dijous, 27 de maig del 2010

Campanya per recuperar la Lleialtat Santsenca



Avui he volgut comunicar-vos una de les darreres iniciatives que han sorgit al barri, la campanya per recuperar l'edifici de la Lleialtat Santsenca, una de les cooperatives de consum històriques de Sants. Us adjunto el manifest que s'ha elaborat.
Trobareu més informació sobre la campanya i sobre com, si sou d'alguna entitat del barri, us podeu afegir a aquest manifest a la web:
RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA
Manifest inicial per un nou equipament autogestionat al barri
Per uns usos veïnals, cooperatius i de cultura popular



NECESSITEM ESPAIS PER A LES ENTITATS DEL BARRI!

A Sants, les entitats que dinamitzem el teixit social del barri ens trobem amb un
problema endèmic pel que fa a la qüestió dels espais. Tant per a seus socials pròpies,
com per a realitzar activitats quotidianes, les associacions de veïns i veïnes, els grups de
cultura popular, els ateneus, els esplais, els grups de joves, les cooperatives de consum,
etc, sovint ens trobem en precari a causa dels preus del mercat immobiliari i pel poc
recolzament rebut des de l’Administració. Aquestes mancances han estat pal·liades –fins
ara- amb grans esforços associatius fets per cada entitat, però pensem que avui ha
arribat l’hora de sumar forces i disposar, junts, d’un gran equipament col·lectiu per a
les entitats de Sants. Un projecte necessari per a les entitats i necessari pel barri, que
requereix d’estructures estables on cohesionar els llaços socials a nivell local.

RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA!

Un dels edificis emblemàtics del barri, l’antiga cooperativa obrera La Lleialtat
Santsenca del carrer Olzinelles, és buida, és de propietat municipal, està catalogada
com a equipament i està protegida. És, per aquestes característiques, una oportunitat
per a fer-hi l’equipament que necessitem. La pròpia història de l’edifici, aixecat als anys
20 pel veïnat treballador del barri per a realitzar-hi una cooperativa de consum, justifica
plenament els usos socials i autogestionats que proposem. Volem recuperar la
memòria cooperativa del nostre barri impulsant projectes actuals de vida cooperativa,
volem que el llegat històric de Sants tingui projecció per als dies d’avui. Volem
realitzar, a l’antiga Lleialtat Santsenca, un nou centre de recursos veïnals,
cooperatius i de cultura popular.

ENTRE TOTES I TOTS, GUANYAREM LA LLEIALTAT!

Ens aquests darrers mesos, a instància de diferents entitats, s’ha constituït al barri un
Grup de Treball per engegar un procés col·lectiu de reivindicació de l’espai, així com
un motor per a generar propostes per a la futura gestió de l’equipament. Poc a poc, hem
anat definint els usos que requerim, el model de gestió que desitgem, així com les
propostes arquitectòniques de rehabilitació que possibilitin tornar a donar vida a l’antiga
cooperativa, i que aquesta vida sigui útil i gestionada directament per les entitats i
pel barri. Ara proposem donar a conéixer aquest procés, ampliar la participació a les
entitats i persones interessades en el projecte, i iniciar el camí per a guanyar un nou
somni per als barris de Sants. Tal i com ens ensenya el passat (Cotxeres, Vapor Vell,
l’Espanya Industrial), cal que tot el veïnat s’impliqui amb aquesta nova aposta
col·lectiva. Doncs entre totes i tots, guanyarem la Lleialtat.
L’Entitat sotasignant recolza la campanya “Recuperem La Lleialtat Santsenca”:

divendres, 14 de maig del 2010

La Creu Coberta

Poques vegades em remunto en el temps més enllà de l'edat mitjana per parlar d'algun espai dels nostres barris, però avui si que ho faré. Anirem fins a l'època romana, moment en el qual el plà de Barcelona ja es trobava centuriat però només era ocupat per una petita ciutat de 10 hectàreas i per algunes viles que la rodejaven.

Aquesta ciutat, a mig camí entre Empúries i Tàrraco, es trobava perfectament enllaçada per un vial que anava per la costa en paral·lel a la Via Augusta i que comunicava amb aquesta.
La via Augusta comunicava Roma, la capital de l'imperi amb Gades, actual Cadis. Si ens movem encara per molts carrers de la ciutat actual, podrem seguir el trajecte d'aquest vial. Podriem caminar per l'eix que formaven els carrers Corders, Carders i Bòria fins a la Plaça de l'Àngel, on hauriem trobat les portes de la ciutat romana i per on hauriem entrat cap al Cardo Maximus. Des d'allà podriem seguir pel carrer Llibreteria, la plaça de Sant Jaume i el carrer del Call fins sortir de la ciutat. Un cop fora aquest camí seguia pels actuals carrers Boqueria i Hospital cap a l'avinguda Mistral, la Creu Coberta i la carretera de Sants.

De fet tot aquest darrer tram durant molt de temps es va anomenar el camí de Sants. Arribats a aquest punt, a la Creu Coberta avançarem en el temps. A l'espai on actualment trobem la Plaça de braus de Les Arenes es podia trobar un petit turó anomenat el Coll dels Inforcats. Aquest nom, que prové del llatí, inforcatos vol dir cruïlla de camins.

En aquest coll l'any 1344 es va aixecar una creu de terme municipal que posteriorment va ser coberta per un templet. Aquesta creu, destruïda el 1823 pels liberals va ser novament aixecada el 1866 en un moment en que es va reparar la carretera Reial que anava de Barcelona a Madrid.

En aquest camí que s'apropava a la ciutat, des del segle XV i fins l'any 1715 es van situar les forques amb els executats, de forma que servís d'escarment als que s'apropaven a Barcelona. Aquest paisatge esgarrifós va compartir espai, entre el 1584 i el 1785 amb molins de vent que servien per moldre el blat que alimentava la ciutat i amb les freqüents batalles, operacions militars i campaments de setge que va patir Barcelona. Fins i tot a la Creu Coberta es va edificar un punt fortificat del Castell de Montjuïc, la Torre de'n Damians.

Des d'aquest punt es podien seguir camins cap a Martorell, Sant Boi i el delta del Llobregat. Si seguiem per on passava l'antiga carretera es podia arribar a Sants, un petit poblet pagès, que envoltava l'església de Santa Maria.

Tornant a la Creu Coberta podem indicar que, durant molt de temps, va ser la fita que ens marcava l'entrada al municipi de Sants. Aquest espai, amb les forques i el petit carner que hi havia a sota es va anar convertint en un lloc misterios i al que molta gent tenia por. Com narra Joan Amades "Era costum, en passar per davant de la creu, resar una oració per l'ànima de l'infeliç que penjava de la forca (...) al peu de la forca hi havia un carner on queien les despulles que es desprenien dels pobrets penjats. Era tingut com un lloc esgarrifós i ningú no s'hi acostava" El mateix Joan Amades també ens recull diverses llegendes molt sucoses sobre la Creu Coberta, llegendes que en una altra ocasió, més detingudament, ja narraré.

Durant el regnat de Carles III de Borbó, es van iniciar moltes obres per modernitzar el país. Obres en les quals fins i tot es va mobilitzar l'exercit i els enginyers militars. L'any 1764 es va iniciar la construcció d'una carretera que sortia del Portal de Sant Antoni, que avançava per l'avinguda Mistral fins la Creu Coberta i que des de aquí seguia en línia recta fins a Esplugues.

Aquesta carretera, d'entrada a Barcelona, ben aviat es va anar omplint d'hostals pensats per als viatgers i carreters, un dels quals, va donar nom a tot el barri que hi hauria al voltant d'aquesta via, Hostafrancs. Però d'això ja en parlarem un altre dia.

dilluns, 10 de maig del 2010

Plaça de Victor Balaguer


Aquesta plaça, que era on actualment podem trobar l'encreuament de Sants amb Brasil, va ser coneguda per tothom com la plaça del niño per ser el lloc on hi havia la coneguda font que veieu a la fotografia. Però en realitat va tenir tres noms: plaça de la Vila, plaça de la Constitució i finalment plaça de Victor Balaguer.

Sants, com molts dels altres pobles agregats a partir del 1897 es va trobar amb un problema de noms als carrers, ja que molts d'aquests pobles compartien noms a places i carrers. Podem imaginar que gairebé cada poble tindria una plaça de la Vila o una plaça de l'Església, per exemple. Això va fer que molts carrers, a partir de l'agregació canviesin els seus noms.

Efectivament, com ens indica l'antic nom d'aquesta plaça, ja desapareguda, aquí es on es podia trobar l'ajuntament de Sants, l'edifici que va ser assaltat durant la revolta de quintes del 1870 i on també treballaria l'alcalde segrestat el 1848 en el conegut com el segrest dels lladres del pou. En aquesta mateixa plaça era on els capellans acomiadaven el dol que anava amb el difunt fins al cementiri. Així ho indicaven les Rajoles de les Ànimes, que es podien veure aquí, i així també ens ho indica el nom d'uns dels carrerons propers, el carreró de les Ànimes.

Aquesta plaça va desapareixer amb la construcció del cinturó, unes obres que seccionaven el barri per la meitat i que feien perillar les vivendes de molts veïns de Sants, i sobre les que algun dia caldria parlar detingudament.

divendres, 7 de maig del 2010

Carrer Olzinelles


Avui, en la nostra ruta per la història i l'origen dels noms dels carrers de Sants, ens aturarem al carrer Olzinelles. Pel que sembla, segons recull l'historiador santsenc Josep M. Vilarrúbia Estrany aquest carrer en el seu origen va ser conegut com el carrer de l'Església. Més endavant es va convertir en el carrer de la Mina, ja que es va dedicar al Marquès de la Mina, i posteriorment es va dedicar al Canonge Pibernat.

Finalment el carrer va rebre el nom de Olzinelles, nom que ja tenia la part baixa d'aquest mateix carrer.

De fet, la configuració actual del carrer no la trobariem si ens remuntem molt en el temps, ja que l'edifici on actualment hi ha l'Escola Perú era propietat de la família Piera. Una casa pairal anomenada Ros de Mayol, finca que arribava més enllà d'Olzinelles.

Part del terreny que ocupa el carrer era la finca de la Marquesa d'Olzinelles, que ha donat origen al seu nom. Si consulteu el nomenclator de la ciutat trobareu la següent referencia: Ramon d'Olzinelles i de Romero succeí sa muller Josepa de Fos i de Ravella en la propietat dels terrenys situats en el "camp de la Plaça", abans "camp de Cal Tet". En fou hereu el seu fill Hermenegil d'Olzinelles Fos i Ravella, comte d'Olzinelles.

Al carrer Olzinelles, al llarg de la Guerra Civil, els veïns es van organitzar per construir, com a mínim, un parell de refugis antiaeris, el número 15 i el 487. Al mateix carrer, al número 30 podreu trobar la seu del Centre Social de Sants, l'associació de veïns del nostre barri, entitat a la que debem, gràcies a les múltiples lluites que ha mantingut des de l'any 1971, moltes de les victories ciutadanes que Sants ha assolit sobre projectes urbanistics i sobre aquells que tenen formes de veure la ciutat que no són gaire humanes. Una entitat que un dia d'aquest es mereixeria una actualització per parlar-ne.

A la fotografia podeu veure un tramvia entrant pel carrer Olzinelles l'any 1965

divendres, 30 d’abril del 2010

La ciutat subterrània, un refugi sota el carrer Juan de Sada



Sants no va ser un dels barris més bombardejats al llarg de la Guerra Civil, però el fet que fos un barri amb teixit associatiu important amb ateneus, sindicats, cooperatives, comissions de festes... va possibilitar que fos un dels barris de Barcelona on es van construir més refugis.

En l’actualitat molts d’aquests refugis han estat destruits o es troben en un perill imminent.

El cas més recent el trobem al voltant del carrer Juan de Sada, on un projecte urbanistic, al que s’oposen molts veïns del carrer, en fa perillar alguns dels refugis que hi ha sota aquells carrers.

Com alguns veïns comenten, tot aquest espai resultaria tota una ciutat subterrània. Efectivament, sota aquests carrers es van edificar alguns dels primers refugis antiaeris de la ciutat.

Amb l’amenaça dels bombardejos l’Ajuntament va encarregar uns 25 refugis a l’empresa Material y Obras S.A. que van servir com a proves pilot. Pel que sembla els refugis que trobem al subsol de tot aquest espai serien alguns d’aquests.

Segons els testimonis aquests refugis estarien pensats en xarxa, de forma que es comunicarien els uns amb els altres. De moment, a falta de poder confirmar aquest aspecte parlaré sobre dos d’aquests refugis.

-Refugi al carrer Roger entre Portbou i la Rambla Brasil
Aquest refugi sembla ser que fou el segón construit a tota Barcelona i fa uns 300 metres amb un túnel d’una amplada de 1’80 m i una alçada de 3 metres. El refugi tenia 5 accesos.

-Refugi del carrer Juan de Sada, entre París i Iolanda
Aquest refugi, que va pel subsol del carrer Juan de Sada, del carrer París (actual Avinguda Madrid) fins al carrer Iolanda (actual Violant d’Hongria) feia 140 metres lineals i és un espai de 3 metres d’alçada i 2’40 metres d’amplada que podia allotjar 1200 persones. S’hi podia accedir l’Avinguda Madrid amb dues entrades al carrer Violant d’Hongria i pel carrer Roger. Aquest refugi, catalogat amb el número 3 de registre es va construir pensant en reconvertir-lo en una futura claveguera.

-Refugi al carrer Fisas
Alguns veïns també afirmen que sota el carrer Fisas es va construir un altre refugi amb dues entrades, una al carrer Violant d’Hongria i una al carrer Roger.

Si teniu dades, imatges, planols o testimonis sobre algun d’aquests refugis o qualsevol altre dels construits a Sants, Hostafrancs i La Bordeta recordeu que podeu contactar amb mi al correu: memoriadesants@gmail.com i amb totes les informacions recollides seguiré investigant i publicant articles sobre el tema.

Per als que teniu Facebook també podeu trobar un grup especificament fet per demanar que s’aturi la destrucció del patrimoni santsenc.

dimarts, 27 d’abril del 2010

El Mercat de Sants


Durant molts anys, abans que Sants tinguès un mercat fixe, els venedors del barri es podien trobar al llarg del carrer Sant Crist, que era una de les principals vies del municipi, el camí reial. Però aquest petit mercat improvisat es va quedar petit quan, fruit de l’arribada de les fàbriques, Sants va multiplicar la seva població.

Pocs anys després de la posada en funcionament del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial Sants va tenir el seu primer mercat. Aquest primer mercat es va situar a la plaça Osca, que tot just començava a urbanitzar-se per acollir la primera immigració de Sants.

L’any 1864 al mercat de la plaça Osca es va inaugurar un cobert metàl·lic permanent. El mercat creixia, arribant a la xifra de 543 parades als primers anys del segle XX. En aquell moment el Mercat de Sants era un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona, superat tan sols pels grans mercats del centre de la ciutat.

Aviat el mercat es va quedar petit i la seva activitat, que s’estenia per tots els carrers dels voltants, va començar a resultar molt molesta. Així l’any 1892 seixanta-cinc veïns van demanar a l’Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys a l’Hort Nou, on hi havia un mas i uns safarejos. Finalment l’ajuntament santsenc va comprar els terrenys i va encarregar un projecte a l’arquitecte municipal, Jaume Gustà i Bondia, autor d’alguns dels edificis municipals de Sants, com l’Alcaldia o el Cementiri.

Però l’any 1897 Sants va ser agregat a Barcelona i els plans de l’antic ajuntament santsenc, que de fet estaven aturats, no es van realitzar mai. El consistori barceloní va encarregar un nou projecte, en aquest cas a Pere Falqués i Urpí. Tot aquest canvi de projectes i els tramits administratius posteriors van fer endarrerir l’inici de les obres.

Durant un llarg periode de temps els veins del barri van seguir patint els inconvenients del mercat de la Plaça Osca, fins que finalment l’any 1913 l’alcalde de Barcelona va inaugurar el nou mercat.

Els santsencs que van assistir a la inauguració van descobrir un edifici d’inspiració modernista, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. A les portes del mercat també es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona.

Avui, noranta-sis anys després de la inauguració el Mercat haurà d’afrontar noves etapes de provisionalitat a la Rambla de Badal amb la incertessa de saber com serà quan es tornin a obrir les seves portes. De moment, potser el millor sigui recordar-lo tal i com era fins ara.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Sant Jordi, 1936



Avui, que queden pocs dies per Sant Jordi, he volgut compartir aquesta imatge amb tots vosaltres. És una foto que podreu trobar a l'Arxiu Històric de Sants i que prové del fons de la UEC de Sants. A la imatge podeu veure una parada de la Biblioteca Popular de Sants a la porta de Cotxeres, el 23 d'abril del 1936.
Al llarg dels anys 30 foren moltes les entitats, ateneus i cooperatives que treballaren per apropar la cultura, i l'esport, al poble. Una gran part de la població havia restat marginada fins aleshores de necessitats fonamentals com l'educació.
Al barri un ateneu molt important en aquells anys de la Segona República va ser l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, que entre moltes altres tasques de difussió cultural, va crear una biblioteca recollint donacions particulars o comprant aquells llibres que es creien interessants. Gràcies a iniciatives com aquesta els treballadors i les treballadores de Sants van poder teni accés a autors com Tolstoi, Dickens, Marx o Eugeni d'Ors, entre molts d'altres que apareixen al catàleg.
Aquesta tasca no es va aturar ni amb el començament de la guerra i la secció de Biblioteca de l'Ateneu va ajudar a nodrir de llibres les biblioteques que es van instal·lar al front, on també hi havia milicians de l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant.
Com molts podeu imaginar, tota aquesta feina va quedar aturada amb la caiguda de Catalunya. L'Ateneu va ser un dels molts punts de la ciutat on els vencedors van realitzar incautacions de documents, molts dels quals van acabar a l'Arxiu de Salamanca.