Ferreria Sant Josep

El nom de la plaça de la Farga ens recorda que aquest espai, a meitat del S.XIX, va estar ocupat per una indústria metal·lúrgica. La història d’una empresa que va estar molt lligada a les mines de Gavà, una localitat que va estar lligada a la mineria des d’època neolítica. 

L’any 1857 va arrencar l’activitat industrial de la primera ferreria santsenca, la ferreria de Francesc Castanys, que seria coneguda popularment com la ferreria Sant Josep. Una industria que treballava en gran part amb ferro extret de les mines de Gavà. La ferreria tenia entrada pel carrer de la Bordeta. Aquesta empresa comptava amb una màquina de vapor de 102 cavalls, un alt forn i uns 6 forns de pudelació, procés pel qual es convertia la fossa de l’alt forn en ferro o acer sometent-la a una temperatura elevada i a agitació, i quatre d’afinament que es destinaven per a la producció de fosa de ferro.  L’any 1860 la ferreria va tancar. Segons sembla el mineral obtingut a Gavà no era suficientment ric i el combustible resultava massa car per donar beneficis.

L’any 1875 la Ferreria Marqués Alegret i Cia, que es trobava a Vilanova, es va traslladar a Sants per instal·lar-se a l’antiga fàbrica de Josep Castanys. Un trasllat lligat a dos motius: el primer, amb la descoberta a les mines de Gavà, d’una veta d’hematites de millor qualitat que l’anteriorment explotada; el segon la importància del mercat barceloní. Amb les mines de Gavà reobertes i aprofitant les instal·lacions de l’anterior ferreria, l’impuls de la producció es centrà en biguetes i ferradures per al bestiar.

Ubicació de la Ferreria Sant Josep
Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890, aprobado por el Excmo. Ayuntamiento / trazado por D. J.M. Serra
Fons: Cartoteca digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

L’empresa, que acabà convertint-se en la segona més important de Catalunya, entrà en davallada quan el seu únic titular, Ignasi Marquès i Bolet, morí. L’explosió d’una caldera i l’ensorrament de l’edifici, l’any 1888, és una de les darreres notícies de la ferreria de Sants, que només va poder seguir en funcionament fins al 1889. Segons sembla la maquinària va ser venuda a la Farga de l’Hospitalet.