Avui em permeto copiar un article publicat per Dani Cortijo al seu bloc
Altres Barcelones parlant sobre l'enderroc de la casa més antiga d'Hostafrancs o la que molts coneixem com la Casa dels Pollets. Un edifici que ens explicava l'origen del barri d'Hostafrancs i que per molts a més a més era un petit paisatge de la nostra geografia d'infància. Una parada inevitable quan erem petits i anavem cap al centre (o cap a Barcelona, com encara deien els nostres avis).
Segur que tota la gent de la meva edat que vivia a Sants o a Hostafrancs de petits s'havien aturat algun cop davant d'aquells dos aparadors per badar davant de tots aquells pollets de la botiga. I segur que avui en dia a tothom li semblaria un crim tenir unes quantes dotzenes de pollets i d'aneguets a un aparador. Però jo crec que allò ens parlava d'un Hostafrancs més autèntic i més innocent a la vegada, i d'uns orígens rurals en que la gent anava a buscar la llet a les lleteries on hi havia vaques de debò i no bricks. Està clar que en aquell moment, com a nens que erem, no ho podíem entendre i simplement ens miràvem aquells animalons. Avui està prohibit tenir una botiga com aquella, però en canvi no hi ha cap escrúpol en enderrocar el patrimoni històric o permetre, com està passant, que grans fortunes de procedència desconeguda es dediquin a comprar edificis sencers a l'eix comercial més llarg d'Europa.
Aquí l'important és obrir el carrer de Diputació fins a la Gran Via. O sigui, que s'han passat anys criticant les polítiques de Porcioles i els ajuntaments democràtics socialistes o convergents, tant li fa, acaben impulsant mesures pensades des d'òptiques força similars, posant per davant la circulació de vehicles a qualsevol altre criteri. Què serà el proper? Es tornarà a plantejar la Via Ràpida que volien enlloc de la Plaça de Sants? Enderrocaran el Parc de l'Espanya Industrial per omplir-lo de grans torres d'habitatges? No ens hauria d'estranyar tant, al cap i a la fi aquests plans només es van aturar per la fermesa i per
la lluita dels veïns de Sants, d'Hostafrancs i de La Bordeta als anys setanta.
Us deixo amb l'article del Dani.
 |
| Fotografia de Dani Cortijo de l'antic hostal de Joan Corrades a punt de ser enderrocada |
Avui al matí m’he endut un bon ensurt, en passar per Creu Coberta he vist uns operaris destruint a cops de mall l’interior de la finca que ocupa els números 26 i 26bis on fins fa quatre dies hi havia el Rajah Restaurant i una botiga de queviures paquistanesa. Ja feia temps el periodista Néstor Bogajo m’havia advertit que aquell edifici estava afectat per un pla per a construir una avinguda que connectés el carrer Tarragona amb la Gran Via. Però sembla, que ara mateix ja li ha arribat la sentència de mort, igual que li va arribar l’any passat a la botiga centenària “El Rey de las gorras”, que ara és un solar buit on al terra encara s’hi conserva la placa de l’Ajuntament de Barcelona que la condecorava com a botiga centenària. Que tirin un edifici a terra no és una notícia, però que tirin la primera casa del barri, antic hostal de Joan Corrades i Bosch, traginer, fill del poble lleidatà d’Hostafrancs de Sió i qui va donar nom al barri és una cosa com a mínim greu i parlant clarament, una solemne aberració. Quantes cases de tipus rural coneixeu del periode XVIII-XIX per aquesta zona?
L'antic rellotge de sol encara es veu entre la bastida
Doncs aquesta ho és, i el que és més fort és que és la més antiga i la primera del barri. Alguns encara recorden quan era un forn i d’altres més joves la recorden com “la casa dels pollets”, on venien pollets que tots els nens petits admiraven quan passaven pel carrer. A pocs metres de la fira on es fa el Mobile World Congress, al costat del centre comercial de Les Arenes i les fonts de Montjuïc, precisament al lloc on fa ben poc van recostruir les quatre columnes de Puig i Cadafalch, justament a Creu coberta, per allà on passa el bus turístic, a hores d’ara estan enderrocant un edifici antic que és l’embrió i la mare de tot el barri, que porta amb orgull el nom del poble del seu hostaler. Caldrà esperar cent anys a que una comissió reclami reconstruir la casa de Joan Corrades i Bosch o l’Ajuntament de Barcelona tindrà la mínima decència d’aturar el procés de destrucció patrimonial que ha patit la ciutat amb tot tipus de governs en democràcies, estats de guerra o dictadures... Després ens estranya el resultat, just davant d’aquesta casa hi ha botigues de records on venen barrets de mexicà i vestits de flamenca... Després direm que els turistes tenen una imatge distorsionada de la ciutat, que només volen els tòpics turístics de sempre, però no ens estranyem, aquesta ciutat l’estan destruint de fa segles els seus governants, no els turistes.
+Info:
