dijous, 25 de juny de 2015

Patrimoni quilòmetre 0

Ara que els grans mitjans de comunicació han descobert que és més sostenible consumir un tomàquet del Maresme que un altre que ha vingut des dels Països Baixos, potser ha arribat el moment de retornar la lògica a la resta de camps on la voràgine consumista ens havia fet perdre el nord. Grans receptes que tot i presentar-se com a noves generalment només impliquen recuperar el que les nostres mares i pares ja sabien.

Potser es fa difícil veure el paper de la història en tot això, més enllà d’explicar-nos els exemples de les societats que exhaurint els recursos es van condemnar a si mateixes. Com el cas de l’Illa de Pasqua, on segurament van tallar tots els arbres per realitzar els coneguts moais abocant la societat al col·lapse. Però no cal anar fins a l’oceà pacífic per descobrir que patrimoni natural i patrimoni històric poden tenir més en comú del que ens podríem arribar a imaginar.

Qui més qui menys en els darrers anys ha fet algun esforç a casa per disminuir el consum elèctric: posar bombetes de baix consum, comprar-se electrodomèstics més eficients, no obrir les finestres quan es té aire condicionat… Però sabeu quin sector s’emporta la palma en tema de consum energètic a l’estat: la construcció. Mentre que el consum energètic dels habitatges representa un 15% del total, el percentatge atribuïble a la construcció arriba al 40%. Fer un edifici del tot nou pot equivaldre a dècades del consum que es realitzarà a l’interior d’aquest.

La Model del Segle XX. Fotografia de Carme Illa
I crec que és en aquest camp on el patrimoni històric pot jugar la seva carta. Té sentit seguir construint i enderrocant quan hi ha edificis buits que poden tenir segones vides? Un benefici ambiental al qual, a més a més, podríem afegir-hi un benefici social si pensem bé els nous usos d’aquests vells i bells immobles. Al districte tenim un grapat d’exemples: la Model del Segle XX, la Masia de Cal Bruixa, o la Masia de Can Cervera. Edificis que ara estan en perill per plans urbanístics però que podrien servir de model per demostrar que en això del patrimoni també existeix el quilòmetre 0.

divendres, 19 de juny de 2015

V Jornades Romanes de Barcelona a Creu Coberta

Aquest cap de setmana tornen les Jornades Romanes de Barcelona a la Creu Coberta.

Unes jornades que conjuguen botiguers, firaires, espectacles de gladiadors, jocs per a la canalla, recreacions històriques, artesans, conferències i divulgació històrica i molt més. 


dilluns, 15 de juny de 2015

Enregistrem la memòria - Tots els programes

L’objectiu d’aquest projecte és enregistrar la memòria històrica dels veïns dels nostres barris de la mà dels seus propis protagonistes amb referència a diversos àmbits. 

Com bé sabeu, des del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta sempre han estat amatents al treball relacionat amb la recuperació de la memòria històrica. En aquests moments, i amb l’acompanyament de Sants 3 Ràdio, volem compilar tota una sèrie de material fonogràfic de persones ja molt grans que van viure el període republicà, la guerra civil i la desfeta per poder disposar d’un important arxiu recopilatori des de diversos prismes de tots aquells processos històrics significatius de la dècada dels trenta en el Districte de Sants - Montjuïc. 

Una tasca com aquesta és relativament fàcil de compilar, però planteja una enorme dificultat de poder arribar a posar-nos en contacte amb aquest segment de la ciutadania que actualment és d’edat molt avançada i té especials dificultats d’assabentar-se d’un àmbit d’investigació d’aquestes característiques. 

La ràdio local és doncs un bon element per arribar en aquest segment d’edat i poder així crear un arxiu fonogràfic de la Memòria Històrica dels nostres barris.

Horari: Dissabtes a les 10 del matí i dimecres a les 8

Equip: Guió i presentació: Agus Giralt i Pepita Gàlvez. 
Tècnics de so i disseny: Jordi Lozano i Oleguer Forcades. 

A continuació podeu consultar i escoltar els programes emesos

29- La Guerra Civil
30- Anys de fam a la Postguerra
31. El Centre Social de Sants
32- L'Associació de veïns de Badal, Brasil i La Bordeta
33- Un cop d'ull a Sants
34- Can Batlló, història d'una lluita
35- Un dia de feina a la Bordeta
36- Un dia de feina a la Bordeta 2a part
37- Vides de dedicació
38- El Cros Popular de Sants
39- Una història de futbol a Sants
40- Cadires al carrer
41- Records d'infantesa
42- Records d'infantesa 2a part
43- Vides de barri
44- Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta
45- Fem pinya al barri, els Castellers de Sants
46- Escoles de Sants
47- Un temps pel lleure
48- Més de cent anys de mercats
49- Paisatges que canvien, el Sants antic
50- Treballar a Can Batlló
51- Dues vides de teatre
52- Quan baixa la persiana, negocis que ja no hi són
53- La Guerra Civil
54- El Districte des del 104 de la Creu Coberta





diumenge, 14 de juny de 2015

Camins de Nit


Els alumnes de l'Institut Lluís Vives presenten el proper 18 de juny Camins de Nit, infants perduts dels exilis.

La representació tindrà lloc a l'Institut al carrer de Canalejas 107.

divendres, 5 de juny de 2015

La cantonada de l’enroc

Imagineu un despatx ostentós amb mobles recarregats i cars, quadres que han sigut comprats gairebé a tant el metre quadrat, lleixes plenes de llibres que no s’han obert mai, una figura de la Moreneta, plaques d’agraïment del Barça i alguna fotografia amb algun futbolista popular. Imagineu que a l’espai més destacat hi ha dues fotos del propietari del despatx, una amb Joan Pau II i una amb Joan Carles de Borbó. Completeu aquest quadre barroc amb una escultura del Quixot i una dedicada a un paleta.

Al fons una taula, també luxosa. Per sota d’aquests botons per controlar qui entra i surt del despatx, a sobre un mapa de la ciutat de Barcelona. Rere la taula, aposentat a una butaca de cuir, ostentosa com un tron, un petit personatge ridícul que es mira el planell amb avidesa. Davant dels seus ulls 633 km² de sol edificable. I és que per ell no existeix a Barcelona sol que no sigui edificable.



Es mira la ciutat però no hi veu la seva bellesa, ni la perfecció geomètrica de Cerdà, ni la riquesa dels seus barris i del seu teixit associatiu. Dins el seu caparronet termes com patrimoni només tenen sentit en l’àmbit econòmic. Es mira la ciutat però en realitat el que es dibuixa davant dels seus ulls és un tauler d’escacs per on mou exèrcit d’advocats, arquitectes i uns morenos que fan la feina bruta, el rol dels peons. Reteniu aquest personatge al vostre cap que ja hi retornarem.

L’Institut d’Estudis Catalans defineix el terme Màfia amb dues accepcions. La primera: Associació secreta d’origen sicilià que té com a objectiu el control d’activitats econòmiques i polítiques en benefici propi, i que actua mitjançant extorsions, suborns, intimidacions, represàlies, etc. La segona: Grup de persones excessivament influent dins el seu ambient. Per complir les condicions de la primera accepció al nostre protagonista només li faltaria ser sicilià i que la seva empresa fos secreta, però la segona la compleix sobradament.

La carrera delictiva del nostre protagonista arrenca, com a mínim públicament, el 10 de setembre de 1976, quan el Jutjat Especial de Delictes Monetaris el va condemnar com a responsable d’un delicte consumat de contraban monetari per 6 milions de pessetes. Ell havia estat relacionat amb Maria Luisa Guerra, membre d’una organització de tràfic monetari que havia tret de l’estat 4.478 milions.

Però abans de descobrir el nom del personatge, tot i que potser la majoria ja el coneixereu, retornem als seus orígens. Va néixer el 7 de gener de 1931 a Baracaldo, tot i que la primera infància la va viure a Port Bou, ja que el seu pare era funcionari de duanes. L’any 1938 la seva família s’instal·là a una Barcelona enfonsada per la guerra civil. Com acostuma a passar, aquest petit home, no va fer la seva fortuna treballant, es va enriquir de cop per allò que els comentaris habitualment masclistes designen com un braguezao. El nostre petit home es va casar amb la filla d’un important promotor immobiliari i aviat va fer-se amb el control de l’empresa.

L’any 1966 l’empresa va ser liquidada i els actius repartits entre la família, però allò no significà per res el final del holding, al contrari. L’any 1967 Franco va promoure un decret que limitava la construcció d’habitatges de renda limitada i afavoria les de renda lliure, tot un senyal pel nostre petit home, que només 15 dies més tard del decret va registrar 11 companyies al seu nom com a president i al de la seva dona com a secretària. Com segur que ja sabeu estic parlant de Jose Luís Núñez, en castellà, com es feia dir durant el franquisme.

Nuñez és el gran responsable de la destrucció de patrimoni a Barcelona, descobrim algunes de les seves víctimes. La Casa Trinxet, una esplèndida obra de Puig i Cadafalch construïda entre el 1902 i el 1904 i que era ubicada al carrer Còrsega 268. Tot i la campanya iniciada per molts intel·lectuals barcelonins, entre els quals es trobava Oriol Bohigas, que proposaven que es convertís en un museu del modernisme, l’edifici va ser enderrocat l’any 1968 amb el suport del consistori de Porcioles...

Les destruccions foren moltes i molt variades, i l’empobriment arquitectònic de l’Eixample evident, que va veure com moltes de les seves cantonades s’omplien d’edificis clonats els uns dels altres. Unes destruccions que van convertir a Nuñez en el rei dels xaflanes. Les piconadores de Núñez van fer caure, entre d’altres, la fàbrica de filats, cotó i cànem que es trobava al carrer Casanova amb Diputació o els tallers dels Magatzems El Águila, al carrer Sepúlveda amb Rocafort. Però una cantonada es va resistir a Nuñez, la de Gran Vía amb Viladomat, la Casa Golferichs.

L’antic xalet que l’enginyer Macari Golferichs va encarregar a l'arquitecte Joan Rubió l’any 1901. Un edifici que l’any 1909 va ser venut a l'Institut Religiós de les Monges Dominiques de la Presentació, una escola que estaria activa fins al 1972, any en què va tancar l’escola. Una cantonada lliure a l’Eixample va cridar a Nuñez com una mosca a la mel. S’enderrocaria l’edifici i es faria un centre comercial. Però el veïnat de l’Esquerra de l’Eixample va començar a fer campanya intensa que fins i tot va realitzar una tancada. Els veïns reclamaven espais per a equipaments i a la vegada exigien la defensa del patrimoni arquitectònic. Una lluita que s’allargaria fins al 1981 quan l’Ajuntament de Barcelona va comprar l’edifici.

De traca i mocador també és el fet que l’ajuntament donés permís a Nuñez per construir una illa de cases ocupant un espai on estava prevista que es faria la prolongació de la Sagrada Família. És a dir, va construir i vendre pisos que ja se sabia que amb el temps havien d’anar a terra. Josep Lluís xutava el problema cap endavant per què se’l trobessin al cap de 40 o 50 anys.

Però la destrucció de patrimoni que no és un fet exclusiu dels anys de Porcioles, projectes moderns han seguit la mateixa línia en diversos exemples: La Rotonda, un edifici construït entre 1906 i 1918 per Adolf Ruiz i Casamitjana i que va ser ampliat per Enric Sagnier l’any 1920 ha sigut danyat irreparablement tot i ser un immoble que figura al Catàleg Arquitectònic de Barcelona i a la ruta del Modernisme. Si hi ha negoci, poc importa si s’emporta per davant un dels pocs trams visibles del Rec Comtal, la séquia que abastia la ciutat de Barcelona des de l’edat mitjana, per edificar un hotel o si converteix un barri com Vallcarca en un solar.

El nostre rei es mira el tauler, Barcelona. Davant seu tota la ciutat i a l’altre cantó l’alcalde de torn, no importa qui sigui. Qualsevol metre quadrat és útil per al nostre rei. De vegades per construir-hi, de vegades per enrocar-se. L’enroc, la clau de tot, el moviment de fortificació en què el rei, als escacs, es protegeix amb la torre dels atacs enemics. Amenaçant amb grues, que són les torres del nostre rei, de vegades per construir, d’altres només per forçar escenaris de negociació: edificar al Parc de l’Oreneta, denunciar als veïns de Porta pels seus horts urbans… Tot s’hi val.

dimecres, 3 de juny de 2015

Memòria de Sants a Field Trip


Després d'uns quants mesos de treball intens us puc presentar un projecte que em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres. A partir d'ara podreu trobar alguns dels continguts de Memòria de Sants caminant pel carrer, i ho podreu fer gràcies a una aplicació de Google, Field Trip. Una aplicació que un cop instal·lada al mòbil us avisarà cada cop que passeu per un espai que pot ser interessant o que amaga una història.

De moment trobareu 50 punts que us enllacen directament als continguts del bloc. Punts geolocalitzats que es troben als nostres barris i a alguns dels barris propers. Un llitat que poc a poc s'anirà ampliant per tal que tots els espais que puguin ser interessants al barri puguin ser explicats.

Si us interessar podeu llegir més al següent enllaç.



dimarts, 2 de juny de 2015

Enregistrem la memòria 21 - Joguines d'ara i de sempre

Guia de patrimoni

Us presento una guia per poder descobrir elements de patrimoni dels nostres barris. Un post que s'anirà ampliant amb el temps amb noves entrades.

Ateneu de Sants
Can Batlló
Can Vies
Cal Bruixa
Cal Cros
Cal Ros de Maiol
Capella del Sant Crist
Carrer Demòstenes
Carreró de les ànimes
Carretera de Sants
Casa del Rellotge
Casa de Paulí Pallàs
Casa Gran
Casa Jaume Estrada
Casaramona 
Casinet d'Hostafrancs
Castell de Montjuïc
Cementeri de Sants
Centre Social de Sants
Ciclista
Cotxeres del tramvia
Drac
Empar Obrer
Escola Lluís Vives
Escorxador General
Espanya Industrial
Estació de Magòria
Estació de Sants 
Fàbrica de Tints i Aprestos, S. A. Minguel
Font del Nen
Font dels Tres Mars
Font del Xato
Lleialtat Santsenca
Mercat de Sants
Mercat d'Hostafrancs
Model del Segle XX
Paral·lel
Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors
Parròquia de l'Àngel Custodi
Parròquia de Santa Maria de Sants
Parròquia de Sant Medir
Petita Maria
Plaça de Braus de les Arenes
Plaça d’Osca
Plaça Herenni
Presó Model
Rambla de Badal
Refugi de la Plaça de Màlaga
Seu dels Districte
Serra i Balet
Sotscentral del Ferrocarril Metropolità Transversal