Us proposo un petit experiment. És probable que algun cop us hagin parlat de les Bases de Manresa, moment que s’ha pres com a constitutiu del catalanisme polític. Com a mínim si sou de la generació que va estudiar als anys 80 i 90 era un tema que es tractava dins del currículum acadèmic i també era una referència habitual a les produccions televisives de temàtica històrica de TV3, com per exemple a Història de Catalunya, la sèrie de dibuixos animats del Dragui, aquell drac de color rosa que anava resseguint els principals episodis de la nostra història nacional. Del que molt probablement no us van arribar a parlar mai, ni a l’escola ni per la tele, és del Congrés de Sants, i tanmateix va ser un fet fonamental que va marcar la nostra història recent.
El motiu? El relat històric que han fet hegemònic no és el nostre, el popular, el de les classes treballadores. I és que fer història no és una acció neutral, és un acte polític de primera magnitud. No només per com s’expliquen les coses, sinó per les coses que s’expliquen i les que no. Com per exemple la història política i sindical de les dones treballadores amb importants lluites on foren protagonistes en exclusiva, com la Vaga de la Constància de 1913 o la Revolta dels proveïments del 1918; o com la vida de les barriades obreres, en una dinàmica de construcció, lluita i resistència.
Per això sempre és una bona notícia quan es publiquen obres que ens recuperen aquesta història amb una trama que ens lliga amb l’actualitat. El darrer exemple Disputar i crear el barri. Lluites i poder popular als barris de Sants, un llibre realitzat pel col·lectiu de Recerca Autònoma i publicat per l’Impuls Cooperatiu de Sants i el Centre de Documentació dels Moviments Socials Mercè-Grenzner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada