Els arbres de la carretera

Les obres que es fan a carretera de Sants per tal de renovar les voreres han fet desapareixer tots els arbres. De fa uns dies que volia comentar aquesta bestiesa que ens ha deixat una carretera sense cap element verd i sense cap ombra, només amb uns forats a terra plens de ciment, però volia trobar la millor forma per tal que una noticia actual encaixes en aquest bloc que basicament està dedicat a la història. Casualment, llegint premsa antiga vaig trobar un article que s'adiu perfectament. Aquest article, que porta per titol "Els arbres de la carretera" va apareixer a un dels diaris publicats als nostres barris, El Ressó, Setmanari independent del Districte VII, concretament al número 44, del 13 de febrer de 1925. També us adjunto un article que parla sobre l'actual tala, escrit per Rafael Casas, on trobareu molta més informació.

Els arbres de la carretera

He vist uns homes que amb unes destrals anaven tallant branquetes dels arbres de la nostra carretera. No; no em proposso criticar-los, ho faria malament, ja que els meus coneixements abricultors són molt escassos, comprenc que en una época determinada de l'any, els arbres deuen esporgar-se per a que, al venir maig treguin nova florida... si no han mort.

Lo que vull criticar està a l'abast de tots els coneixements, tothom davant d'un arbre coneixerà de seguida si és dret o tort, veritat? Doncs d'això volem ocupar-nos. Com que encara no tenim señoras concejalas hom creu que l'encarregat de donar les ordres oportunes per a esporgar els arbres, deu ésser un senyor concejal jurado o concejal a seques, que sap un hom?

Supossem que aquest senyor deu tenir atribucions per a fer el canvi dels arbres que es moren, com també les deu tenir per a substituir els que han rebut una trompada de camió, posso per cas, i els ha torçat amb forma que fins en veurem alguns que els seus brancatges creixen dins un balcó, i m'ha sorprés veure aquells homes com a n'aquests arbres els esporgaven al igual que els altres quan crec que lo més lògic seria arrancar-los i possar-n'hi de nous,

Arbres nous? Ara hi corro.

Mirem les voreres i en cançarem de comptar quadrets buits, arbre que s'ha mort, arbre que no s'ha substituit per un altre, arbre que d'una trompada l'han torçat, arbre que segueix tort i creixent i encara l'esporguen perque creixi més; seguint aquest camí, dintre de pocs anys la Carretera farà goig de debò.

Sans és una barriada mancada de jardins i places d'esbarjo, i una sola via que tenim, la qual no costaria gaire arranjar-la bé, l'hem de veure bruta, mal empedrada i amb els seus arbres raquítics i abandonats a la seva sort.

Quin dia acabarà tanta deixadesa?

Tenim dret a demanar a l'Ajuntament més cura per les coses de Sans, ja que com els altres ciutadans de Barcelona paguem cèdules, impostos sobre els lloguers, contribucions, etc, etc.

Volem doncs un millor tractament.

Un català d'Eivissa.

Ruta: El Poble Sec de la Revolució Social del 1936

El proper 17 de juliol, coincidint amb la Festa Major del Poble Sec, es realitzarà una ruta històrica parlant sobre la Revolució Social al barri. La ruta començarà al carrer Nou de la Rambla 169 a les 19h.

Un desgavell urbanistic de fa cent anys

Avui he volgut recollir un article integre que parla sobre el Sants de fa més de cent anys. Aquest article va ser escrit per al diari Sans Nou i es va publicar el 15 de setembre de 1901. És molt curiós veure que, si no fos pel català prefabrià que utilitzen per escriure aquest article, el tema ens podria resultar absolutament actual. Quasi cent deu anys després encara seguim pagant els desgavells urbanistics que ens expliquen al diari Sans Nou. I sense afegir res més us deixo amb aquest article:

SANS NOU, 15 de setembre de 1901, número 9

Quatre mots sobre urbanisació

D'uns quants anys á aquesta banda ha crescut bona cosa la població d'aquesta barriada. Ab l'implantació de novas industrias que donan feyna á numerosos trevalladors, y especialment ab b l'establiment d'algunes fábricas, obertas aquí algunas per primer cop y trasladadas altras á Sans desde l'interior de la ciutat ó de localitats vehinas, s'ha sentit la necessitat d'edificar casas per habitcions, y ab la fundada esperansa de colocar regularment lo capital, s'han anant urbanisant carrers avans poch menos que deserts y obrint y edificant novellas vias que extenen lo perímetro urbá considerablement.

Empero, la urbanisació se fá d'una manera poch ficsa en moltas ocasions, principalment per la falta d'un pla general al que's deguin sometre ls propietaris qu'edifican. Carrers hi ha com Olzinellas, per exemple en que haventse aixecat casas en los solars dels seus extrems, resulta que las del un y las del altre están en diferenta rasant, y en lloch de ermetre unas aceras á igual nivell, fan uns alts y baixos que semblan conspirar contra la integritat de las camas dels traseunts.

Lo carrer d'Abadal, destinat a ser una especie de rambla del barri no es prou alt ni prou baix, perque'l pont del carril que'l parteix no li sigui un destorb del trásnsit rodat y un empantano de mal gust; y altres carrers que ara per ara no cal precisar tampoch se veuhen lliures de desventatjas per l'istil de las apuntadas.

La culpa no és pas dels propietaris, sino de l'Ajuntament, y tal vegada dels concejals que hi representan la nostra barriada, a quins sembla que tocava mirar per l'embelliment de Sans y pels interessos dels propietaris.

Aquestos volguent edificar per no tenir improductius sos diners y en vaga sos terrenos, han tingut de construir segons la rasant que bonament los ha semblat, perque no se'ls ha donat oficialment, per mancar un pla general d'urbanisació; y vejam si algún dia haurán de pagar la dessidia de l'Ajuntament, trovant-se obligats per aquest á aixecar o abaixar las aceras de sas casas, ab perill de quedarse ab los portals massa baixos ó de pujar per una escala de ma per entrar á las botigas segons los casos.

Sembla que ja es hora de pensarhi en establir un criteri per la urbanisació, y de péndres á la barriada de Sans en serio bon xich més que fins ara: perque, la veritat sigui dita que'ls concejals del barri vajin á ofici per la festa major a ferse veure, y tot l'any se fassin dir si senyor pels municipals, es cosa que al públich no li fa ni mal ni be, pero que no's recordin de lo que convé als propietaris y als demés vehins, que's tinguin oblidats los interessos generals, y que's préngui al vehinat com á un zero a l'esquerra, son figas d'un altre paner, que diu el ditxo.

Vaig bé per anar a Sants?

Els nostres barris apareixen a citats a molts proverbis i frases fetes. De vegades, quan entrem en tot aquest món de la paremiologia fins i tot ens podem arribar a sorprendre, ja que molts d’ells en l’actualitat s’han perdut. D’altres en canvi, tot i que potser desconeixem els motius que van generar aquella dita, s’han mantingut i molts de nosaltres encara els hem escoltat de boca de les nostres avies i avis.

Gràcies a la tasca que molts folcloristes i estudiosos de la cultura popular van fer des de finals del segle XIX recuperant i catalogant totes aquestes dites de vegades en podem arribar a coneixer l’origen.

Cal dir també que, d’altres vegades, tot llegint les explicacions que s’han buscat a certes frases fetes podem descobrir històries fantàstiques segurament fruit de la imaginació popular que potser no tenen gaire a veure amb l’autentica explicació de la frase. Però personalment crec que, en qualsevol cas, val la pena coneixer aquestes històries que són les que els antics santsencs i santsenques s’explicaven.

Joan Amades, el folclorista més conegut a casa nostra, va recollir al llarg de la seva vida centenars de provervis, refranys i dites, algunes de les quals relacionades amb els nostres barris, com Esguerrats cap a Sants, Sants és Andorra, A Sants pobres, marxants i esgarrapacristos, Sembla la geganta de Sants o Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs i per noies maques a Sants, de les quals ja he parlat en alguna ocasió, o d’altres, de les quals ja en parlaré més endavant com son Ja som a Sants, Sembla el tísic de Sants o Sembla el billar de Sants.

Una d’aquestes frases fetes relacionades amb el nostre barri, segurament de les més conegudes, és Vaig bé per anar a Sants? Una formula que es fa servir quan es vol expressar que se segueix un camí errat. Amades va recollir el suposat origen d’aquesta història a una entrevista que va realitzar a La Matarranya, una captaire i recollidora de papers que vivia a Sants l’any 1917.

Segons la història recollida pel folclorista, en una ocasió, quan Sants encara era un petit poble quasi desconegut de les rodalies de Barcelona, un ric senyor que sortia de la ciutat pel Portal de Sant Antoni vestit de vint-i-un botons va aturar a un obrer que anava vestit humilment. El ric es va adreçar a l’obrer preguntant-li: Vaig bé per anar a Sants? i l’obrer li va respondre: Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc!

"Sembla la geganta de Sants"

Avui he volgut recuperar una frase feta que recollia Joan Amades a un dels molts llibrets que va publicar, Refranyer Barceloní, però que actualment s'ha perdut totalment, Semblar la geganta de Sants. Aquesta frase feta, que es feia servir per indicar la gran alçada d'una dona, escoltada avui en dia, potser seria fàcil relacionar-la amb els gegants, aquests coneguts personatges de la nostra cultura popular. Però pel que sembla aquesta frase feia referència a una santsenca de carn i ossos.

Segons recull Amades la frase al·ludeix a la minyona d'una família de semigegants que vivien a Sants i que es dedicaven al comerç de latrines. I justament per aquest motiu la mateixa família també va donar origen a una altra frase feta: Més ben plantat que el merdissaire.

Pel que fa a les gegantes de cartró a Sants en tenim dues, la Maria, construïda l'any 1946 per acompanyar les processons de Corpus de Santa Maria de Sants juntament amb el Bartomeu, i la Xinxa, la treballadora del tèxtil que acompanya el Xava, tots dos gegants construïts l'any 1986 pel Col·lectiu d'Artistes de Sants.

Carrer Béthencourt

Avui vull parlar sobre l'origen del nom d'un petit carrer de Sants, el carrer Béthencourt, un carrer que va Santa Caterina a Vallespir.

Aquest és un dels exemples peculiars de la toponimia santsenca, ja que és un nom que res te a veure amb l’història de Sants (ni tan sols amb la de Catalunya). Un carrer que ens recorda un personatge que segons crec no es mereix aquest honor.

Jean de Bethencour fou un noble i corsari d’origen Normand que va conquerir les illes Canàries per al regne de Castellà. Recordem que la progressiva conquesta i colonització de l’illa va supossar el genocidi de la població autoctona, els guanches. Després de la conquesta i evangelització, de la minça població que va sobreviure, molts dels habitants de la illa, així com molts moriscos foren batejats amb el nom del corsari, de manera que encara avui és un cognom habitual a Canàries. Enric III de Castella li atorgà el títol de rei de Canàries i senyor de Lanzarote

Però tornant al carrer cal comentar que curiosament, abans aquest era conegut amb el nom de Canàries. Tot i que popularment tothom el coneixia com el carrer dels Safareigs, ja que era un dels espai on es trobaven els safareigs del barri.

Campanya per recuperar la Lleialtat Santsenca

Avui he volgut comunicar-vos una de les darreres iniciatives que han sorgit al barri, la campanya per recuperar l'edifici de la Lleialtat Santsenca, una de les cooperatives de consum històriques de Sants. Us adjunto el manifest que s'ha elaborat.

Trobareu més informació sobre la campanya i sobre com, si sou d'alguna entitat del barri, us podeu afegir a aquest manifest a la web:

http://lleialtat.wordpress.com/

RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA

Manifest inicial per un nou equipament autogestionat al barri
Per uns usos veïnals, cooperatius i de cultura popular

NECESSITEM ESPAIS PER A LES ENTITATS DEL BARRI!

A Sants, les entitats que dinamitzem el teixit social del barri ens trobem amb un
problema endèmic pel que fa a la qüestió dels espais. Tant per a seus socials pròpies,
com per a realitzar activitats quotidianes, les associacions de veïns i veïnes, els grups de
cultura popular, els ateneus, els esplais, els grups de joves, les cooperatives de consum,
etc, sovint ens trobem en precari a causa dels preus del mercat immobiliari i pel poc
recolzament rebut des de l’Administració. Aquestes mancances han estat pal·liades –fins
ara- amb grans esforços associatius fets per cada entitat, però pensem que avui ha
arribat l’hora de sumar forces i disposar, junts, d’un gran equipament col·lectiu per a
les entitats de Sants. Un projecte necessari per a les entitats i necessari pel barri, que
requereix d’estructures estables on cohesionar els llaços socials a nivell local.

RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA!

Un dels edificis emblemàtics del barri, l’antiga cooperativa obrera La Lleialtat
Santsenca del carrer Olzinelles, és buida, és de propietat municipal, està catalogada
com a equipament i està protegida. És, per aquestes característiques, una oportunitat
per a fer-hi l’equipament que necessitem. La pròpia història de l’edifici, aixecat als anys
20 pel veïnat treballador del barri per a realitzar-hi una cooperativa de consum, justifica
plenament els usos socials i autogestionats que proposem. Volem recuperar la
memòria cooperativa del nostre barri impulsant projectes actuals de vida cooperativa,
volem que el llegat històric de Sants tingui projecció per als dies d’avui. Volem
realitzar, a l’antiga Lleialtat Santsenca, un nou centre de recursos veïnals,
cooperatius i de cultura popular.

ENTRE TOTES I TOTS, GUANYAREM LA LLEIALTAT!

Ens aquests darrers mesos, a instància de diferents entitats, s’ha constituït al barri un
Grup de Treball per engegar un procés col·lectiu de reivindicació de l’espai, així com
un motor per a generar propostes per a la futura gestió de l’equipament. Poc a poc, hem
anat definint els usos que requerim, el model de gestió que desitgem, així com les
propostes arquitectòniques de rehabilitació que possibilitin tornar a donar vida a l’antiga
cooperativa, i que aquesta vida sigui útil i gestionada directament per les entitats i
pel barri. Ara proposem donar a conéixer aquest procés, ampliar la participació a les
entitats i persones interessades en el projecte, i iniciar el camí per a guanyar un nou
somni per als barris de Sants. Tal i com ens ensenya el passat (Cotxeres, Vapor Vell,
l’Espanya Industrial), cal que tot el veïnat s’impliqui amb aquesta nova aposta
col·lectiva. Doncs entre totes i tots, guanyarem la Lleialtat.
L’Entitat sotasignant recolza la campanya “Recuperem La Lleialtat Santsenca”: