dilluns, 21 de gener del 2013

Ibers a Sol de Baix?

Avui us enllaço, un cop més, una informació publicada al mapa de Patrimoni.gencat que de ben segur us resultarà molt interessants. Sabieu que a Sol de Baix es van trobar ceràmiques probablement ibèriques?


El jaciment arqueològic es situa a l'avinguda de Madrid, entre la Gran Via de Carles III i el carrer Lluçà (abans Torrent de Perales). Correspon a una zona completament urbanitzada, en el districte de Les Corts. Segons Llibert Piera, a l'any 1963 va localitzar a l'avinguda de Madrid, en els terrenys de la masia desapareguda Can Sòl de Baix, ceràmiques ibèriques i romanes. Aquesta informació ens ve donada després de la seva mort de l'afeccionat (Piera 1993: pàg. 206-207). Aquesta zona es troba completament urbanitzada, per la qual cosa amb tota probabilitat el jaciment arqueològic es va destruir durant la construcció dels blocs de pisos que existeixen a l'indret. L'única informació de la qual disposem consisteix en la publicació bibliogràfica, no s'ha pogut corroborar aquesta informació. Els materials arqueològics descoberts no hem pogut verificar la seva procedència i desconeixem amb més precisió de la tipologia ceràmica.

Context

A l'avinguda de Madrid, entre la Gran Via de Carles III i el carrer Lluçà, en el districte de Les Corts. L'indret es troba completament urbanitzat.

+ info




divendres, 18 de gener del 2013

Adéu a la Casa dels Pollets


Avui em permeto copiar un article publicat per Dani Cortijo al seu bloc Altres Barcelones  parlant sobre l'enderroc de la casa més antiga d'Hostafrancs o la que molts coneixem com la Casa dels Pollets. Un edifici que ens explicava l'origen del barri d'Hostafrancs i que per molts a més a més era un petit paisatge de la nostra geografia d'infància. Una parada inevitable quan erem petits i anavem cap al centre (o cap a Barcelona, com encara deien els nostres avis). 

Segur que tota la gent de la meva edat que vivia a Sants o a Hostafrancs de petits s'havien aturat algun cop davant d'aquells dos aparadors per badar davant de tots aquells pollets de la botiga. I segur que avui en dia a tothom li semblaria un crim tenir unes quantes dotzenes de pollets i d'aneguets a un aparador. Però jo crec que allò ens parlava d'un Hostafrancs més autèntic i més innocent a la vegada, i d'uns orígens rurals en que la gent anava a buscar la llet a les lleteries on hi havia vaques de debò i no bricks. Està clar que en aquell moment, com a nens que erem, no ho podíem entendre i simplement ens miràvem aquells animalons. Avui està prohibit tenir una botiga com aquella, però en canvi no hi ha cap escrúpol en enderrocar el patrimoni històric o permetre, com està passant, que grans fortunes de procedència desconeguda es dediquin a comprar edificis sencers a l'eix comercial més llarg d'Europa.

Aquí l'important és obrir el carrer de Diputació fins a la Gran Via. O sigui, que s'han passat anys criticant les polítiques de Porcioles i els ajuntaments democràtics socialistes o convergents, tant li fa, acaben impulsant mesures pensades des d'òptiques força similars, posant per davant la circulació de vehicles a qualsevol altre criteri. Què serà el proper? Es tornarà a plantejar la Via Ràpida que volien enlloc de la Plaça de Sants? Enderrocaran el Parc de l'Espanya Industrial per omplir-lo de grans torres d'habitatges? No ens hauria d'estranyar tant, al cap i a la fi aquests plans només es van aturar per la fermesa i per la lluita dels veïns de Sants, d'Hostafrancs i de La Bordeta als anys setanta.

Us deixo amb l'article del Dani.

Fotografia de Dani Cortijo de l'antic hostal de Joan Corrades a punt de ser enderrocada

Avui al matí m’he endut un bon ensurt, en passar per Creu Coberta he vist uns operaris destruint a cops de mall l’interior de la finca que ocupa els números 26 i 26bis on fins fa quatre dies hi havia el Rajah Restaurant i una botiga de queviures paquistanesa. Ja feia temps el periodista Néstor Bogajo m’havia advertit que aquell edifici estava afectat per un pla per a construir una avinguda que connectés el carrer Tarragona amb la Gran Via. Però sembla, que ara mateix ja li ha arribat la sentència de mort, igual que li va arribar l’any passat a la botiga centenària “El Rey de las gorras”, que ara és un solar buit on al terra encara s’hi conserva la placa de l’Ajuntament de Barcelona que la condecorava com a botiga centenària. Que tirin un edifici a terra no és una notícia, però que tirin la primera casa del barri, antic hostal de Joan Corrades i Bosch, traginer, fill del poble lleidatà d’Hostafrancs de Sió i qui va donar nom al barri és una cosa com a mínim greu i parlant clarament, una solemne aberració. Quantes cases de tipus rural coneixeu del periode XVIII-XIX per aquesta zona?

L'antic rellotge de sol encara es veu entre la bastida
Doncs aquesta ho és, i el que és més fort és que és la més antiga i la primera del barri. Alguns encara recorden quan era un forn i d’altres més joves la recorden com “la casa dels pollets”, on venien pollets que tots els nens petits admiraven quan passaven pel carrer. A pocs metres de la fira on es fa el Mobile World Congress, al costat del centre comercial de Les Arenes i les fonts de Montjuïc, precisament al lloc on fa ben poc van recostruir les quatre columnes de Puig i Cadafalch, justament a Creu coberta, per allà on passa el bus turístic, a hores d’ara estan enderrocant un edifici antic que és l’embrió i la mare de tot el barri, que porta amb orgull el nom del poble del seu hostaler. Caldrà esperar cent anys a que una comissió reclami reconstruir la casa de Joan Corrades i Bosch o l’Ajuntament de Barcelona tindrà la mínima decència d’aturar el procés de destrucció patrimonial que ha patit la ciutat amb tot tipus de governs en democràcies, estats de guerra o dictadures... Després ens estranya el resultat, just davant d’aquesta casa hi ha botigues de records on venen barrets de mexicà i vestits de flamenca... Després direm que els turistes tenen una imatge distorsionada de la ciutat, que només volen els tòpics turístics de sempre, però no ens estranyem, aquesta ciutat l’estan destruint de fa segles els seus governants, no els turistes.

+Info:

dijous, 17 de gener del 2013

Segueix la destrucció del patrimoni d'Hostafrancs

Aquest matí he rebut una piulada del Dani Cortijo anunciant-me que s'està enderrocant la casa més antiga d'Hostafrancs. Un pla urbanístic que ja va començar fa anys i que està esborrant les peculiaritats d'aquest barri. Un pla que només respon a un intent d'uniformitzar els barris de Barcelona a l'Eixample i que només està pensat en funció de la mobilitat dels cotxes. Un pla que fa uns anys va obrir el camp als especuladors, els grans causants d'aquesta crisi, i que avui només deixa solars buits al barri, a l'hora que esborra les xarxes socials associades als barris.

Us adjunto la fotografia que m'ha enviat en Dani Cortijo on es veu la bastida que acabarà amb un edifici històric i obrirà un nou solar inútil.

Cal aturar la destrucció del nostre patrimoni i denunciar la inacció dels nostres polítics que no valoren el patrimoni històric dels barris.

Hostafrancs no és l'Eixample! 




dimarts, 15 de gener del 2013

El teixit associatiu de Sants contra la retallada de BTV

La direcció de BTV vol retallar el 50% del pressupost de les televisions de districte i això significarà la supressió de bona part de la informació de proximitat dins la televisió local de la ciutat. 


L'Associació de veïns de Badal, Brasil i La Bordeta rebutja la retallada de BTV a les televisions de districte i aposta per la seva contiuïtat. Ho explica el seu president, Pepo Mediavilla.




L'Associació de veïns d'Hostafrancs defensa l'Infobarris perquè és l'única manera que tenen els barcelonins d'informar-se d'allò que passa més a prop seu. Ho explica el seu president, Josep Ortiz.


dissabte, 12 de gener del 2013

Una televisió de Barcelona?


La direcció de BTV preveu retallar el 50% del pressupost de les televisions de districte. Una retallada que farà perillar el futur de les 10 televisions de districte i de les informacions dels barris a una televisió que fa bandera del nom de la ciutat. Si té sentit mantenir una televisió local de la ciutat de Barcelona és per donar un altaveu als veïns on puguin explicar els seus projectes i les seves lluites, on es puguin descobrir espais de la ciutat desconeguts, on es coneguin les festes, les entitats i les tradicions dels barris, tan rics i diversos, que té Barcelona. 

Al meu entendre no té sentit tenir una televisió local per veure informatius plens de noticies de caire nacional o internacional, que ja apareixen a totes les altres cadenes, o series estrangeres amb més de quaranta anys. BTV ni pot ni hauria d'intentar competir amb cadenes com TV3 que tenen més recursos, ha d'oferir tot allò que a aquestes cadenes els hi passa per alt: una programació alternativa que doni veu a tots aquells que no la tenen.

Fa 30 anys als diversos districtes de la ciutat: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí van sorgir projectes de televisió amb la intenció d'explicar el que passava als barris i oferir uns programes realment alternatius. Uns projectes sorgits de la ciutadania i gestionats per entitats. L'any 1991, les 10 televisions van iniciar les emissions regulars a través del canal 39 de l'antiga UHF. De dilluns a diumenge, feien una programació variada centrada en l'entreteniment i la informació de la ciutat. Els treballadors no cobraven i tot es feia amb dedicació, esforç i professionalitat des del voluntariat.

Les 10 televisions de districte i l'Ajuntament van crear conjuntament la marca 'Barcelona Televisió' l'any 1994 convertint-se en la llavor de BTV. Però no va ser fins al 97, que l'Ajuntament va assignar un pressupost per professionalitzar l'activitat de les 10 televisions. Cadascuna va disposar de material tècnic i es va començar a pagar els treballadors. Però el seu objectiu continua sent el mateix: trepitjar els 80 barris de la ciutat, convertir-nos en la veu dels veïns i oferir una informació professional i de qualitat. Des del 2010, la tasca de les 10 televisions de districte es vehicula a través de l'Infobarris, un programa informatiu diari que manté l'esperit inicial: explicar l'actualitat dels districtes.

Ara però les retallades de BTV fan perillar aquests projectes que han sigut la crònica del que ha passat als barris en els darrers últims 30 anys. Unes televisions que s'han convertit en els arxius audiovisuals de la ciutat de Barcelona i que han treballat també en la difusió de la història local, com molt bé sabeu aquells que seguiu aquest bloc, gràcies per exemple als reportatges que apareixen a l'Infobarris.

Alguns exemples els següents:


Des de Memòria de Sants tot el nostre recolzament als companys de totes les televisions de districte.
Si voleu saber-ne més podeu entrar al bloc que han creat els Reporters dels Districtes.


dimarts, 8 de gener del 2013

Masies desaparegudes de Sants

Sants va ser un dels pobles del pla de Barcelona amb més masies. Però l'aparició de l'industria, el creixement urbanístic, la Guerra Civil i més recentment l'especulació urbanística han fet que la gran majoria s'hagin anat perdent i les poques que queden, com La Petita Maria i Cal Bruixa es troben en perill  

-Cal Bacardí
-Cal Barrina
-Cal Bernades
-Cal Biel
-Cal Catà
-Cal Cosme o Cal Cussó
-Ca l’Esperança
-Cal Francès de Cal Cuca
-Cal Freixes
-Cal Gallina
-Cal Gravat
-Ca l’Hereu
-Ca l’Ivo
-Cal Magre
-Cal Mantega
-Cal Mariano Bon veí o la Casa Gran
-Cal Massaguer abans la Cova o Can Pessetes
-Cal Mengala
-Cal Morena
-Cal Mosques
-Cal Mota
-Cal Munné
-Cal Muns del carrer Portbou
-Cal Nicasi
-Cal Nones
-Cal Paretó
-Cal Pastor
-Cal Pau Valent
-Cal Pol
-Cal Polit
-Cal Rius
-Cal Sala
-Cal Santomà
-Cal Serraïma
-Ca la Sileta o Cal Veleta del carrer Sant Frederic
-Cal Tena
-Ca la Tereseta Xerraire
-La Torre de l’Hort Nou
-La Torreta de Sants
-La Torre del Tiritant
-Cal Valent Gran
-Cal Valent Petit
-Cal Valls
-Cal Granota Pobre
-Cal Maians
-La Torre Nova del Vellit
-Ca la Laia

dimecres, 2 de gener del 2013

Una necròpolis romana sota Bonet i Muixí

Avui us enllaço un document publicat a la pàgina www.patmapa.gencat.cat que parla sobre la necròpolis, possiblement romana, que va ser trobada sota la plaça Bonet i Muixi. 

La parròquia de Santa Maria de Sants s'ubica al nucli antic del barri de Sants, més concretament a la plaça de Bonet i Muixi número 5, en el districte de Sants-Montjuïc. La zona està completament urbanitzada i les noves edificacions distorsionen el nucli primitiu del barri. En aquest indret es té notícia que, a prop de l'església, es van trobar restes romanes. Aquestes corresponen a restes de murs romans i sepultures amb tancament de tègula. Desconeixem, la fisonomia del jaciment arqueològic, però pot respondre a una necròpolis romana, malgrat no sabem els materials arqueològics trobats. Potser que sota la plaça Bonet i Muixi encara es conservés part de la necròpolis romana. El jaciment arqueològic estaria en funció a una possible via romana, avui desconeguda. Aquesta necròpolis romana i l'aparició d'un mil·liari, dipositats al Museu d'Arqueologia de Catalunya, (F. X. Menéndez, 1998) configuren la possibilitat d'una via romana, al seu pas pel barri de Sants.