dimecres, 18 de setembre de 2013

Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta

Avui tinc el plaer de parlar-vos un nou llibre del company historiador Josep M. Vilarrúbia-Estrany, la persona que se'ns dubte més ha investigat i escrit sobre la història dels nostres barris. De fet més que un nou llibre hauria de dir una nova col·lecció en la que recollirà alguns dels articles que al llarg del temps ha anat fent. Us deixo amb la seva presentació.

Amics,

Un nou any i això vol dir una nova publicació.

Amb el títol conjunt de Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta Enguany he volgut iniciar una sèrie de publicacions, d’aquests barris tinc més de 200 articles escampats arreu i fins i tot alguns al tinter, és hora de repassar, de nou esmenar i arreplegar-los per temàtiques diferents. He iniciat la col•lecció amb el tema Toponímia amb més de 50 articles, amanit per un material gràfic de gran valor històric i, a la vegada, espiritual ja que hi he posat fotografies algunes fetes per a vosaltres o per amics absents, si en alguna ocasió la qualitat no és perfecta queda compensat per la voluntat del fotògraf.

La presentació serà al Centre Catòlic de Sants, Carrer d’Antoni de Capmany, 72 (És al mateix solar, amb casal nou, quan l’entitat tenia estatge al carrer dels Jocs Florals).

A més del Centre Catòlic de Sants, que de forma desinteressada ha col•laborat en aquest acte, la publicació tindrà com a “padrí d’entitat”, la parròquia de Santa Maria dels Sants. La meva intenció en aquesta i futures publicacions de la mateixa col•lecció és que part del benefici de la venda sigui per a Càritas de la parròquia per a ajudar a les persones necessitades

L’acte serà el dia 2 desembre, a les 20'30h. Serà presentat per Artur Bial, de Recerca i Difusió Històrica i que ha demostrat que estima a casa nostra i els nostres barris.

Josep M. Vilarrúbia-Estrany

dilluns, 16 de setembre de 2013

De Sants al cel de l'Alt Penedès

Seguint les rastres dels santsencs a la Guerra Civil a llibres i publicacions vaig trobar una referència a un pilot del barri, Joaquim Tremosa. Us adjunto la informació que vaig trobar al llibre La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) de David Gesalí Barrera, David Íñiguez Gràcia.

A començaments de setembre de l'any 1938 la batalla es comença a decantar pel bàndol franquista. En aquell moment a l'Alt Penedès hi havia una residència dels pilots de la 3a esquadrilla de Xatos a les caves Torres (anomenades aleshores el Mas de Can Queralt) A l'esquadrilla, dirigida en aquell moment per Antonio Nieto Sandoval Diaz, de Ciudad Libre (Ciudad Real) trobem un santsenc, Joaquim Tremosa, acompanyat pels valencians José María Hurtado, Antonio Briz i Juan Andrés Pinilla; alfredo Dealbert, José Garre; i el basc d'Irun Alvaro Muñoz; Agustín Dominguez, mort en el bombardeig de l'aeròdrom dels Monjos el 6 d'Agost del 38; el pilot Manuel Quirós, de Madrid, que morirà durant una prova de vol als Monjos, i Mario Cuesta, que caurà en combat durant una misió de defensa de Barcelona. 

Un Polikàrpov I-15

dissabte, 14 de setembre de 2013

Els Muntadas de l'aviació franquista

En algun article anterior, i fins i tot al meu llibre Del Somni al Silenci, ja us havia parlat de la vinculació dels Muntadas amb el bàndol franquista. Una vinculació molt directa, si tenim en compte que diversos membres de la familia, com Carlos Muntadas i Jorge Luís Muntadas van ser pilots a l'aviació feixista.

Carlos Muntadas, que va arribar a ser capità, va morir a Sarinyena, casualment el lloc on van acabar molts dels milicians de l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant. Us adjunto la informació que sobre el fet he trobat al llibre La guerra aèria a Catalunya.

El 14 de setembre de 1937 en el sector de Sarinyena el pilot de Mosques Ivan Eremenko, àlies "Ramon", tombà un Junkers Ju-52 tripulat per tripulació espanyola, formada entre d'altres pel capità Carlos Muntadas Salvadó Prim Muntadas y Golferichs, aristòcrata català, segon duc de los Castillejos, un dels primers aviadors catalans insurgents morts en acció de guerra. També volaven en el trimotor Abelardo Carazo, l'enginyer sergent Federico Romero, el caporal operador de ràdio Àngel Aparicio i el metrallador José Ramón Blasco.

Aquí teniu l'article en record que La Vanguardia, ja franquista, va dedicar-li en motiu del segon aniversari de la seva mort.


La casualitat va fer que temps més endavant un cosí de Carles Muntadas, també morís en un accident d'aviació que en aquest cas es va produir a Màlaga: Jorge Luís Muntadas Claramunt (conegut com Muntaditas segons la Vanguardia), amb 21 anys era el pilot espanyol més jove de l'aviació franquista. Us adjunto també l'article que en parla.


A destacar el següent fragment que parla de la família Muntadas.

(...)De estirpe ilustre en Barcelona, Jorge Luís Muntadas fué un paladín más de la Cruzada, a la cual ha rendido esta noble familia su tributo de sangre con la muerte del también glorioso aviador, ya aludido, el duque de los Castillejos, primo hermano del que ahora lloramos (...)

No és d'estranyar que durant molt anys l'aeroport del Prat fos l'aeroport Muntadas. Sants encara conserva un carrer dedicat a aquesta família, propietaris de la España Industrial i al Prat es pot trobar un carrer dedicat a Carlos Muntadas.



Torna Enregistrem la Memòria

Avui ha començat una nova temporada del programa de ràdio que faig amb la Pepita Galvez, Enregistrem la Memòria. El podeu seguir cada dissabte de 10 a 11 a Sants 3 Ràdio, (103.2 FM).

Espero que us agradi!

 

divendres, 6 de setembre de 2013

Un carrer dedicat a Samaranch?

Des del principi d'aquest bloc un dels temes recurrents ha sigut el del nom dels carrers. Sants, Hostafrancs i la Bordeta són barris obrers fets de gent que va migrar de les procedències més diverses per treballar a les fàbriques tèxtils o a les grans obres de la ciutat com la construcció del metro o a l'Exposició Internacional de Montjuïc. Obrers i obreres que van treballar en condicions molt dures i que a la vegada van lluitar per aconseguir drets laborals. Gent que, tot i això, no es recorda als carrers de Sants, on els partits que ens governen prefereixen recordar als propietaris de les fàbriques.


Com pot ser que enlloc es recordi a lluitadors com Francesc Comas, morts a mans dels pistolers de la patronal i que en canvi es vulgui dedicar un carrer a un franquista com Samaranch. Des d'aquest petit espai, aquest bloc, la meva oposició total a aquesta idea. Jo personalment no vull un carrer dedicat a Juan Antonio Samaranch ni al Districte ni enlloc. Si us voleu sumar a la iniciativa que circula per internet podeu fer clic aquí.

dilluns, 2 de setembre de 2013

2 de septiembre de 1843 - La Jamancia: Barcelona es tomada por los rebeldes

El 13 d'agost de 1843 va començar la revolta de la Jamància, la primera revolta popular contra l'estat liberal a l'estat liberal. Us adjunto un document recopilat per la web www.oreneta.com i que prové del llibre:

"Testigo de vista" (1844) Revolución de Barcelona proclamando la Junta Central. Diario de los acontecimientos de que has sido teatro esta ciudad, durante los meses de setiembre, octubre y noviembre de 1843, redactado por un testigo de vista. Barcelona: Saurí.


[La Jamáncia]

(Sábado).

Serian las dos y media de la madrugada cuando ha entrado en esta Ciudad el batallon 3.° de Francos fuerte de unos 300 hombres con su comandante D. Francisco Riera, y que ocupaba hacia algunos dias el vecino pueblo de Sans, dirigiéndose inmediatamente á la plaza de la Constitucion donde se ha parapetado con fuertes barricadas, asestando cañones á cada una de las principales calles que desembocan en ella y prohibiendo el paso á toda clase de personas.

Sabido al momento por el conde de Reus todo lo que en la ciudad ocurría mandó á buscar inmediatamente su compañía de Guias, dándoles orden para que fuesen á apoderarse de la casa Lonja, como en efecto lo verificaron.

A eso de las siete de la mañana el Sr. gefe político D. Joaquín Maximiliano Gibert, ofició al Ayuntamiento para que pasase desde luego con todas sus dependencias á celebrar sus sesiones en el salon de la Junta de Comercio en el citado edificio, mas este creyéndose expuesto en aquel local se reunió en el de la Alcaldía sita en el ex-convento de Trinitarios en la calle de Fernando VII. En su consecuencia y en vista de haberse retirado las autoridades populares, el Sr. Gibert de acuerdo con el Capitan General, mandó al Sr. Prim que hiciese retirar su compañía de guias, verificándolo con ellos el citado Capitan General con la demas fuerza de la plaza que estaba á las órdenes del conde de Reus, desocupando al propio tiempo el real palacio y cerrando todas sus puertas.

A medio día los de la Blusa y parte de los francos de Riera estaban ya posesionados en dicha casa Lonja, puerta del Mar y palacio.

A las cinco de la tarde salieron de la ciudadela los Sres. Prim y Milans acompañados de su estado mayor, dirigiéndose por el Paseo de S. Juan y Puerta nueva al barrio de Gracia, para conferenciar, segun se dijo, con los gefes de los dos batallones de la Constitucion, que habian llegado á dicho punto, regresando juntos á la Ciudadela por la puerta del Socorro.

diumenge, 1 de setembre de 2013

Aturar la industria catalana

Ja fa força mesos vaig escriure un article d'opinió, La bomba que mai va caure en el que especulava sobre el fet que, tot i que podrien haver estat possibles objectius de l'aviació franquista, algunes de les fàbriques catalanes no van ser atacades pels bombarders italians durant la Guerra Civil Espanyola.

Dic que especulava per que tot i que La Guerra Civil Espanyola és un dels temes que més m'interessen el meu àmbit d'estudi fins al moment s'ha limitat quasi de forma exclusiva al barri i hi ha molts detalls que se m'escapen. Però fa poc llegint el magnífic llibre La Guerra Aèria a Catalunya (1936-1939) de David Gesalí Barrera i David Íñiguez Gràcia vaig llegir un paràgraf que em confirmava part de les meves sospites.

Un dels principals objectius dels bombardejos feixistes va ser la paralització de la industria catalana. I el millor sistema va ser atacar els punts vitals del subministrament, una forma amb que s'evitaven atacar les centrals i molt especialment les fàbriques.

Evitar causar d'anys a les instal·lacions no era per que sí. Cal recordar que els industrials van donar suport als revoltats i aquests volien recuperar les seves fàbriques, ara col·lectivitzades, en bones condicions un cop Barcelona caigués en mans feixistes per posar-les ràpidament a produir. Un informe de l'Estat major de l'Aire de l'Exèrcit Franquista el Proyecto de paralización de la Industria Catalana, així ho recollia el 31 de gener de 1937. 

Les xarxes d'espies presents a Catalunya i els vols de reconeixement de l'aviació alemanya i italiana amb fotografies aeries van ser eines imprescindibles dels feixistes. Entre algunes de les opcions podriem destacar la central de reus (la mineta), Casa Barba i la terminal de Sants.