Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imatges. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 d’agost del 2017
Festa major del 1894
L'any 1894 La Esquella de la Torratxa obria amb un gravat fent referència a l'inici de la Festa Major. Al poble de Sants encara li quedaven 3 anys d'independència.
dimarts, 17 de desembre del 2013
Visita a la Colònia Güell
Permeteu-me avui que us porti d'excursió fora del barri. Sovint en aquest bloc he fet referències a la Colònia Güell. Aquesta fàbrica va ser hereva del vapor Güell de Sants, el conegut Vapor Vell, i per aquest motiu avui he volgut compartir unes fotografies per tots aquells que no l'heu visitada. Espero que us agradin.
dimarts, 10 de desembre del 2013
Can Batlló, visites a l'estiu del 2013
Ara que Can Batlló està canviant acceleradament he volgut compartir amb vosaltres un àlbum de fotos on es veuen espais que o ja no existeixen o que potser en breu canviaran del tot. Espero que us agradi.
dimecres, 7 de novembre del 2012
La gran nevada del 62 a Sants-Montjuïc
Avui he volgut compartir amb tots vosaltres una iniciativa d’un programa company d’Enregistrem la Memòria a Sants 3 Ràdio, MeteoSants. Voleu aportar les vostres fotos de la nevada de l’any 62 a Sants? Ho podeu fer al meteosants@sants3radio.cat i també si voleu les podeu fer arribar a memoriadesants@gmail.com que les publicaré.
 |
| L'alcaldia nevada l'any 1962 |
T'en recordes de la gran nevada del 62? Tens fotos de la nevada d'aquell any?
Aquest desembre es compleixen 50 anys de la gran nevada de l'any 1962 que va omplir de neu els carrers i places de Sants-Montjuïc. El programa MeteoSants de Sants 3 Ràdio vol recollir fotografies fetes pels ciutadans d'aquell excepcional esdeveniment meteorològic que va col•lapsar tota l'àrea metropolitana de Barcelona.
Si teniu imatges del vostre carrer, de casa vostra o de les principals vies de la ciutat durant la nevada del 1962 envieu-les a meteosants@sants3radio.cat amb comentaris sobre el que recordeu o us han explicat d'aquell dia.
Esperem les vostres aportacions. Animeu-vos-hi!
dijous, 14 d’abril del 2011
80 anys de la proclamació de la República
 |
| De Memòria de Sants |
Avui fa 80 anys de la proclamació de la Segona República i a Memòria de Sants també ho hem volgut commemorar. El 14 d'abril de 1931, a Hostafrancs, una munió de republicans van marxar cap a l'Alcaldia amb banderes republicanes i imatges dels primers martirs dels moviment republica celebrant aquest fet. El text que trobareu aquí a sota és la narració que van fer els lerrouxistes del barri, un grup força nombrós, a la seva revista El Lerrouxista, el organo de los radicales de Hostafrancs.
De totes formes caldria matitzar algunes de les afirmacions, totalment partidistes que fan, com per exemple dient que aquest acte es va fer "sin ayuda ajena". És cert que els lerrouxistes d'Hostafrancs tenien molta importancia, però al barri hi havia molts altres grups contraris a la monarquia i republicans i seria molt estrany que tota aquesta gent no hagués celebrat la fugida del rei.
Llegó el 14 de abril i un grupo entusiasta, apasionado de republicanos radicales de nuestro Ateneo, sin ayuda ajena alguna, procedió a colocar la bandera republicana en el balcón de la Alcaldía de Hostafrancs y, como tributo de reconocimiento, a cada lado de la bandera tricolor colocó el retrato de aquellos héroes de Jaca, los que con su sangre generosa hicieron fructificar rápidamente la semilla sembrada años ha por el Apostol de la República.
El lerrouxista, número 1, Hostafrancs, setembre de 1934
El lerrouxista, número 1, Hostafrancs, setembre de 1934
dimarts, 1 de febrer del 2011
Can Vies, 1878
 |
| De Memòria de Sants |
Avui he volgut inaugurar una secció a Memòria de Sants dedicada als edificis singulars i amb història del nostre barri. El primer edifici que us he volgut presentar és la casa que hi ha al número 40 del carrer Jocs Florals, la que des de fa 13 anys molta gent de Sants coneixem com a Can Vies.
Aquest edifici, segons sembla, va ser construit l'any 1878 probablement com a magatzem per a les obres del tren. Posteriorment l'edifici va passar a ser propietat dels treballadors del metro fins als anys 90, quan va ser abandonat.
L'any 1997 l'edifici va ser obert de nou per persones i col·lectius de Sants, reconvertit en el Centre Social Autogestionat Can Vies. El 10 de Maig de 1997 es va realitzar una cercavila que finalitzà amb l’ocupació de l’edifici. En aquell moment, TMB va iniciar un procés judicial que va ser arxivat degut a la pressió social de les veïnes l’any 1998.
Aprofitant l’arribada de l’AVE a Barcelona, l’Ajuntament aprovà un “Pla de reordenació urbanística” que afecta l’espai i altres edificis de la zona per a convertir-los en habitatges privats.
El Centre Social s’enfronta entre el 2006 i el 2008 a una demanda de desnonament per precari interposada per l’empresa TMB que el portà a judici després de diversos ajornaments. La sentència fou favorable a Can Vies ja que el tribunal va considerar que la demanda tenia un “defecte de forma”. Ara, dos anys més tard, una nova demanda judicial interposada per TMB torna a posar en perill l’existència de Can Vies.
Al llarg d'aquests anys Can Vies ha sigut un espai que ha aixoplugat col·lectius i activitats molt diverses al barri de Sants, com per exemple la Burxa o Barrisants, dos dels mitjans de comunicació popular gràcies als quals vaig començar a recuperar i difondre la història dels nostres barris, però també d'altres molt diversos com els tallers de teatre o el local d'assaig
dimarts, 21 de setembre del 2010
Milicies del Foment Republicà de Sants, any 1936
L'any 1936, després de l'alçament feixista, un cop aquest havia estat vençut a Barcelona, moltes entitats de Sants van organitzar les seves propies milicies per anar a lluitar al Front d'Aragó. En aquesta imatge podeu veure les milicies del Foment Republicà de Sants, que era al carrer Cros 5. El lloc on es va fundar ERC.
Si conserveu més imatges relacionades amb la història de Sants les podeu enviar a memoriadesants@gmail.com Amb les imatges que vaig recopilant estic intentant realitzar un petit arxiu digital sobre la història del nostre barri.
dilluns, 10 de maig del 2010
Plaça de Victor Balaguer
Aquesta plaça, que era on actualment podem trobar l'encreuament de Sants amb Brasil, va ser coneguda per tothom com la plaça del niño per ser el lloc on hi havia la coneguda font que veieu a la fotografia. Però en realitat va tenir tres noms: plaça de la Vila, plaça de la Constitució i finalment plaça de Victor Balaguer.
Sants, com molts dels altres pobles agregats a partir del 1897 es va trobar amb un problema de noms als carrers, ja que molts d'aquests pobles compartien noms a places i carrers. Podem imaginar que gairebé cada poble tindria una plaça de la Vila o una plaça de l'Església, per exemple. Això va fer que molts carrers, a partir de l'agregació canviesin els seus noms.
Efectivament, com ens indica l'antic nom d'aquesta plaça, ja desapareguda, aquí es on es podia trobar l'ajuntament de Sants, l'edifici que va ser assaltat durant la revolta de quintes del 1870 i on també treballaria l'alcalde segrestat el 1848 en el conegut com el segrest dels lladres del pou. En aquesta mateixa plaça era on els capellans acomiadaven el dol que anava amb el difunt fins al cementiri. Així ho indicaven les Rajoles de les Ànimes, que es podien veure aquí, i així també ens ho indica el nom d'uns dels carrerons propers, el carreró de les Ànimes.
Aquesta plaça va desapareixer amb la construcció del cinturó, unes obres que seccionaven el barri per la meitat i que feien perillar les vivendes de molts veïns de Sants, i sobre les que algun dia caldria parlar detingudament.
divendres, 7 de maig del 2010
Carrer Olzinelles
Avui, en la nostra ruta per la història i l'origen dels noms dels carrers de Sants, ens aturarem al carrer Olzinelles. Pel que sembla, segons recull l'historiador santsenc Josep M. Vilarrúbia Estrany aquest carrer en el seu origen va ser conegut com el carrer de l'Església. Més endavant es va convertir en el carrer de la Mina, ja que es va dedicar al Marquès de la Mina, i posteriorment es va dedicar al Canonge Pibernat.
Finalment el carrer va rebre el nom de Olzinelles, nom que ja tenia la part baixa d'aquest mateix carrer.
De fet, la configuració actual del carrer no la trobariem si ens remuntem molt en el temps, ja que l'edifici on actualment hi ha l'Escola Perú era propietat de la família Piera. Una casa pairal anomenada Ros de Mayol, finca que arribava més enllà d'Olzinelles.
Part del terreny que ocupa el carrer era la finca de la Marquesa d'Olzinelles, que ha donat origen al seu nom. Si consulteu el nomenclator de la ciutat trobareu la següent referencia: Ramon d'Olzinelles i de Romero succeí sa muller Josepa de Fos i de Ravella en la propietat dels terrenys situats en el "camp de la Plaça", abans "camp de Cal Tet". En fou hereu el seu fill Hermenegil d'Olzinelles Fos i Ravella, comte d'Olzinelles.
Al carrer Olzinelles, al llarg de la Guerra Civil, els veïns es van organitzar per construir, com a mínim, un parell de refugis antiaeris, el número 15 i el 487. Al mateix carrer, al número 30 podreu trobar la seu del Centre Social de Sants, l'associació de veïns del nostre barri, entitat a la que debem, gràcies a les múltiples lluites que ha mantingut des de l'any 1971, moltes de les victories ciutadanes que Sants ha assolit sobre projectes urbanistics i sobre aquells que tenen formes de veure la ciutat que no són gaire humanes. Una entitat que un dia d'aquest es mereixeria una actualització per parlar-ne.
A la fotografia podeu veure un tramvia entrant pel carrer Olzinelles l'any 1965
dilluns, 19 d’abril del 2010
Sant Jordi, 1936
Avui, que queden pocs dies per Sant Jordi, he volgut compartir aquesta imatge amb tots vosaltres. És una foto que podreu trobar a l'Arxiu Històric de Sants i que prové del fons de la UEC de Sants. A la imatge podeu veure una parada de la Biblioteca Popular de Sants a la porta de Cotxeres, el 23 d'abril del 1936.
Al llarg dels anys 30 foren moltes les entitats, ateneus i cooperatives que treballaren per apropar la cultura, i l'esport, al poble. Una gran part de la població havia restat marginada fins aleshores de necessitats fonamentals com l'educació.
Al barri un ateneu molt important en aquells anys de la Segona República va ser l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, que entre moltes altres tasques de difussió cultural, va crear una biblioteca recollint donacions particulars o comprant aquells llibres que es creien interessants. Gràcies a iniciatives com aquesta els treballadors i les treballadores de Sants van poder teni accés a autors com Tolstoi, Dickens, Marx o Eugeni d'Ors, entre molts d'altres que apareixen al catàleg.
Aquesta tasca no es va aturar ni amb el començament de la guerra i la secció de Biblioteca de l'Ateneu va ajudar a nodrir de llibres les biblioteques que es van instal·lar al front, on també hi havia milicians de l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant.
Com molts podeu imaginar, tota aquesta feina va quedar aturada amb la caiguda de Catalunya. L'Ateneu va ser un dels molts punts de la ciutat on els vencedors van realitzar incautacions de documents, molts dels quals van acabar a l'Arxiu de Salamanca.
dimecres, 14 d’abril del 2010
El carrer Jocs Florals
Avui parlarem breument del carrer Jocs Florals, l'antic carrer de Sant Josep. En époques més antigues, segons sembla per les escriptures d'una masia que era situada en aquest indret, aquest carrer era conegut com el Camí de la Cadena.Aquest carrer, que actualment es troba tallat per les vies del tren, és encara avui en dia el lloc on tenen la seu algunes de les entitats santsenques més conegudes, com la Unió Excursionista de Catalunya de Sants, o el Centre Catòlic.
L'any 1877, a iniciativa del diari "El Eco de Sants" Jacint Laporta i Mercader i Pere Riera i Riquer van instaurar els Jocs Florals santsencs. El repartiment de premis es va fer el dia de sant Bartomeu, patró de Sants, a la societat "La Familiar Obrera".
La imatge és de les festes majors de l'any 1952.
dijous, 1 d’abril del 2010
El carrer Vallespir
El que actualment és el carrer Vallespir va ser la carretera de les Corts, ja que era el principal camí que comunicava amb aquest municipi. Posteriorment, ja al 1884, aquest carrer ens apareix amb el nom de carrer veïnal de Colom i posteriorment directament com a carrer Colom. No es va anomenar Vallespir fins a l'inici del segle XX.
Al carrer Vallespir hi va haver l'Ateneu Racionalista, on el 1918 es va celebrar el Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. Un any després d'aquest congrés va tenir lloc la vaga de la Canadenca.
Les dues imatges es poden trobar a l'Arxiu Històric de Sants. Són de l'any 1963 i les va realitzar Joan Jané. A la primera podeu veure una plaça actualment desapareguda, la plaça del Carril, a la segona, feta des de l'estació de mercaderies es veuen les cases del carrer Vallespir i a primer pla els horts propers.
dilluns, 29 de març del 2010
La plaça Osca
La Plaça d'Osca és la plaça on es va situar el mercat abans d'inaugurar-se l'edifici actual. Antigament aquesta plaça s'anomenava plaça d'Isabel II. Posteriorment va passar a anomenar-se simplement plaça del Mercat.
Quan el mercat va marxar al nou emplaçament a la plaça es va projectar un jardí d'infants i posteriorment es van construir uns lavabos publics que pel que he pogut llegir mai van arribar a ser inaugurats.
A les imatges podeu veure una ballada de sardanes a la plaça l'any 1915. Les dues imatges les podeu trobar a l'Arxiu de Sants i són donatiu de Daniel Cochs.
Aprop de la mateixa plaça avui en dia podeu trobar el restaurant Terra d'Escudella, on podreu veure l'exposició: Llibertat a cops de falç. A la plaça també podreu trobar una placa que ens recorda que hi va neixer una de les santsenques més conegudes, Núria Feliu.
dilluns, 8 de març del 2010
dimecres, 3 de març del 2010
dilluns, 8 de febrer del 2010
El Xato a la seva ubicació original
Mirant el llibre La Ciutat dels cafès, Barcelona 1750 - 1880 de Paco Villar, vaig trobar la fotografia que publico en l'actualització d'avui. Si mireu el llibre a peu de pàgina, sota la foto, podreu trobar la següent descripció:
dimarts, 10 de novembre del 2009
Novetats sobre la font de la plaça Ibèria
Fa unes quantes setmanes us vaig parlar sobre la plaça Ibèria i la seva font. Com recordareu aquesta va desapareixer en circumstàncies poc clares pel xoc d'un cotxe. I dic en circumstàncies poc clares, ja que pel que es veu el propi districte ja tenia decidida la seva desaparició des de feia algun temps.
Imagino que la presió del veïnat i el fet que aquest tema hagi tingut cert ressó a mitjans com La Burxa o Sants 3 Ràdio, entre d'altres, ha forçat a una declaració oficial per part del gerent del Districte.
Us adjunto la noticia que ha publicat el3.org
La font de la plaça Ibèria no es recuperarà fins que es remodeli la placeta al gener
"El gener del 2010 començarà la remodelació de la plaça Ibèria, al barri de Sants. En les obres s’havia previst canviar d’ubicació i centrar la font que durant molt temps ha identificat aquesta placeta situada tot just al costat de la Plaça Bonet i Muixí, i que ha estat l'escenari de diverses pel·lícules. Però fa unes setmanes la font va aparèixer partida: un vehicle hi va topar i la va trencar, segons explica Josep Sans, gerent del Districte de Sants-Montjuïc. “Per cert que el para-xocs del cotxe encara està a la font”, comentava Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants, fa un parell de setmanes. “La substituirem en la nova remodelació, buscarem un format de font el més similar possible a la que hi havia”, comenta el gerent, ja que, segons diu, en trencar-se es van trobar amb què tant el suport com la font estaven corcats. Les obres que es faran a la plaça consistiran en fer-la tota elevada de prioritat invertida, cosa que permetrà transformar-la en un espai per a vianants i amb alguna terrassa, eliminant totes les places d'aparcament que hi havien."
Mentre esperem que el Districte compleixi les seves promeses aprofito per recordar que, a un dels marges de la plaça Ibèria, que estan apunt de remodelar, hi ha una de les sortides al refugi antiaeri 819, que tenia sortida per la plaça Màlaga i per la plaça Ibèria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)