i adquirint per sempre el malnom de “el Xato”